La Plataforma Pymes, organització empresarial d’organitzacions de pimes i autònoms d’àmbit estatal a Espanya, va néixer amb un clar objectiu: la defensa, des de l’àmbit empresarial, de la necessitat d’un canvi de l’actual model capitalista neoclàssic, rendista i extractiu per un capitalisme inclusiu, basat, entre altres qüestions, en la formació justa de preus i la competència.
Coordinació: JOSÉ LUIS ROCA CASTILLO. President de la Plataforma Pymes.
UNA REFORMA NECESSÀRIA
L’esgotament de l’actual model capitalista ha estat referenciat, amb més o menys intensitat, de manera acadèmica, des de finals de 2018 i en diversos instants, per l’OCDE, l’FMI, el Banc Mundial i, fins i tot, el Fòrum Econòmic Mundial (WEF, Davos ), així com altres agents actius dominants en aquest capitalisme neoclàssic. Aquests últims pretendrien, davant la gravetat de l’actual context econòmic, social i polític, i amb l’ànim d’intentar contenir el creixent descontentament social, revestir aquest model capitalista imperant d’una certa aparença de canvi superficial, sense cap mena de dubte, segons la Plataforma, insuficient.
També alguns mitjans de comunicació econòmics tan reconeguts com el Financial Times, des del mes de setembre del 2019 i en diversos editorials, s’haurien posicionat sobre la necessitat de reformar l’actual model imperant de capitalisme, introduint pinzellades sobre aquest nou model, coincidents, en part, amb les esbossades per la Plataforma Pymes.
En aquesta partida d’escacs, que s’estaria disputant de manera soterrada i al marge de l’opinió pública de masses, però d’una gran transcendència pel que fa al futur econòmic del món, al voltant d’una nova concepció del capitalisme i precipitat pels efectes adversos de tot tipus de la pandèmia, el Fòrum Econòmic Mundial hauria llançat per a l’any 2021 un profund procés de reflexió sobre el model capitalista, conegut com “The Great Reset”, en el qual la Plataforma farà tot el possible, en la mesura de les seves humils possibilitats, exercint la seva responsabilitat, per traslladar el seu model de capitalisme inclusiu.
Per a la Plataforma, l’actual recessió econòmica (…) no seria conseqüència de la crisi de Salut Pública desfermada per la Covid-19, sinó que el virus, actuant a manera de “Cigne Negre”, hauria contribuït a explicitar dos problemes gravíssims de les economies avançades, com són la falta de productivitat i l’excessiu endeutament privat i públic
UNA RECUPERACIÓ AMB DOS PROBLEMES GREUS OCULTS
En l’era post Covid-19, denominada Nova Normalitat en l’accepció donada per l’OMS, la UE i el Govern d’Espanya o, com a la Plataforma li agrada de definir, com a Nova Realitat, seguint la línia marcada pel BCE, es requerirà que pimes i autònoms, fent una passa endavant i exercint un nou tipus de responsabilitat, realitzin una profunda anàlisi extrínseca de la situació econòmica, social, política i de Salut Pública, davant la cruïlla històrica en què ens trobem. I, sí, també de Salut Pública, ja que, sense seguretat o reducció dels riscos en aquesta última, serà impossible iniciar el camí de la recuperació econòmica, la qual no estarà exempta de patiment i sacrificis, i que precisarà d’un termini al voltant dels deu anys.
En aquesta línia d’anàlisi extrínseca, per a la Plataforma, l’actual recessió econòmica, regnant en totes les economies avançades mundials, entre elles les de la UE, no seria conseqüència de la crisi de Salut Pública desfermada per la Covid-19, sinó que el virus, actuant a manera de “Cigne Negre”, hauria contribuït a explicitar dos problemes gravíssims de les economies avançades, com són la falta de productivitat i l’excessiu endeutament privat i públic que, una aberrant política monetària dels bancs centrals mundials, iniciada el 2014 amb una reducció de tipus d’interès i expansió de balanços, hauria mantingut oculta des del 2008.
L’ocupació únicament de la política monetària “only game in the town” per a la solució de la Gran Recessió iniciada el 2008, hauria ocultat aquests dos greus problemes econòmics, anteriorment ressenyats, actuant com un fals efecte placebo, financiaritzant l’economia i allunyant-la dels seus fonamentals econòmics, i postergant el necessari debat cap a un nou model econòmic capitalista. En aquest sentit, el virus, al marge de l’evident dany causat a la Salut Publica, estaria contribuint a la inajornable necessitat d’emprendre la reconversió del model capitalista, postergada des del 2008.
La irrupció de la Covid-19, i d’altres futures alertes de Salut Pública provocades per altres virus, suposarà la constatació de l’arribada, per quedar-se, de la necessitat d’implementació de mesures Non Pharmaceutical Interventions (NPI) com, per exemple, la suspensió de la presencialitat d’activitats productives no essencials, desenvolupades fonamentalment per pimes i autònoms, en l’accepció donada Ecdc europeu, com a instrument, juntament amb les terapèutiques i d’immunització mitjançant vacunes, per combatre aquests riscos de Salut Pública.
