La humilitat serà una actitud clau per liderar-nos i liderar els nostres equips o projectes. Tot líder empresarial hauria d’anteposar la humilitat a l’hora d’analitzar una situació, prendre decisions i gestionar equips. I és que reconèixer i acceptar les nostres debilitats i les nostres limitacions ens permetrà convertir-les en les nostres principals aliades.
Albert Bosch. Aventurer i expert en lideratge.
Collada Sud de l’Everest, 7.960 metres sobre el nivell del mar, 21h45 del 16 de maig del 2010. El vent huracanat no amaina com estava previst i tot els membres de l’equip som dins de les nostres tendes en una espera tensa; sabem que tenim com a màxim dues hores per decidir si intentem avançar cap al cim més alt del món o abandonem i tornem al camp base.
Latitud 88º20’12”S de l’Antàrtida, 9h45 del 24 de desembre del 2011. Estic sol enmig d’una zona plena d’esquerdes de totes les mides i de gran profunditat. Qualsevol error en la traçada seria fatal i el més mínim accident avançant en solitari representaria la fi, ja que no podria activar un rescat o, si ho pogués fer, l’equip trigaria entre tres o quatre dies a arribar.
Selva de l’Amazones, 7h12 del 10 d’octubre del 2010. Iniciem una travessa de 280 quilòmetres a peu, després de tres dies de convivència amb una comunitat local que ens ha intentat advertir i preparar per preveure i gestionar la multitud de perills amb els quals podem topar en una zona plena d’animals perillosos, amb una humitat relativa de l’aire del 87% i el pas constant de rius i zones pantanoses.
Desert d’Ica, a Perú, 5h35 de l’1 de desembre del 2017. Iniciem la travessa, a peu, des de Nazca fins a Paracas, d’uns 250 quilòmetres en autonomia i haurem de gestionar molt bé les altes temperatures, els passos de grans dunes i l’orientació per trobar els punts clau d’aigua que tenim ubicats.
Aquests quatre capítols extrets d’algunes de les meves aventures mostren que la nostra seguretat personal i les possibilitats d’èxit de cada projecte depenen de les condicions que presenta la natura en aquell moment.
Normalment, la societat interpreta la nostra actitud davant d’aquests reptes extrems com una clara mostra de coratge, perseverança i confiança. És el que ens agrada veure en aquestes experiències compartides amb el gran públic, i el que inspira els lectors dels llibres, els assistents a una conferència o els espectadors d’un documental. Però és una conclusió incompleta, i fins i tot pot ser una mala lectura o un aprenentatge esbiaixat.
Basar-se només en el coratge pot portar fàcilment a la supèrbia i a menysprear les circumstàncies de l’entorn. Donar tanta importància a la perseverança pot fer que gastem tota l’energia perseguint un objectiu erroni. I fiar-nos tant de nosaltres mateixos pot dur-nos a tenir un excés de confiança i a entrar en la zona de les temeritats.
Tots aquests factors són importants, però hi ha un aspecte clau que tot aventurer i tot líder empresarial hauria de posar per davant a l’hora d’analitzar la situació, de prendre decisions i de gestionar equips: la humilitat.
Basar-se només en el coratge pot portar fàcilment a la supèrbia i a menysprear les circumstàncies de l’entorn. Donar tanta importància a la perseverança pot fer que gastem tota l’energia perseguint un objectiu erroni. I fiar-nos tant de nosaltres mateixos pot dur-nos a tenir un excés de confiança i a entrar en la zona de les temeritats
LA IMPORTÀNCIA DE CONÈIXER LES PRÒPIES LIMITACIONS
Vivim en una societat, en general, i en un entorn de negocis, en particular, tan marcat per l’assoliment, per la competitivitat, per l’alt rendiment, per la velocitat, per la tecnologia i pels discursos de superació i de l’enfocament a l’èxit, que gairebé sempre ens passa que deixem “la humilitat” aparcada al pàrquing de l’entrada, sense convidar-la a entrar a la nostra zona de treball.
Tant els antics navegants que descobrien terres remotes, com els aventurers actuals, els astronautes o els exploradors de tots els àmbits, tots tenen molt clar que, a més de ser agosarats, mostrar-se sòlids en les conviccions i comprometre’s a esforçar-se al màxim, per damunt de tot, han de ser humils davant de la naturalesa i de totes les circumstàncies extremes i incertes que els envolten. Perquè només des d’aquesta humilitat seran capaços d’acceptar la realitat que els toca d’afrontar en cada moment, i podran prendre, així, les millors decisions, amb actitud òptima, amb la millor empatia, comprensió i compromís per part de la resta de components de l’equip.
“Humilitat” és una paraula preciosa que tot líder hauria d’incorporar al seu diccionari personal. Deriva del llatí “Humilitas”, del sufix “itas”, que indica “qualitat de ser”, i d’”humus”, que significa “terra”. Per això, indica la nostra qualitat de ser en relació a la terra que trepitgem, cosa que ens permet acceptar les nostres pròpies limitacions i avançar a patir d’allà.
Sense humilitat no reconeixerem els múltiples perills o amenaces que ens poden afectar. Sense humilitat no qüestionarem moltes pràctiques o creences limitants en els nostres projectes empresarials o personals. Sense humilitat no observarem altres formes més eficients d’actuar en d’altres persones o organitzacions. Sense humilitat no desaprendrem coses ja inútils o desfasades per fer lloc per al nou aprenentatge. Sense humilitat no podrem obrir-nos a treballar la nostra intel·ligència emocional per autoconèixer-nos i autogestionar-nos millor. Sense humilitat no connectarem de veritat amb les persones del nostre equip a través d’una empatia i una comprensió que ens unirà en el nostre projecte sigui quin sigui el repte que ens esperi. Sense humilitat no tindrem en compte l’impacte que els nostres actes tenen en el nostre entorn, en la societat o en el medi ambient. Sense humilitat no podem liderar-nos ni podem liderar equips o projectes.
Quan pensem en els nostres projectes, ho hem de fer en gran, hem de brillar, atrevir-nos, confiar i ser molt proactius i positius, però mai des de la supèrbia, des de les idees prefixades, des de l’obsessió per l’èxit o des de l’absència de valors de base
COM CONVERTIR UNA DEBILITAT EN UN ACTIU
Però ser humils no vol dir necessàriament ser poc ambiciosos, extremadament modestos o pusil·lànimes. Quan pensem en els nostres projectes, ho hem de fer en gran, hem de brillar, atrevir-nos, confiar i ser molt proactius i positius, però mai des de la supèrbia, des de les idees prefixades, des de l’obsessió per l’èxit o des de l’absència de valors de base.
Som vulnerables, tenim debilitats i ens afecten moltes limitacions. Reconèixer-les i acceptar-les ens permetrà que siguin les nostres principals aliades en cada expedició i cada projecte que portem a terme, perquè podrem preveure-les, gestionar-les, compensar-les i usar-les al nostre favor.
En la humilitat, hi tenim una de les nostres majors fortaleses; i, a més, una de les claus de l’èxit dels nostres projectes i de la felicitat de tots els que en formen part.
