00Grifols és un grup multinacional biotecnològic familiar amb seu a Sant Cugat del Vallès (Barcelona). Pacients de tot el món milloren la seva vida gràcies als medicaments que produeix. És la tercera empresa més gran del món dels sector dels hemoderivats (derivats de la sang) i líder mundial en obtenció de plasma (part líquida de la sang). És un sector amb gran creixement i la irrupció de la Covid-19 encara l’està impulsant més, ja que encapçala més de 25 projectes per descobrir tractaments per combatre la pandèmia.
Oriol Amat. Catedràtic d’Economia Financera de la UPF i UPF Barcelona School of Management, vicedegà del Col·legi d’Economistes de Catalunya i vicepresident ACCID.
“Si haguéssim nascut a Alemanya, avui seriem més grans que Pfizer.”
Víctor Grífols
DE PETIT LABORATORI DE LA BONANOVA A EMPRESA VALORADA EN MÉS DE 16.000 M€ I COTITZANT AL NASDAQ
L’any 1909, Josep Antoni Grifols i Roig, metge hematòleg, va fundar, juntament amb varis companys d’estudi, un laboratori d’anàlisi clínica a Barcelona pioner a l’Estat espanyol en anàlisis clíniques i en la introducció de les tècniques de conservació i transfusió de la sang, que seria el precursor de Laboratoris Grifols.
El 1929, aquest primer laboratori patenta la flèbula aspiradora (per extreure sang) i la flèbula transfusora (per transfusions indirectes). Amb aquests instruments, cabdals per al desenvolupament de la companyia, ja no farà falta que la transfusió de sang es faci simultàniament amb la presència del donant i del receptor.
Onze anys més tard, el 1940, juntament amb els seus fills Josep Antoni Grifols i Lucas i Víctor Grifols i Lucas, funda els Laboratoris Grifols. Aquesta companyia es dedica a l’anàlisi clínica, a la preparació de plasma liofilitzat, a la fabricació de vacunes i a la realització de transfusions de sang. I aquell mateix any, Josep Antoni Grifols i Roig fa una important innovació amb la plasmafèresi, que consisteix a extreure la sang del cos i processar-la de manera que els glòbuls blancs, glòbuls vermells i plaquetes se separen del plasma. Les cèl·lules de la sang es retornen després al pacient sense el plasma, i l’organisme els substitueix ràpidament.
Des dels inicis, l’empresa aposta per l’R+D, la internacionalització i les adquisicions. Així, l’R+D li permet disposar de patents que constitueixen importants avantatges competitius, i la internacionalització i la política continuada d’adquisicions d’empreses del sector, experimentar un gran creixement. Fins al punt que l’any 1987 Grifols crea el hòlding empresarial Grup Grifols, que inclou les empreses de recerca, les fàbriques i les filials comercials.
GRIFOLS facturava 24 milions d’euros i tenia 450 treballadors quan, l’any 1987, Víctor Grífols va passar a ser-ne conseller delegat. En tres dècades, la facturació ha pujat fins als 5.353 milions d’euros (223 cops més) i hi treballen més de 24.000 empleats
Durant els vint primers anys del segle XXI, Grifols ha aconseguit consolidar-se com una empresa global amb presència a més de 100 països dels cinc continents. És la setena empresa biotecnològica més gran del món (veure figura 1). Tot i que la família Grifols controla el 30% de les accions de la companyia, des del 2007 forma part de l’IBEX i des del 2011 cotitza al NASDAQ de Nova York. El NASDAQ és la borsa de valors electrònica automatitzada més gran dels Estats Units i inclou les empreses d’alta tecnologia de sectors com l’electrònica, l’informàtica, les telecomunicacions i la biotecnologia.
SEGMENTS DE NEGOCI
L’activitat de Grifols es distribueix en quatre divisions (veure figura 2):
. Divisió Bioscience: Hemoderivats (immunoglobulina, albumina…). Aquesta divisió, que produeix plasma a partir de la sang com a matèria primera, és la principal de la companyia, amb el 81% dels ingressos.
. Divisió Diagnòstic: Productes de diagnòstic destinats a l’atenció mèdica. Des de la prevenció, la detecció, el diagnòstic i el pronòstic fins al monitoratge de malalties i tractaments, atenent a professionals que treballen en medicina transfusional i diagnòstic clínic. .
. Divisió Hospital: Productes i serveis de les farmàcies hospitalàries.
. Divisió Bio Supplies: Materials biològics per a la investigació en ciències de la salut, assajos clínics i fabricació de productes farmacèutics i de diagnòstic.
Els clients de Grifols són hospitals, clíniques, organitzacions de compres grupals, governs i altres distribuïdors, però no el consumidor final, el qual no té accés directe als productes de Grifols.
En els darrers anys, el grup està experimentant un creixement molt important
(veure figura 3).
EL 2020, Grifols, ha rebut el premi a la millor comunicació de temes relacionats amb la transparència, que concedeix el Col·legi de Censors Jurats de Comptes de Catalunya (CCJCC). L’entitat, per boca del seu president, Antoni Gómez, reconeix “l’extraordinària aportació i compromís” de l’informe anual integrat de l’empresa centenària en matèria de retiment de comptes d’informació financera i no financera.
El grup tributa a Espanya i, a diferència de moltes empreses de la seva dimensió, no ho fa a través de paradisos fiscals. Una de les fake news sobre Grifols és que va traslladar la seu a Irlanda, quan en realitat només va traslladar els serveis de tresoreria, on hi treballen set persones.
