Les dones ocupen un 34% de llocs directius d’empreses espanyoles. Un percentatge que al 2020 s’ha estancat i que mostra les barreres encara existents per assolir una igualtat efectiva en el lideratge femení
Text: Adrià Gratacós Torras
“Promoure la igualtat de gènere és fonamental per accelerar el desenvolupament sostenible. Posar punt i final a totes les formes de discriminació contra les dones i nenes no és només un dret humà bàsic, sinó que a més, té un efecte multiplicador en totes les altres àrees de desenvolupament”. Amb aquests paraules justifica les Nacions Unides (ONU) l’Objectiu de Desenvolupament Sostenible (ODS) número 5, destinat a la igualtat de gènere.
Però com molts dels altres ODS fixat per l’ONU, el grau de compliment dels estats d’arreu del món, a menys d’una dècada per assolir-los, es troba a mig camí. I Espanya no n’és una excepció. Segons els Indicadors de l’Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible publicats per l’Institut Nacional d’Estadística (INE), Espanya compleix en un 71% els objectius d’igualtat de gènere fixats per les Nacions Unides.
Les dades de l’informe mostren un creixement sostingut del pes de la dona en càrrecs directius arreu del món: passant de representar el 20% al 2011, al 29% al 2020
I tot i que s’han assolit millores en matèria d’igualtat entre dones i homes a l’Estat espanyol, la bretxa de gènere segueix persistent en les diferents capes de la societat espanyola. Una bretxa de gènere que s’exemplifica en l’anomenat “sostre de vidre” que pateixen les dones en l’ecosistema empresarial del país. Al 2020 Espanya marcava un nou rècord en nombre de dones en llocs de responsabilitat de les empreses del país. Segons l’informe Women in Businesss 2020 elaborat per GrantThornton, l’any passat les dones ocupaven un 34% dels llocs directius de companyies espanyoles. La xifra situava l’Estat espanyol en el ‘Top 10’ mundial de països amb major igualtat efectiva entre dones i homes.
D’altra banda, dades de l’informe mostren un creixement sostingut del pes de la dona en càrrecs directius arreu del món: passant de representar el 20% al 2011, al 29% al 2020. Però les xifres denoten encara un llarg camí a tots els països del món per assolir l’esperat 50%, és a dir, la igualtat efectiva.
El sostre de vidre del sector privat, més difícil de trencar
Les dades de l’informe també mostren com el pes de la dona en llocs de feina de responsabilitat a les empreses d’arreu ha incrementat en els darrers anys. Tanmateix, les pròpies dades dibuixen certs sectors empresarials on el sostre de vidre és especialment complicat de trencar.
L’informe detecta encara una baixa presència de dones en les direccions generals de les grans empreses (suposen el 20% del total), en càrrecs de direcció d’operacions (18%), en direcció d’IT (16%) i la direcció de Màrqueting (17%) i finances (30%). En canvi, les dades mostren un pes creixent de les dones en les direccions de Recursos Humans de les empreses.
Però, per què es produeix aquesta asimetria en el pes de la dona en càrrecs directius segons el sector professional? Argèlia Garcia, patrona de FIDEM i CEO de Togrowfy, identifica tendències estructurals basades en una perspectiva masculinitzada. “En sectors concrets acostumem a seleccionar persones iguals que nosaltres. I això fa que durant anys aquests departaments hagin perpetuat aquesta presència d’homes”, assegura.
Segons Garcia cal un canvi estructural de la societat per assolir la igualtat efectiva, tant en llocs directius com en el tot el mercat laboral. “Aquest canvi vindrà, però qualsevol projecte de canvi requereix de temps”, afegeix. En tot cas, el pes estructural dels homes en l’ecosistema empresarial requereix d’una intervenció pública. I en aquest sentit, Garcia valora molt positivament que el Pla de Recuperació del Govern d’Espanya contempli la igualtat de gènere com un dels epicentres de l’estratègia de política econòmica de l’executiu.
La presència de dones en alts càrrecs de l’Administració General de l’Estat ha incrementat prop de 15 punts en els darrers quatre anys
De fet, el compromís del Govern d’Espanya per combatre la bretxa de gènere comença a veure els seus fruits, tot i que encara es troba lluny d’assolir una igualtat efectiva. Segons dades de l’INE, la presència de dones en alts càrrecs de l’Administració General de l’Estat ha incrementat prop de 15 punts en els darrers quatre anys. Si al 2017 només el 29,2% de llocs directius de l’administració es trobaven ocupats per dones, al 2020 la xifra havia ascendit fins al 43,5%.
En canvi, l’evolució del pes de les dones directives en les grans empreses de l’Estat espanyol és molt menor. I si bé s’ha comptat amb un creixement sostingut en els darrers anys, la seva presència és encara testimonial. En el cas de les empreses de l’Ibex 35, les dones només ocupen el 27,7% de càrrecs directius. La xifra és sis punts superior a l’existent al 2017 (21,1%), però es troba encara molt lluny de l’aspirat 50%.
