La ponència “Iniciatives clau per accelerar la transformació de l’economia espanyola” organitzada pel Cercle d’Economia fa una crida als actors polítics i econòmics a unir esforços i aplicar els canvis estructurals “de calat” que necessita l’economia espanyola per no quedar-se enrere
Text: Adrià Gratacós Torras
Després del llum verd de la Comissió Europea al Pla de Recuperació d’Espanya desencalla, d’una vegada per totes, l’arribada dels fons europeus per fomentar la recuperació econòmica i social del país. Una arribada de fons europeus que s’erigeix com una oportunitat única per transformar i modernitzar l’economia d’Espanya. La incertesa encara existent de com aprofitaran les administracions públiques aquesta bombona d’oxigen ha centrar el debat a la Reunió del Cercle d’Economia. Una reunió que va comptar ahir amb una ponència exclusiva per reflexionar sobre la transformació econòmica del país. Sota el títol “Iniciatives clau per accelerar la transformació de l’economia espanyola”, el debat va estar protagonitzat pel president de PIMEC, Antoni Cañete; l’exconseller d’economia de la Generalitat de Catalunya i president del BIST, Andreu Mas-Colell; el president d’Abar, Àngel Simón; i la CEO de Ciberseguretat & Cloud de Telefónica, María Jesús Almazor.
La transformació digital i l’aposta per una economia circular marquen el camí a seguir per transformar el teixit empresarial espanyol. Però els ponents es van esforçar en remarcar que de poc servirà repartir els fons europeus entre el teixit empresarial del país i no es fa de forma estratègica. Pràcticament per unanimitat, el debat va concloure que és necessari que els fons europeus s’utilitzin per generar “canvis estructurals” en l’economia del país. “Si no aprofitem aquests recursos i els destinem a inversió, haurem perdut un dels darrers trens per transformar l’economia d’Espanya”, assegurava el president de PIMEC, Antoni Cañete, durant la seva intervenció.
Cañete, que es congratulava que “per primer cop” hi hagués una intervenció de la representació de les petites i mitjanes empreses en les jornades del Cercle d’Economia, va catalogar els fons europeus com “una palanca de canvi” de la qual “encara sabem poc”.
“Si no aprofitem aquests recursos i els destinem a inversió, haurem perdut un dels darrers trens per transformar l’economia d’Espanya”
L’exconseller d’economia de la Generalitat de Catalunya i president del BIST, Andreu Mas-Colell, coincidia amb la capacitat de l’impuls que poden tenir els fons europeus. “La UE ha aprofitat magistralment la crisi de la Covid-19: resoldre el finançament dels European Green Deal, i resoldre el problema de finançament de Next Generation amb emissió de deute europeu”, va assegurar l’exconseller. Tanmateix, Mas-Colell advertia de la necessitat d’invertir aquests fons amb criteri. “Europa no ens imposta que aquests fons serveixin per a transformar sectors clau com el de la salut”, assegurava. I utilitzar-los per digitalitzar el teixit empresarial i virar cap a una economia circular pot ser la darrera gran oportunitat d’Espanya per no quedar-se enrere a Europa.
Iniciar al més aviat possible una transició econòmica que no deixi ningú enrere
Els estralls de la pandèmia en les economies occidentals, juntament amb l’aposta de la Unió Europea per invertir els recursos necessaris per transformar l’economia dibuixen un escenari inequívoc de transformació. Una transformació que requerirà d’un procés que els ponents del Cercle d’Economia coincidien en què planteja oportunitats i riscos. “Les transicions deixen molta gent enrere is no es realitzen d’una manera adequada”, va assegurar el president d’Agbar, Àngel Simón. Una transició que haurà de comptar, sí o sí, amb una transformació energètica. “Abans del 2050 hem d’arribar a la neutralitat de carboni, i ho hem d’aconseguir sense que perjudiqui els més desfavorits”, va afegir.
“Abans del 2050 hem d’arribar a la neutralitat de carboni, i ho hem d’aconseguir sense que perjudiqui els més desfavorits”
Transformar sectors productius estratègics, apostar per la digitalització i l’economia circular sense que el teixit empresarial més dèbil es quedi enrere. Es tracta d’una ambició complexa, però imprescindible, que haurà de comptar amb una col·laboració estreta entre el teixit empresarial (tant el gran com el més petit), la societat i les administracions. Una ambició que, segons la CEO de Ciberseguretat & Cloud de Telefónica, María Jesús Almazor, no només precisa de recursos, sinó també de plans estratègics.
I en el centre de l’equació per assolir la transformació digital s’hi troben les petites i mitjanes empreses del país. Cañete s’esforçava en recordar que les pimes “són el 99,8% de les empreses del nostre país”. “Aportem el 70% de l’ocupació i més del 60% del PIB. Per tant, el motor de la nostra economia son les petites i mitjanes empreses”, afegia el president de PIMEC. La digitalització pot ser el motor de canvi per fer més eficients i competitives les pimes del país, però aconseguir-ho no serà fàcil. “La digitalització de les pimes és la clau del nostre país. Però això no només implica introduir la tecnologia a la pime, sinó també que es compti amb assessorament digital i crear processos digitals més eficients”, afegia Almazor.
La transformació digital podria aportar el 3% del PIB d’Espanya en els propers quatre anys i faria incrementar un 20% la productivitat de les pimes
La transformació digital podria aportar el 3% del PIB d’Espanya en els propers quatre anys i faria incrementar un 20% la productivitat de les pimes, segons Almazor. D’altra banda, l’aposta per l’economia circular, no només és una opció, sinó una obligació. De la capacitat de les administracions i el teixit empresarial de saber identificar on i de quina forma invertir els fons europeus marcarà el futur de l’economia del país. Cañete resumia el debat de forma clarivident. “La pime ha d’agafar dimensió. Volem que la petita empresa sigui mitjana, i la mitjana gran”. La confiança i la cooperació entre actors polítics i econòmics serà clau per veure si Espanya aconsegueix, en ple segle XXI, europeïtzar la seva economia.
