És el comissari europeu més jove, tant de l’equip d’Ursula Von der Leyen com de qualsevol anterior. Amb només 30 anys, Virginijus Sinkevičius s’encarrega d’una de les carteres més clau per a les futures generacions: Medi Ambient, Oceans i Pesca. Alguns mitjans el van batejar com el “comissari millennial”, però abans d’arribar a ocupar aquest càrrec, ja havia estat ministre d’Economia i Innovació de Lituània. Guiat pel vicepresident Frans Timmermans, Sinkevičius té entre les seves responsabilitats l’estratègia de biodiversitat de la UE de cara les pròximes dècades, i també promoure les polítiques de sostenibilitat, amb el focus posat en els oceans i la pesca. Part de l’estratègia de sostenibilitat de la Comissió Europea passa per la creació d’un Pla d’Economia Circular que Sinkevičius va presentar el març passat, i que fixa les línies mestres per a una transformació de l’economia productiva i el model de consum amb idees que passen, no només per aconseguir que els objectes tinguin més vida útil, sinó, també, per reconèixer el “dret a reparar” o promoure el disseny urbà sostenible.
Texto: Júlia Manresa Nogueras
Fotos: Comissió Europea
Des de la Comissió s’afirma que el coronavirus ha fet encara més urgent la necessitat que les nostres economies siguin circulars. Per què?
Ens enfrontem a una crisi sanitària devastadora que està generant una crisi econòmica. I això passa en un context d’acceleració de les altres dues crisis que ja tenim: la climàtica i l’ambiental. La sanitària ha posat de relleu les limitacions del model econòmic actual. La vulnerabilitat a causa de les disrupcions en les cadenes de subministrament que ha provocat la pandèmia es traduirà, molt probablement, en més escrutini del procés i més esforç per diversificar-lo. La transició cap a una economia circular és una aposta segura quan es tracta de trencar amb dependències externes i treure el màxim profit dels nostres recursos naturals, mentre impulsem la competitivitat de les nostres empreses i creem llocs de feina sostenibles. La circularitat també és clau per aconseguir els objectius climàtics, ja que la meitat dels gasos d’efecte hivernacle provenen de l’extracció de recursos i del seu processament. Aconseguir mantenir els recursos en l’economia durant més temps té un gran potencial a l’hora de mitigar aquestes emissions.
“La transició cap a una economia circular és una aposta segura quan es tracta de trencar amb dependències externes i treure el màxim profit dels nostres recursos naturals, mentre impulsem la competitivitat de les nostres empreses i creem llocs de feina sostenibles.”
Com podem aconseguir que l’economia circular sigui compatible amb les necessitats de recuperació econòmica?
Els beneficis superaran, de llarg, els costos per a les empreses, gràcies a l’estalvi i les noves oportunitats de negoci. Convertir els models de negoci en circulars, o desenvolupar nous models de producció més eficients, són dues vies potents d’innovació. Per exemple, estendre els principis del disseny ecològic i sostenible a tots els productes del mercat i resoldre qüestions de la caducitat del producte en la fase de disseny acaba augmentant els beneficis, perquè atorga un valor econòmic addicional gràcies a la reutilització de materials. Les empreses que estan, ara, en disposició d’involucrar-se en l’economia circular seran aquelles que s’anticiparan i tindran els avantatges competitius de liderar un mercat en expansió.
La naturalesa, sense precedents, d’aquesta crisi sanitària i els seus efectes severs en l’economia demostren, clarament, la necessitat de construir resiliència i una xarxa de seguretat per a futures crisis. La transició cap a economies circulars, on els recursos es mantenen dins l’economia durant més temps i es minimitzen els residus, és clau per aconseguir ser més resilients. A més d’assegurar una transició sostenible, l’economia circular també respon a les necessitats dels negocis de tenir una major estabilitat en les cadenes logístiques, assegura l’accés a matèries primeres i protegeix en contra de les conseqüències del canvi climàtic.
“La circularitat també és clau per aconseguir els objectius climàtics, ja que la meitat dels gasos d’efecte hivernacle provenen de l’extracció de recursos i del seu processament.”
Com podem assegurar-nos que les oportunitats laborals que sorgeixen de l’economia circular i la transició verda seran suficients per compensar les pèrdues en llocs de treball i afavorir el creixement de l’economia?
