Món Empresarial
Revista d'Anàlisi Plural
Sense resultats
Veure tots els resultats
  • Identificar-se
  • es ESP
  • ca CAT
  • Inici
  • Empresa
    • Referents
      • Líder d´opinió
      • Empresarials
      • Mundials
      • Entitats
    • Casos
      • Emprendre
      • Autònoms
      • Pimes
      • Multinacional
  • Economia
    • Internacional
      • Tribuna
      • Indicadors
      • Europa
      • Mundial
    • Informes
    • Conceptes
  • Sostenibilitat
    • Econòmica
    • Social
    • Ambiental
  • Formació
    • Direcció
    • Estratègia
    • Marketing
    • IT
    • Finances
    • Globalització
    • Operacions
    • Laboral
    • Altres
Comprar Revista
Subscriure
Món Empresarial
  • Inici
  • Empresa
    • Referents
      • Líder d´opinió
      • Empresarials
      • Mundials
      • Entitats
    • Casos
      • Emprendre
      • Autònoms
      • Pimes
      • Multinacional
  • Economia
    • Internacional
      • Tribuna
      • Indicadors
      • Europa
      • Mundial
    • Informes
    • Conceptes
  • Sostenibilitat
    • Econòmica
    • Social
    • Ambiental
  • Formació
    • Direcció
    • Estratègia
    • Marketing
    • IT
    • Finances
    • Globalització
    • Operacions
    • Laboral
    • Altres
Sense resultats
Veure tots els resultats
Món Empresarial
Sense resultats
Veure tots els resultats
Inici Economia Internacional Tribuna

Pimes a l’escena global: reptes accentuats per la COVID-19 i perspectives

Juan Tugores Ques per Juan Tugores Ques
2021-07-30
Temps de lectura:8 min llegint
Pimes a l’escena global: reptes accentuats per la COVID-19 i perspectives

La pandèmia ha accentuat les pressions sobre el teixit productiu de petites i mitjanes empreses, tibant encara més la corda dels reptes que ja existien amb anterioritat. Davant els riscs d’un augment, encara superior, del pes de les grans corporacions, el paper econòmic i social de les pimes resulta essencial per a una recuperació sòlida i inclusiva.

Juan Tugores Ques. Catedràtic d’Economia de la UB.


El març de 2021 va cridar l’atenció la publicació per part del Fons Monetari d’un document sobre les delicades qüestions associades a l’augment de poder de les grans corporacions, en detriment de les petites i mitjanes empreses. Des de l’organisme internacional considerat més representatiu de l’ortodòxia s’apuntava com les dificultats que la crisi del coronavirus provocava de forma especial al teixit de pimes podia provocar més concentració d’empreses grans en diversos sectors, i es detallaven els efectes adversos que això podia comportar sobre els ritmes d’innovació i dinamisme empresarial, sobre l’efectivitat real de la competència i fins i tot sobre els mecanismes de transmissió eficient de les polítiques monetàries i fiscals.

El març de 2021 va cridar l’atenció la publicació per part del Fons Monetari d’un document (…) [on] s’apuntava com les dificultats que la crisi del coronavirus provocava de forma especial al teixit de pimes podia provocar més concentració d’empreses grans en diversos sectors

ACCID

L’OCDE, per la seva banda, documentava com les petites i mitjanes empreses tenien un paper proporcionalment més rellevant en els sectors més negativament afectats per les restriccions de mobilitat imposades per la pandèmia, els més “intensius en contacte”.
El Banc d’Espanya, en el seu Informe anual publicat a finals de maig de 2021, oferia alhora una àmplia varietat d’indicadors que evidencien l’especial impacte negatiu sobre les pimes, en termes de facturació, rendibilitat i posició financera, entre d’altres.
I la Unió Europea, que havia aprovat un document estratègic sobre el paper de les pimes (SME per les seves sigles en anglès) a principis de març de 2020, coincidint pràcticament amb la declaració de pandèmia, explicitava també la necessitat d’incorporar l’any 2021 plantejaments especialment orientats a garantir-ne la recuperació. Són ja tòpiques, però no per això menys certes, les estadístiques que mostren com aquestes empreses generen el 66% de l’ocupació i el 56% del valor afegit en el sector privat europeu.