En el cas d’Espanya, per abordar la lluita contra el virus des de l’àmbit de Salut Pública i la disposició de marge econòmic per implementar mesures NPI, es necessitaria de reforçar-ne la molt deteriorada conjuntura econòmica, arrossegada des del 2008. I això passaria per un rescat econòmic i financer amb estricta condicionalitat, llargament postergat des del rescat del seu sistema financer el 2012, a càrrec d’organismes econòmics internacionals, i la cessió de la seva sobirania econòmica, de forma temporal, a organismes internacionals
I, sens dubte, la imposició d’aquestes NPI requerirà de l’existència de marge econòmic, tant de superàvit com d’endeutament, en les diferents economies avançades per compensar amb polítiques fiscals expansives, a pimes i autònoms, de la suspensió temporal obligatòria de les seves activitats productives no essencials, que el capitalisme neoclàssic, rendista o extractiu, ha demostrat, amb escreix, com a incapaç d’aconseguir. En aquest esforç fiscal de compensació a pimes i autònoms, mentre les activitats essencials, no subjectes a suspensió d’activitat productiva, siguin realitzades per oligopolis de rendes excessives, hauran de contribuir amb una major aportació fiscal aquests últims.
UN MODEL ESGOTAT
En el context descrit prèviament, convé emfatitzar la crisi social, econòmica i política que les economies avançades venen patint des del 2012, com a conseqüència de l’esgotament evident d’aquest model capitalista neoclàssic que, des de l’abandó de la política monetària de l’estàndard d’or, va enfonsar les seves arrels en l’expansió monetària dels sistemes monetaris fiat sense cap suport per una veritable economia productiva.
Així, en el cas d’Espanya, per abordar la lluita contra el virus des de l’àmbit de Salut Pública i la disposició de marge econòmic per implementar mesures NPI, es necessitaria de reforçar-ne la molt deteriorada conjuntura econòmica, arrossegada des del 2008. I això passaria per un rescat econòmic i financer amb estricta condicionalitat, llargament postergat des del rescat del seu sistema financer el 2012, a càrrec d’organismes econòmics internacionals, i la cessió de la seva sobirania econòmica, de forma temporal, a organismes internacionals. El rescat amb condicionalitat hauria de ser el desencadenant de l’adveniment d’un capitalisme inclusiu per a l’economia espanyola que, entre altres èxits, permetria afrontar amb més solvència econòmica riscos de Salut Pública com el provocat per la Covid-19.
QUÈ ÉS EL CAPITALISME INCLUSIU?
Fins ara, al llarg d’aquest article, ens hem referit, en diverses ocasions, a la necessitat d’il·luminar un nou model capitalista que substitueixi l’imperant actualment. I a aquest afany està dedicada en cos i ànima l’organització empresarial de pimes i autònoms, Plataforma Pymes, advocant per un nou capitalisme inclusiu que a la llarga es converteixi en la millor eina per a un nou tipus de defensa dels interessos econòmics de les pimes i autònoms.
Però convé definir amb precisió el terme capitalisme inclusiu per tal de no confondre’l amb altres succedanis com podria ser el tan gastat creixement inclusiu. Així, el capitalisme inclusiu s’entén:
• En oposició, tant al capitalisme neoclàssic-financer, clientelar, rendista i extractiu, de rendes excessives, com a l’anticapitalisme ideològic.
• Establert sobre una economia de mercat social, compromesa amb el seu entorn, basada en la igualtat d’oportunitats i no en l’igualitarisme i en l’eliminació de posicions de domini de mercat.
• Recolzat en un creixement econòmic sostenible i just per a totes les empreses, davant dels interessos establerts per un capitalisme neoclàssic, afavoridor de superstars firms, oligopolis i monopolis (the winner takes it -almost- all) les rendes excessives dels quals incrementen els costos de producció de les pimes.
• Que impulsi la competència, essència del lliure mercat.
• Que contribueixi a la redistribució de rendes entre la població de manera ex ante, que aposta per la formació justa de preus, en lloc de la tradicionalment utilitzada forma ex post, a través de vies impositives i ajudes públiques que moltes vegades actua a mode de responsabilitat social corporativa.
• I que atorgui a pimes i autònoms el paper principal que els correspon.
Tot això redundaria en la millora de la productivitat i el despalanquejament financer, afavorint, amb això, l’interès general.
En aquest afany per la defensa del capitalisme inclusiu, el moviment de la Plataforma Pymes, encara que poc conegut encara, està convençut d’estar situat al capdavant de la innovació europea i mundial, ja que fins ara cap altra organització empresarial de pimes i autònoms hauria identificat aquesta qüestió com a essencial.
La nostra organització empresarial seria conscient que la seva obstinació aniria més enllà de les fronteres nacionals, i per tenir alguna possibilitat d’èxit, hauria de convertir-se en un moviment supraestatal i, d’aquí, que aspirés al fet que, en la seva relació amb SME United, organització europea de patronals de pimes i autònoms, aquesta última s’incorporés al vaixell del capitalisme inclusiu, contribuint això a crear un moviment mundial d’organitzacions empresarials de pimes i autònoms.