En un moment en què la pandèmia ha elevat l’atur i la inestabilitat econòmica, necessitem fixar les condicions necessàries per aconseguir una recuperació verda i ser capaços de crear feina i creixement. Malgrat que hi ha un gran potencial econòmic en intentar aconseguir una millor gestió de residus i reciclatge, hi ha encara una major recompensa si s’inverteix en una escala més alta de la “jerarquia” de la circularitat. Per exemple, reparar i reutilitzar productes com la roba, mobles o aparells electrònics és una tasca molt efectiva a l’hora de mantenir el valor dels nostres recursos actuals més temps en l’economia i crear llocs de treball. Com que extreu més valor i funcionalitat als productes i materials de què ja disposem, l’economia circular crea llocs de feina locals per a persones amb qualificacions com l’enginyeria, o persones amb expertesa tècnica en el reciclatge, disseny urbà, etc.
“Com que extreu més valor i funcionalitat als productes i materials dels que ja disposem, l’economia circular crea llocs de feina locals per a persones amb qualificacions.”
Hi ha alguna cosa que es pugui començar a fer ja en un context de pandèmia des de la perspectiva de l’economia circular per començar a adreçar aquests reptes?
Les empreses poden començar a ser més circulars de moltes maneres. El canvi cap a una major circularitat és pot enfocar des de diferents angles, en funció del tipus de negoci, de la indústria, de la posició dins la cadena de valor… En general, els negocis poden implementar la circularitat introduint mesures que augmentin l’eficiència dels recursos, per exemple, formant part d’un esquema de simbiosi industrial. Les inversions es poden redirigir a la logística inversa o als bucles de realimentació, en particular, per a la reutilització, la renovació i la remanufactura, o en tecnologies que optimitzen l’ús d’actius, com ara les plataformes col·laboratives que es basen en el servei i no en la propietat. A més, els productes es poden optimitzar en termes de durada, reparació, reutilització, actualització i reciclatge. Hi ha maneres de fer-ho, com ara gràcies als esquemes de petjada ambiental o l’Organització d’Estudis de la Petjada Ambiental, que ajuden a fer més ecològiques les cadenes de subministrament de les empreses. També cal reforçar la gestió dels residus i la seva separació.
Quin impacte té l’economia circular a l’hora d’acostar-nos als objectius de reducció d’emissions i a la neutralitat climàtica el 2050?
Com es va enunciar en el Pacte Verd Europeu, la Comissió ha adoptat una proposta de llei climàtica per aconseguir que el continent sigui neutre en emissions el 2050. Aconseguir la neutralitat climàtica significa que tots els sectors han de reduir les seves emissions de CO2. Aquí és on entra en joc l’economia circular: el seu potencial en la reducció de CO2 és immens.
Es pot accelerar la implementació dels Objectius de Desenvolupament Sostenible de 2030 amb una transició cap a l’economia circular que clarament els vinculi amb els objectius de consum i producció. És una solució integral per treballar i aconseguir molts dels altres objectius, com ara els energètics, de creixement econòmic, de sostenibilitat en les ciutats, d’acció climàtica o, fins i tot, de la vida als oceans i a la terra.
Un dels retrets comuns és que el pla d’economia circular de la Comissió Europea té poques propostes concretes, que és massa ampli i abstracte. Què diu davant d’aquesta crítica?
El pla d’economia circular funciona com un full de ruta per implementar l’economia circular a Europa. Anuncia propostes legislatives, revisa legislació existent i concreta estratègies que se centren en cadenes de valor de productes específics, entre d’altres coses. Per això està dissenyat amb un enfocament obert. Dona un ampli marc legislatiu per a la circularitat, on les mesures concretes es construeixen a través de consultes amb experts i actors implicats. El seu propòsit és fixar o construir el camí perquè es desenvolupin i s’adoptin iniciatives molt concretes a la UE, és a dir, convertir la idea de la circularitat en una realitat.
D’acord amb les dades de la Comissió Europea, Europa rebutja uns 600 milions de tones de material que podria ser reciclat cada any. Preveu fixar un objectiu comú de reciclatge per a les municipalitats, però no per al sector industrial. Per què un objectiu com aquest no és aplicable a la indústria? Com té previst la Comissió Europea gestionar els residus del sector industrial?
