La digitalització del sector financer té cada cop més rellevància. No obstant això, també ha augmentat el risc de robatori de dades i de fraus informàtics. Això comporta conseqüències cada vegada més complexes i negatives, com ara la generació de pèrdua de credibilitat i el dany a la reputació de les institucions, a més d’un impacte financer força elevat.
Marcelo Fondacaro. COO de VeriTran.
En aquest context les contrasenyes ja no són una garantia i cal buscar nous mètodes de protecció de dades.
Com aconseguir estàndards de seguretat millors
Si bé no hi ha cap mecanisme que garanteixi al 100% la disminució del risc pel que fa al crim cibernètic, la multiplicitat de mecanismes de seguretat informàtica augmenta les probabilitats de combatre aquestes situacions i brinda, així, als clients més seguretat i confiança en el desenvolupament de les seves transaccions.
El duo dinàmic de la seguretat bancària: biometria i tokenització
Una combinació entre la biometria i la tokenització és una de les solucions pel que fa a seguretat informàtica.
Els sistemes biomètrics són un conjunt de tecnologies digitals que utilitzen els trets físics de les persones com a mitjà d’autenticació. I la tokenització fa referència a aquell mecanisme mitjançant el qual es reemplacen les dades i la informació més sensible del titular d’una targeta o mitjà de pagament per un token aleatori que canviarà constantment sempre que l’usuari realitzi una transacció.
La combinació d’aquest tipus de solucions atorga importants beneficis per als usuaris, ja que permeten que no hagin de recordar contrasenyes, i facilita que la informació estigui sempre protegida de qualsevol atac cibernètic per suplantació d’identitat, en tenir la certesa que sempre s’emetrà un número d’identificació diferent al qual només es té accés a través del token.
Seria poc realista afirmar que aquesta és la fi dels crims cibernètics. No obstant això, innovacions tecnològiques com les anteriorment esmentades i la capacitat de combinació que es pot realitzar entre les dues, eleven en gran mesura el nivell de confiança i tranquil·litat que poden brindar les companyies bancàries als seus clients en una era en què els processos digitals han cobrat total protagonisme en la vida de qualsevol persona.
