Vivim en una època en què equipar els líders amb telescopis i lents d’augment no és menys important que els miralls i els canvis d’imatge.
charles galunic. Professor de Comportament organitzacional d’INSEAD.
Si hi ha alguna cosa que realment defineix el lideratge efectiu durant la crisi de la Covid-19 és la versatilitat. Els líders han de desenvolupar capacitats per al curt i el llarg termini, l’obertura de baix a dalt i els moments de comandament decisiu. I han d’operar en dos nivells: en Frontstage i en Backstage.
En Frontstage és on els líders mostren el jo que volen que les parts interessades vegin. Mentre que en Backstage el que tenim realment és el jo —o l’organització—. Són els fets privats, ocults. La “fontaneria i l’electricitat”: no tan glamurosa com el centre d’atenció, però increïblement important.
En les últimes dècades, he descobert que el temps i el coneixement que es dediquen a treballar en Backstage són relativament escassos. No obstant això, aquests són els processos clau que ajuden a dissenyar, donar suport i lliurar l’estratègia comercial i que han de ser “propietat” dels líders organitzacionals. Vegem-ne dos exemples:
1. Construir i refermar el compromís amb una estratègia. Això requereix generar consens o, si més no, una acceptació de bona fe. La clau és reconèixer que “tirar” i “empènyer” són postures molt diferents que requereixen passos diferents.
2. Fer servir les contradiccions consisteix a oferir compensacions per ajudar els líders a fer front a mandats contrastants. Penseu en la necessitat de jerarquia enfront de l’agilitat comparativa de la presa de decisions descentralitzada.
Hi ha dues coses essencials per a aquest enfocament i el meu llibre*. Una és que aquest treball se centra en la vida i l’èxit de l’estratègia empresarial. El llibre no és merament un llibre “de lideratge” ni “d’estratègia”, sinó que combina els dos camps, perquè així és com els experimenten els líders en exercici. El Backstage involucra moltes activitats possibles, però aquelles en què m’enfoco estan al servei d’una estratègia empresarial i de la supervivència i efectivitat d’aquesta organització humana.
En segon lloc, vull que els líders apreciïn que, a mesura que adquireixin més jerarquia, el seu impacte serà més a través de mitjans indirectes, a través del context. Els líders han de ser pacients i sentir-se còmodes amb aquest fet. No poden interactuar el 100% del temps amb el 100% de les persones, però si construeixen processos efectius entre bastidors, que donen forma al context d’aquesta organització, poden tenir una influència i impacte duradors. De manera invisible, silenciosa i, amb sort, eficaç.*Backstage Leadership: The Invisible Work of Highly Effective Leaders (Palgrave Macmillan).