És cert, el 2018, els 27 països de la UE van generar uns 600 milions de tones de residus industrials, inclosos els residus no minerals produïts per la mineria i les pedreres, la fabricació, l’energia, la gestió de residus i d’aigua, la construcció i altres sectors. No hi ha estadístiques específiques, però si analitzem les xifres de generació de residus en comparació amb les de reciclatge, podem veure com la UE ha reciclat 818 tones (és a dir, un 35%) del total de 2.317 tones de residus generats. Segons la directiva sobre residus, la Comissió Europea ha de considerar fixar objectius de reciclatge i reutilització de residus que provenen del sector de la construcció i la demolició, però també el tèxtil, el comercial i d’altres residus industrials no perillosos. Tot això, a finals del 2024. La Comissió ho examinarà per intentar entendre millor com es generen i es reciclen els residus industrials i determinar les opcions de millora en reciclatge i reutilització per poder fixar aquests objectius.
Per gestionar els residus industrials, hem identificat set sectors prioritaris amb un alt potencial de circularitat i els enfoquem de manera sistemàtica. L’objectiu és desenvolupar i aplicar principis sostenibles específics per a cada sector, per canviar la manera que tenim de produir, utilitzar i reciclar teixits, edificis, bateries, dispositius electrònics, menjar, plàstics i empaquetatge. Fixar aquests principis de sostenibilitat és part de la Iniciativa de Productes Sostenibles, que se centra en la necessitat de millorar la durada dels productes, la seva reutilització, actualització i reparabilitat. També presta atenció a la presència de químics perillosos en productes i en els productes reciclats. Al nucli d’aquesta iniciativa hi ha la voluntat d’ampliar la Directiva Ecodesign més enllà dels productes relacionats amb l’energia, focalitzant-nos en sectors d’alta prioritat com els mencionats anteriorment. En últim terme, l’objectiu és incloure tots els productes del mercat.
En el seu discurs a la conferència sobre Economia Circular, afirmava que la Iniciativa de Productes Sostenibles implicaria que els productes sostenibles serien la norma a Europa a finals de l’any que ve. Com ho aconseguirà?
Certament, el nostre objectiu és fer que els productes sostenibles siguin la norma a Europa gràcies a aquesta directiva. Com he recalcat abans, aquesta iniciativa, i altres instruments adequats, permetran que la Comissió estableixi principis sostenibles aplicables a tots els productes del mercat europeu, cosa que inclou també les importacions. Fins a un 80% de l’impacte ambiental dels productes es determina en la seva fase de disseny. Amb les noves normes es podrà tractar el problema de la durada dels productes, la seva reutilització, actualització i reparabilitat. A més, la directiva també restringirà els productes d’un sol ús i lluitarà contra l’obsolescència prematura. També es proposarà la destrucció de béns durables que no s’han venut. I busquem, a més, desenvolupar el potencial de digitalització de la informació sobre els productes, com ara els passaports digitals, etiquetes o marques d’aigua.
“Fins a un 80% de l’impacte ambiental dels productes es determina en la seva fase de disseny. Amb les noves normes, es podrà tractar el problema de la durada dels productes, la seva reutilització, actualització i reparabilitat.”
L’economia circular no només afecta al sector industrial, sinó també la vida quotidiana de la gent. La Comissió Europea pot arribar a tenir un impacte en decisions personals, com ara la roba que comprem, l’ús que fem de l’aigua o com construïm les nostres cases?
Certament és important que cadascú tingui l’oportunitat de participar en l’economia circular a través de les decisions que pren amb els seus hàbits de consum. L’economia circular posarà a disposició de tots els ciutadans productes d’alta qualitat, funcionals i segurs, que són eficients i econòmics, duren més i estan dissenyats per ser reutilitzats, reparats i reciclats, i no només per ser usats una vegada. La Iniciativa de Productes Sostenibles busca convertir-los en la norma, no en l’excepció. Per això, les accions del pla busquen donar suport als ciutadans per adoptar estils de vida sostenibles: perquè puguin tenir informació segura sobre la sostenibilitat dels productes, millor protecció en contra de pràctiques comercials injustes com el greenwashing o l’obsolescència. D’aquesta manera, se’ls empoderarà per prendre decisions sostenibles.