Perspectives de futur: quines amenaces genera el context actual contra la igualtat efectiva?
Tot i l’evolució positiva del pes de les dones en el lideratge de l’ecosistema empresarial del país, el context econòmic agreuja una cultura estructural que dificulta l’accés de la dona en llocs de feina de responsabilitat. Les dades de l’informe de Grant Thornton mostren un estancament del pes de les dones directives en les empreses espanyoles durant aquest 2020.
Aquest estancament deixa un escenari incert sobre els assoliments en matèria d’igualtat de gènere en el mercat laboral del país. Els motius que amenacen l’assoliment d’una igualtat efectiva són múltiples, i es pot detectar l’impacte de la pandèmia com una nova amenaça. “Les dones han suportat de forma majoritària les cures als fills i les persones grans durant aquesta pandèmia i això suposa una rèmora per a les seves expectatives professionals”, assegura Argèlia Garcia
El món empresarial està impregnat per una cultura de l’autoritat masculinitzada, i això xoca amb la cultura femenina de lideratge”
Però no només la pandèmia suposa una amenaça per al lideratge femení en el sector empresarial. “El món empresarial està impregnat per una cultura de l’autoritat masculinitzada, i això xoca amb la cultura femenina de lideratge”, afegeix la patrona de FIDEM. Aquesta cultura de l’autoritat genera, segons Garcia, un “biaix masclista”, que afecta tant a dones com a homes. “Ens hem educat en una cultura masclista i això arracona les dones”, afirma Garcia.Però justament, aquesta amenaça detectada en la cultura masclista en el sector empresarial pot esdevenir una oportunitat si es canvia la perspectiva. “Quan parlem de lideratge femení estem parlant de posar les persones en el centre, de connectar amb les emocions i de motivació. Són característiques que no són intrínseques de les dones, però són més fàcils d’executar en direccions d’empreses que comptin amb perfils femenins”, assegura Argèlia Garcia.
L’opinió de la patrona de FIDEM concorda amb l’informe When Women Lead, Firms win, publicat l’any passat per S&P Global Market Intelligence. L’informe sosté que les empreses que compten amb dones en la direcció general i financera de l’empresa són més rendibles que les que només compten amb homes. I justament aquesta reivindicació del valor afegit que genera la diversitat és un dels motius que justifiquen el compromís de les Nacions Unides per lluitar per la igualtat efectiva. “Tindrem avenços i retrocessos en matèria d’igualtat, però el camí dibuixa una línia ascendent en el pes de la dona en tots els estrats de la nostra societat. El lideratge femení és el futur i no el deixarem escapar”, conclou Garcia.
La desigualtat de gènere, una rèmora que sentencia les dones a major precarietat
Però els petits triomfs en igualtat de gènere no són capaços de trencar problemàtiques estructurals que condemnen les dones a una major precarietat laboral. La bretxa de gènere segueix persistent de forma estructural en tots els sectors empresarials. Així els homes cobren encara un 21,9% més que les dones, de mitjana. Segons dades de l’INE, el salari mitjà entre les dones al 2018 va ser de 21.000€, mentre que el dels homes s’elevava fins als 26.700€. Aquesta diferència salarial, si bé no s’ha incrementat en els darrers quatre anys, tampoc s’ha aconseguit rebaixar.
I la bretxa de gènere no només es fa palesa en la desigualtat salarial, sinó també en les dades de desocupació, que històricament han estat més altes entre les dones que entre els homes. La desigualtat del mercat laboral ha generat una diferència estructural de quatre punts entre l’atur dels homes i les dones. Un greuge comparatiu que abans de l’arribada de la pandèmia semblava retrocedir tímidament fins als 3,5 punts, però que aquest 2020 s’ha tornat a eixamplar, fins als 4,1 punts.
Com en el cas del lideratge femení en les direccions de les empreses, la desigualtat respon a fenòmens estructurals del mercat laboral. Però en aquest cas Argèlia Garcia identifica la maternitat com un greuge afegit per a les dones. “L’embaràs és un tema conceptual que fa perdre oportunitats a les dones”, assegura Garcia. Una pèrdua d’oportunitats que respon al cost social que suposa per a les empreses els embarassos. “La baixa per maternitat la paga l’Estat, però la Seguretat Social la segueix pagant l’empresa”, afegeix Garcia.
La solució no és senzilla, però en tot cas, ha de passar per la protecció de les dones davant de l’embaràs. “Necessitem una responsabilitat compartida entre homes i dones, tant en la cura dels nens, com de la gent gran i de les tasques de la llar”, conclou Garcia. Major pedagogia i major conscienciació són indispensables per assolir, més aviat que tard, una igualtat efectiva entre homes i dones.