ELS PILARS DEL CREIXEMENT
La estrategia del grupo se basa en diversos pilares:
. Inversió constant en recerca i desenvolupament (en els darrers cinc anys, ha invertit un total de 1.500 milions d’euros). Té més de mil investigadors en els diferents centres de recerca del grup.
. Internacionalització, amb EUA com a mercat de referència i apostant per mercats amb un elevat potencial de creixement, com la Xina. Fins els anys noranta, la major part de l’activitat la feia a Espanya, però problemes com ara la morositat de la Seguretat Social (que, en aquells anys, pagava a 800 dies) els varen animar a apostar per la internacionalització. Actualment, el 95% dels ingressos els obtenen fora d’Espanya. Té una trentena de filials per tot el món, però els seus productes es venen en més cent països.
. Creixement tant orgànic com via adquisicions. En els darrers cinc anys, ha invertit 1.450 milions d’euros en adquisicions d’empreses i altres immobilitzats. Des de la sortida a borsa del 2006, Grifols ha fet més d’una quinzena d’adquisicions.
. Acords de col·laboració amb importants empreses europees, americanes i asiàtiques.
. Model de negoci basat en la integració vertical (controlant des de la investigació a la distribució, passant per la producció).
. Política de captació i formació del talent amb l’Acadèmia Grifols Companyia. Com a mostra de la seva política de persones vegem dues anècdotes: el 2001, van distribuir entre els treballadors l’1% de les accions de la companyia de manera igualitària i segons antiguitat. I a l’aparcament de l’empresa, no hi ha places reservades per als directius, així els millors llocs són per als qui arriben abans.
. Impuls de la filosofia “OneGrifols” per a promoure el coneixement i la cerca d’oportunitats que generin valor a través d’iniciatives i equips transversals.
. Responsabilitat social amb iniciatives com la Fundació Víctor Grifols Lucas, que promou aspectes com la bioètica; la Fundació Probitas, que facilita recursos sanitaris a països pobres; i la Fundació J. Antonio Grifols Lucas, que ajuda les famílies necessitades que donen plasma als EUA. Quan el 2020 va començar la pandèmia, Grifols va mobilitzar de manera contínua recursos humans i econòmics destinats a la implementació de campanyes d’aliments i a donar suport tècnic i logístic als hospitals per a l’emmagatzematge, la preparació i la dispensació de medicaments, així com a la remodelació i ampliació d’instal·lacions per a tractar pacients amb Covid-19. A més, la companyia ha realitzat diverses donacions d’equips de protecció personal en les zones més afectades per la pandèmia a diversos països. El 2017, va comprar Aigües de Vilajuiga per evitar-ne la desaparició i el mateix va fer l’any 2018 amb el Club de Bàsquet Joventut de Badalona.
Segons una filtració de documents confidencials del govern nord-americà (Wikileaks, 2010) per a l’administració dels EUA, a Espanya només hi ha tres elements estratègics en cas de crisi o catàstrofe: l’estret de Gibraltar, el gasoducte que uneix la Península amb Algèria i la fàbrica de Grifols a Parets del Vallès (pel seu paper en cas d’emergència sanitària)
LA SORTIDA A BORSA: UNA MOSTRA DE TENACITAT
Per tal de seguir fent adquisicions, Grifols necessitava més capital. Per això, va preparar la primera sortida a borsa l’any 2000. En aquell moment, però, els atemptats de les Torres Bessones van afectar els mercats i varen frustrar l’operació. El 2004 ho va tornar a intentar i va fracassar per falta de demanda. La tercera va ser la bona, i el 2006 va poder entrar a borsa. El preu de sortida eren 4,4 euros per acció i ja el primer dia va pujar un 15%. Des de aleshores, les accions s’han revaloritzat fins a 23,85 euros (veure figura 4). Si a més de l’increment del valor de l’acció tenim en compte els dividends, la rendibilitat total per a l’accionista supera el 1.200%. En aquests anys, només empreses com Inditex han tingut una evolució millor a la borsa espanyola. Quan Grifols va sortir a borsa valia 937 milions d’euros. Avui, ja val més de 16.000 milions d’euros. Per tant, ha multiplicat el seu valor per 17. La seva bona marxa financera li permet disposar d’uns capitals propis que superen el 40%, tot i les importants adquisicions que ha fet en les darreres dècades.
Victor Grifols: “En tots els negocis cal ser ambiciós, ja que o pedaleges o caus… a no ser que siguis funcionari.”
L’AMBICIÓ DE CRÉIXER
Sempre s’ha dit que Catalunya és un país de pimes. En realitat, a tots els països predominen les empreses de petita dimensió. El que sí que és cert és que ens falten més grans empreses. Com molts estudis posen de manifest, una de les febleses que tenim és que moltes empreses estan mancades de líders que tinguin l’ambició de créixer. Aquest no és el cas de Grifols. Com a mostra, podem recordar una anècdota que es va produir el 1999. En aquells moments, Grifols tenia el 50% d’Alpha Therapeutics i l’altre 50% era dels seus socis nord-americans i japonesos. En una reunió a l’hotel Waldorf Astoria de Nova York, els socis nord-americans i japonesos amb qui col·laboraven des del 1982, els van oferir 300 milions d’euros per la part de Grifols. D’aquesta manera tractaven de resoldre una relació conflictiva que mantenien amb l’empresa catalana. Els varen dir que “és una oferta que no podreu refusar”. Pocs minuts després, Víctor Grifols Roura els va dir: “Per 300 milions de dòlars, nosaltres us comprem la vostra part”. Els socis americans i japonesos van acceptar.
De cara al futur, Grifols té l’avantatge d’operar en un sector de gran creixement, però haurà de mantenir l’ambició de seguir creixent atès l’alt nivell de competència existent.