caixabank

ALGUNS INTENTS DE POSAR FRE A UNA BRETXA QUE S’EIXAMPLA
El juny de 2021, l’acord inicial pactat pel G7 a la reunió celebrada a Londres per establir uns mínims de fiscalitat sobre les grans corporacions d’àmbit transnacional –que, des de feia temps, eren objecte d’atenció pels mecanismes amb els quals podien evadir/eludir les seves contribucions als recursos públics, i que s’havien convertit en especialment imprescindibles per afrontar les singulars exigències derivades de la COVID-19– ha tingut molt de ressò mediàtic. És cert que el camí necessari per concretar i traduir a fets aquest acord serà llarg i laboriós, en el marc d’iniciatives com BEPS (Base Erosion and Profit Shifting) de l’OCDE, però es tracta d’un pas difícilment imaginable fa poc.
Les argumentacions a favor de les petites i mitjanes empreses són tan ben conegudes, en termes de contribució a l’ocupació, a la creativitat i a la cohesió social i territorial, com habitualment relegades a la realpolitik enfront d’una capacitat més alta d’influència, de “pressió”, de les grans corporacions i els seus lobbies. Hi ha res que canviï? En tot cas, la pandèmia ha accentuat les raons poderoses prèvies per apostar per un punt d’inflexió respecte d’aquestes i altres asimetries entre les pimes i les grans empreses.

Les argumentacions a favor de les petites i mitjanes empreses són tan ben conegudes, en termes de contribució a l’ocupació, a la creativitat i a la cohesió social i territorial, com habitualment relegades a la realpolitik enfront d’una capacitat més alta d’influència, de “pressió”, de les grans corporacions i els seus lobbies. Hi ha res que canviï?

DOS CASOS D’ANÀLISI: LES TECNOLÒGIQUES I LES FARMACÈUTIQUES
L’anàlisi del document de l’FMI esmentat al principi d’aquest text és una síntesi adequada d’alguns aspectes crucials. Per una banda, en línia amb treballs recents del mateix organisme, s’evidenciava com, des de principis del segle XXI, els indicadors de “poder de mercat” (capacitat per fixar preus per sobre dels costs, amb els subsegüents efectes sobre els marges de beneficis) i de concentració (pes de les empreses més grans en els indicadors de vendes de diferents sectors) entre d’altres, havien anat a l’alça, especialment en les economies occidentals, però només per al segment de les empreses més grans.

Des de principis del segle XXI, els indicadors de “poder de mercat” (capacitat per fixar preus per sobre dels costs, amb els subsegüents efectes sobre els marges de beneficis) i de concentració (pes de les empreses més grans en els indicadors de vendes de diferents sectors) entre d’altres, havien anat a l’alça, especialment en les economies occidentals, però només per al segment de les empreses més grans

El document de l’FMI analitza especialment alguns sectors, incloent-hi el tecnològic. Les corporacions tecnològiques més importants, que tots coneixem i que tots utilitzem, per la qual cosa tenen un volum creixent de les nostres dades i de les nostres preferències, que són un actiu tan important o més que les xifres estrictament econòmiques de negoci, han anat assumint un pes predominant. De fet, són omnipresents. Enllaçant aquest fet amb l’actualitat, l’anàlisi de l’FMI també examina el sector de productes farmacèutics, convulsat recentment per la difusió de les vacunes, que han convertit algunes de les empreses principals del sector en notícia quasi tan permanent com les grans tecnològiques.

Publicacions relacionades

El món empresarial:
canvi radical, arquitectura i urbanisme TIC

La Xarxa Emprèn t’acompanya en la creació i el creixement de la teva empresa

Entrevista a Andreu Vilamitjana
CEO de Cisco

LES DIFICULTATS QUE VINDRAN I COM TRAMPEJAR-LES
Però més enllà de casos concrets, molt rellevants i mediàtics, els resultats més importants d’aquests plantejaments són els que obren consideracions per a un futur que ja ha començat. Així, es constata com la creixent concentració a favor dels més poderosos, que inicialment es va vincular a unes innovacions cridaneres que “legitimarien” els seus èxits i ascensos, passat cert llindar pot convertir-se en un factor de llast de la creativitat i de les possibilitats d’ascens de noves iniciatives, que es troben amb “barreres d’entrada” formals i informals creixents. L’empenta i el dinamisme tradicionals de les iniciatives emprenedores, a partir de projectes de mida modesta, es veuria alentit pel nou statu quo. El mateix document –cal recordar que elaborat per l’FMI– també detalla com aquest “poder de mercat” més gran de les corporacions no només es manifesta envers els clients i les empreses rivals, sinó també a l’hora d’articular vies de contractació laboral, agreujant problemes de dualitat i precarietat laboral, amb efectes negatius sobre la preocupació per la inclusivitat.

