Divergència dins de la fortalesa, aquest és l’element comú a les anàlisis dels organismes internacionals que s’han publicat en les darreres setmanes.
JUAN TUGORES QUES. Catedràtic d’Economia de la UB.
El Banc Mundial parlava al juny d’una expansió pel 2021 del 5,6% i la qualificava com la més ràpida després d’una recessió dels últims vuitanta anys, però assenyalava, alhora, que 2/3 de les economies emergents i en desenvolupament no haurien aconseguit pel 2022 els nivells previs a l’esclat de la pandèmia. Per la seva banda, l’FMI, a l’informe remès al juliol a la reunió de Venècia dels ministres d’Economia del G20, apel·lava a la necessitat de prendre “mesures urgents per frenar la divergència de la recuperació”.
La taula adjunta resumeix les dades i previsions del Banc Mundial. Cal observar que, encara que pel 2021 i 2022 la taxa de creixement segueix sent més elevada per al conjunt de les economies emergents i en desenvolupament respecte de les avançades, el diferencial entre les dues se situa en mínims de les últimes dècades, per sota d’un punt percentual. De fet, a les regions del món en desenvolupament no asiàtiques, el ritme de recuperació previst per a aquest any i el pròxim se situa per sota del de les economies avançades. Les baixes taxes de vacunació a l’Àfrica (especialment, a la subsahariana) i problemes en altres regions en desenvolupament graviten com un factor de “riscos a la baixa” (és l’eufemisme que utilitzen les publicacions oficials per referir-se a les amenaces a la recuperació).
Les apel·lacions a la cooperació internacional en temes que van des de les vacunacions i la prevenció de noves infeccions fins a les mesures per aturar la degradació mediambiental es repeteixen en els fòrums internacionals i en serà decisiva la implementació per encarrilar de forma més àmplia i sostenible la recuperació global post pandèmia.
