El febrer de 2020, va morir als 91 anys el psicòleg social neerlandès Geert Hofstede, pioner en els estudis comparatius entre cultures i la seva aplicació en l’àmbit de la gestió i dels negocis. Tot i que els seus mètodes i conclusions han suscitat nombroses crítiques, i que les dades en què es basen han quedat ja desfasades, el treball de Hofstede segueix sent d’interès i ja té successora: Erin Meyer.
Justin Byrne. Professor d’ESCP Business School Madrid Campus i especialista en comunicació i gestió intercultural.
Basant-se en grans enquestes quantitatives, Hofstede va identificar “sis dimensions culturals” rellevants en tota societat: les actituds cap al poder, cap a allò individual i col·lectiu, cap a l’èxit i el que és material, cap a la incertesa, el futur i la satisfacció dels desitjos. Unes enquestes que també li van permetre de puntuar cada país respecte de cadascuna d’aquestes dimensions i establir comparacions entre ells, tal com van quedar exposades en el seu primer gran estudi Culture’s Consuquences (1980).
Així, el treball de Hofstede ofereix un marc conceptual per pensar i entendre els desacords entre companys, amb els caps, proveïdors o clients d’altres països o cultures, que moltes vegades corresponen als diferents valors i creences fonamentals analitzades.
Erin Meyer, per la seva banda, és nord-americana i professora d’INSEAD, i en el seu llibre The Culture Map (2014), segueix l’estela de Hofstede, amb qui reconeix estar en deute, en adoptar un enfocament comparatiu, al mateix temps que comparteix la seva creença que, malgrat la globalització, les diferències nacionals segueixen sent rellevants i classificables. No obstant això, en lloc d’analitzar les preferències culturals pel que fa a valors fonamentals, Meyer examina com persones de diferents cultures tendeixen a realitzar de forma diferent vuit tasques essencials dels directius i organitzacions: comunicació, lideratge, presa de decisions, organització del temps, capacitat per donar feedback negatiu, per expressar el desacord, persuadir i establir relacions de confiança. Proposa, a més, estratègies per minimitzar els malentesos en equips o col·laboracions multiculturals, d’acord, per exemple, als terminis, l’organització de reunions o el respecte de les decisions preses.