La creixent concentració a favor dels més poderosos, que inicialment es va vincular a unes innovacions cridaneres que “legitimarien” els seus èxits i ascensos, passat cert llindar pot convertir-se en un factor de llast de la creativitat i de les possibilitats d’ascens de noves iniciatives, que es troben amb “barreres d’entrada” formals i informals creixents

La gràfica 1, extreta de l’esmentat estudi de l’FMI, resumeix alguns missatges amb relació als riscs associats a la inèrcia d’aquestes tendències en temps de coronavirus: si les dificultats financeres bàsicament de petites i mitjanes empreses no reben suport per part dels poders públics, les fragilitats financeres podrien conduir a un augment de la concentració a diversos sectors, si es condemna a desaparèixer un segment rellevant del teixit pime –mostrat a la gràfica com l’augment des de la barra de l’esquerra (no-COVID) a la central–, un increment que seria especialment notable i preocupant si les posicions perdudes per les empreses en dificultats acaben sent absorbides per les més grans dels diferents sectors, fet que resultaria en el valor recollit a la barra de la dreta.

Aquest “poder de mercat” més gran de les corporacions no només es manifesta envers els clients i les empreses rivals, sinó també a l’hora d’articular vies de contractació laboral, agreujant problemes de dualitat i precarietat laboral, amb efectes negatius sobre la preocupació per la inclusivitat

La lectura d’aquestes dinàmiques té aspectes pedagògics importants:

• Durant molt temps ha dominat la retòrica de contraposició entre la competitivitat associada sovint a les grans empreses i la contribució a la cohesió social i territorial associada a un ampli teixit empresarial de petita i mitjana empresa. Ara es comença a constatar que les amenaces a la competitivitat, eficiència i innovació deriven més aviat en una excessiva concentració de poder empresarial i que, pel contrari, l’aposta per la solidesa i la solvència del teixit pime permet avançar de forma complementària en dinamisme empresarial, competitivitat, cohesió social i inclusivitat.

• Durant molt temps s’ha insistit en el paper fonamental de les grans corporacions en termes de presència competitiva internacional dels països. Ara sembla obrir-se camí la constatació que molts països especialment significats en posicionament global ho aconsegueixen a través d’una “massa crítica” d’empreses en una pluralitat de sectors.

Ara es comença a constatar que les amenaces a la competitivitat, eficiència i innovació deriven més aviat en una excessiva concentració de poder empresarial i que, pel contrari, l’aposta per la solidesa i la solvència del teixit pime permet avançar de forma complementària en dinamisme empresarial, competitivitat, cohesió social i inclusivitat

Per això, cal prestar atenció a la dada que ofereix l’Informe anual del Banc d’Espanya, reproduït a la gràfica 2: el 2020 la base d’empreses espanyoles exportadores regulars (les que exporten com a mínim durant quatre anys consecutius) hauria entrat en valors negatius per primera vegada en molts anys. Això és especialment preocupant ja que l’ascens d’aquest volum d’empreses (la majoria pimes), que van assumir els reptes de la internacionalització, es va convertir fa una dècada, després de la crisi europea financera i del deute, en un dels principals factors de reactivació de l’economia espanyola, amb unes apostes importants i exitoses per la qualitat, i amb capacitat per encaixar amb els gustos i preferències canviants d’uns clients globals cada cop més exigents.
Així, seria important una reversió ràpida d’aquest retrocés, amb les polítiques adequades per propiciar-ho. Aconseguir el retorn al camí ascendent de la base exportadora subministrarà un primer test efectiu sobre com les mesures que es proclamen de suport a pimes tenen realment la contundència i l’eficàcia necessàries.

 

Etiquetes: economiacompetitivitatFMIpymescompetitividadcompetitividadG7Inclusividad
ShareTweet
Juan Tugores Ques

Juan Tugores Ques

Catedràtic d'Economia de la Universitat de Barcelona, ex-degà de la Facultat d'Econòmiques i ex-rector de la UB, especialista en Economia internacional i Globalització.

RelacionatPublicacions

El món empresarial: canvi radical, arquitectura  i urbanisme TIC
IT

El món empresarial:
canvi radical, arquitectura i urbanisme TIC

2025-04-17
La Xarxa Emprèn t’acompanya en la creació i el creixement de la teva empresa
Entitats

La Xarxa Emprèn t’acompanya en la creació i el creixement de la teva empresa

2025-04-16
Entrevista a Andreu Vilamitjana  CEO de Cisco
Empresarials

Entrevista a Andreu Vilamitjana
CEO de Cisco

2025-03-25
Entrada següent
Les pimes demanen pas DAFO

Les pimes demanen pas DAFO

La contractació pública a Espanya

La contractació pública a Espanya

Publicacions recomanades

Com impacta la Covid-19 en la lluita contra el canvi climàtic?">
Com impacta la Covid-19  en la lluita contra el canvi climàtic?

Com impacta la Covid-19 en la lluita contra el canvi climàtic?

