La destitució del director executiu de Danone, Emmanuel Faber, que havia fet que l’empresa formés part d’un projecte de missió social, qüestiona els objectius relacionats amb el bé comú de les grans empreses cotitzades sota la influència dels accionistes?
Christophe Revelli. Professor de Finances sostenibles i responsables de Kedge Business School.
Danone, líder mundial en productes lactis frescos, i definida legalment com una “empresa de missió” (el seu objectiu és crear valor ambiental i social de la mateixa manera que el valor econòmic o financer) va destituir recentment el seu director executiu, Emmanuel Faber, en un context de dissensió gerencial i estratègies d’accionistes. Faria dubtar, això, sobre quines són les intencions de les empreses que se subscriuen a un projecte social?
Els fons activistes Bluebell Capital Partners i Artisan Partners, encara que en minoria dins de l’estructura accionarial del grup, van aprofitar el feble creixement de les accions de Danone per adquirir-ne una participació i dinamitar la governança de l’empresa, i, de passada, el seu projecte B. Corp que, no obstant això, havia estat votat gairebé per unanimitat el juny del 2020 (99,4% dels vots).
Bluebell Capital Partners van respondre felicitant-se que s’haguessin acceptat totes les seves sol·licituds i “que així es pogués tornar a un camí de creixement rendible a Danone, tot mantenint la sostenibilitat com una prioritat”. Aquesta última frase (i, en particular, el terme “creixement rendible”) és especialment interessant d’analitzar i diu molt sobre la voluntat real dels fons activistes relacionats amb aquesta partida. Créixer infinitament des del punt de vista econòmic i financer és compatible amb la sostenibilitat, que, per definició, implica recursos finits? La imatge del greenwashing ressorgeix i planteja la qüestió de quin és el pes dels accionistes en les decisions estratègiques.
Amb vista a la missió social, la constitució del govern i l’estructura accionarial segueixen sent la base principal. No es pot aconseguir res sense una governança sòlida i transparent, dedicada a la causa social i indiferent davant els atacs dels taurons financers. És urgent que el financer financi, que el governador governi i que el líder dirigeixi.