2020-05-07
La Renda Bàsica Universal ">
La Renda Bàsica Universal

La Renda Bàsica Universal

2018-12-13
Entrevista a Carlos Grau, director general de la Mobile World Capital Barcelona">
Entrevista a Carlos Grau, director general de la Mobile World Capital Barcelona

Entrevista a Carlos Grau, director general de la Mobile World Capital Barcelona

2020-04-01
ACCID
caixabank

Publicacions més llegides

  • El primer ferrocarril Barcelona-Mataró, 1848">
    El primer ferrocarril Barcelona-Mataró, 1848

    El primer ferrocarril Barcelona-Mataró, 1848

    0 shares
    Share 0 Tweet 0
  • Intel.ligència Artificial DAFO

    0 shares
    Share 0 Tweet 0
  • Alexander Osterwalder i el Business Model Canvas (BMC)

    0 shares
    Share 0 Tweet 0
  • El sector de les telecomunicacions DAFO

    0 shares
    Share 0 Tweet 0
  • Grup Alimentari Guissona Un model integrat únic al món

    0 shares
    Share 0 Tweet 0
Món Empresarial

Revista d'Anàlisi Plural

Edita: Mon Editorial

Atenció al lector:
moc.lairaserpmenom@atsiver

Publicitat:
moc.lairaserpmenom@laicremoc

Redacció:
moc.lairaserpmenom@oiccader

Publicacions recents

  • Enfocaments globals de la IA generativa:
    Iniciatives estratègiques i impactes
  • CRÒNICA X JORNADA ITSCOOL
    Queda feina per fer? Explorem noves àrees emergents en el sector TIC
  • La transformació verda i digital:
    el doble repte de l’enginyeria moderna

Amb el suport de

  • Categoríes

    • Empresa
      • Referents
      • Casos
    • Economia
      • Internacional
      • Informes
      • Conceptes
    • Sostenibilitat
      • Econòmica
      • Social
      • Ambiental
    • Formació
      • Direcció
      • Estratègia
      • Marketing
      • IT
      • Finances
      • Globalització
      • Operacions
      • Laboral
      • Altres

Subscriu-te a la newsletter

Seràs el primer a rebre articles de l'àrea que triïs en la teva safata d'entrada i contrastar la teva opinió amb experts.

Tria les teves àrees d'interès

© 2022 Komunica Kit, passion to improve.

Benvingut de nou!

Inicieu la sessió al vostre compte a sota

Heu oblidat la contrasenya?

Recupera la contrasenya

Introduïu el teu nom d'usuari o adreça de correu electrònic per restablir la contrasenya.

Inicia la sessió
Aquest lloc web utilitza cookies per millorar la seva experiència. Si continua navegant, considerem que accepta el seu ús. Accepto Podeu canviar la configuració o obtenir més informació aquí Més info.
Politica de Cookies i més info.

Privacy Overview

This website uses cookies to improve your experience while you navigate through the website. Out of these, the cookies that are categorized as necessary are stored on your browser as they are essential for the working of basic functionalities of the website. We also use third-party cookies that help us analyze and understand how you use this website. These cookies will be stored in your browser only with your consent. You also have the option to opt-out of these cookies. But opting out of some of these cookies may affect your browsing experience.
Necessary
Sempre activat
Necessary cookies are absolutely essential for the website to function properly. This category only includes cookies that ensures basic functionalities and security features of the website. These cookies do not store any personal information.
Non-necessary
Any cookies that may not be particularly necessary for the website to function and is used specifically to collect user personal data via analytics, ads, other embedded contents are termed as non-necessary cookies. It is mandatory to procure user consent prior to running these cookies on your website.
DESA I ACCEPTA

Si todavía no estás suscrito ¡a qué esperas para hacerlo ahora! Descarta

Sense resultats
Veure tots els resultats
  • Inici
  • Empresa
    • Referents
      • Líder d´opinió
      • Empresarials
      • Mundials
      • Entitats
    • Casos
      • Emprendre
      • Autònoms
      • Pimes
      • Multinacional
  • Economia
    • Internacional
      • Tribuna
      • Indicadors
      • Europa
      • Mundial
    • Informes
    • Conceptes
  • Sostenibilitat
    • Econòmica
    • Social
    • Ambiental
  • Formació
    • Direcció
    • Estratègia
    • Marketing
    • IT
    • Finances
    • Globalització
    • Operacions
    • Laboral
    • Altres

© 2022 Komunica Kit, passion to improve.

Newsletter


Newsletter


Segur que vols desbloquejar aquesta entrada?
Cancelar desbloqueo : 0
Segur que voleu cancel·lar la subscripció?
  • CAT
  • ESP