Els costos de l’electricitat són un factor força important en la determinació del grau de competitivitat d’una economia. Es tracta d’un input que, amb diferents intensitats i amb diferents incidències segons els sectors, utilitzen totes les empreses, siguin industrials o del sector serveis. L’informe que publiquem a continuació, realitzat per l’Observatori de la Pimec, presta atenció a aquest factor productiu. A partir de dades de l’Eurostat, presenta, en un primer apartat, els preus de l’electricitat a Espanya en el període 2017-2020 i, a continuació, es fa la comparativa amb diversos països europeus. Finalment, inclou una anàlisi sobre l’escalada de preus de la llum el 2021.
Coordinació: Món Empresarial en col·laboració amb PIMEC.
El mercat elèctric el 2021
Durant el 2021, el preu de l’electricitat al mercat majorista s’ha multiplicat per 3,6. Ha passat dels 70,37 €/MWh al gener fins arribar als 252,13 €/MWh al desembre (amb un mínim de 36,82 €/MWh al febrer). Aquest increment ha estat conseqüència de diversos factors: d’una banda, els creixements de preu dels drets d’emissió de CO2 i del gas natural; de l’altra, el sistema marginalista de fixació de preus, sense oblidar que ens trobem en un mercat on l’oferta està configurada com un oligopoli, tant horitzontal –poques empreses controlen una part molt important de la generació–, com vertical –són empreses que estan presents en tota la cadena de valor, això és: generació, distribució i comercialització–. Finalment, l’actuació oportunista d’algunes centrals hidroelèctriques d’embassament amb ofertes de cassació clarament especulatives també ha contribuït a aquest augment de preu.
Moisès Bonal. Responsable d’estudis i polítiques sectorials de PIMEC.
PER QUÈ ÉS TAN CARA LA LLUM?
Com hem dit, un primer factor és l’augment de preu dels drets d’emissió de CO2 i del gas natural. El primer va passar de 33 €/t el gener fins als 80 €/t de desembre (increment del 142,4%). Pel que fa al gas natural, va passar de 27 €/MWh el gener a 96 €/MWh el desembre (increment del 255,6%).
L’any 2021, la producció d’energia elèctrica va ser de 259.850 GWh. La generació per tecnologies es va repartir de la manera següent: el 23,3% amb tecnologia eòlica; el 20,8% amb tecnologia nuclear; el 17,1% amb cicles combinats, utilitzant com a combustible el gas natural i sotmesos a drets d’emissió de CO2; l’11,4% a partir de centrals hidràuliques; el 10,0% a partir de cogeneració; el 8,0% a partir de la solar fotovoltaica, i el 9,3% restant a partir d’altres tecnologies, destacant que cap d’aquestes va superar el 2% de la producció (carbó: 1,9%, solar tèrmica: 1,8%…).
QUÈ PAGUEM REALMENT?
A Espanya, com a la resta d’Europa, s’utilitza un sistema marginalista de fixació de preus en el mercat majorista d’electricitat. Funciona a partir d’una subhasta horària on les empreses generadores indiquen quina quantitat d’electricitat estan disposades a produir a un preu determinat. Per cobrir la demanda, es van acceptant, primer, les quantitats ofertes a preu més baix i en ordre creixent fins a cobrir la demanda. El preu que es paga per les quantitats ofertes acceptades a totes elles no és el que han ofert, sinó el de l’última oferta acceptada que cobreix la demanda. En general, les ofertes amb preus més baixos es corresponen amb el de les tecnologies que tenen uns costos variables de generació més baixos i sense possibilitat d’emmagatzematge: l’eòlica (només amb costos variables de manteniment), la nuclear (el cost de producció variable és baix i estan dissenyades per produir amb continuïtat) i la hidràulica fluent (només amb cost variable de manteniment). Per acabar d’abastir la demanda, aquesta es cobreix amb els cicles combinats (el cost variable n’és elevat, pel gas que es crema i els drets de CO2 associats al mateix, però amb molta flexibilitat d’arrencada i parada), les centrals de carbó i la hidràulica d’embassament. Com hem dit, tota l’oferta de generació elèctrica es retribueix al preu de l’última oferta de cassació –el més elevat– d’aquestes darreres tecnologies.
Se está pagando la electricidad producida con molinos de viento y centrales nucleares a precio de la electricidad producida en los ciclos combinados, que utiliza gas natural como combustible y está sujeta a derechos de emisión de CO2, y que sólo representa el 17,1% de la producción eléctrica total
Per dir-ho d’una manera senzilla, s’està pagant l’electricitat produïda amb molins de vent i centrals nuclears a preu de l’electricitat produïda en els cicles combinats, que utilitza gas natural com a combustible i està subjecte a drets d’emissió de CO2,, i que només representa el 17,1% de la producció elèctrica total i, en alguns casos, a ofertes realitzades per centrals hidroelèctriques d’embassament, que funcionen o haurien de funcionar en règim de concessió administrativa.
Segons l’informe El papel del coste de los derechos de emisión de CO2 y del encarecimiento del gas en la evolución reciente de los preciós minoristes de la electricidad en España, publicat pel Banc d’Espanya, que fa una anàlisi fins a juny del 2021, l’evolució del preu dels drets d’emissió de CO2 seria responsable del 20% de l’augment de preus de l’electricitat, mentre que l’evolució del preu del gas natural en seria responsable del 50%. La resta, estaria condicionat per altres factors i el pas de mercat majorista a mercat minorista.
Aquest sistema de fixació de preus marginalista podia tenir sentit quan el preu del gas natural era relativament baix i tenia per objectiu que la inversió en nova generació elèctrica ho fos a partir de tecnologies renovables. Però amb aquests preus, el sistema és ineficient i comporta unes conseqüències molt negatives per a l’economia. A partir de càlculs del president de la Comissió d’Energia de PIMEC, Joan Vila, “quan el gas tenia un preu de 18 €/MWh, el preu marginal de l’electricitat era de 69 €/MWh i el preu, en cas que es calculés ponderant-lo segons el cost de cada tecnologia, s’hauria situat en 49 €/MWh, amb una desviació de 20 €/MWh. Avui, però, amb el preu del gas a 80 €/MWh i el preu del CO2 a 80 €/tCO2, el preu marginal és de 212 €/MWh i el preu ponderat se situaria en 66 €/MWh, una diferència de 146 €/MWh”.
Els sistema de fixació de preus marginalista podia tenir sentit quan el preu del gas natural era relativament baix i tenia per objectiu que la inversió en nova generació elèctrica ho fos a partir de tecnologies renovables. Però amb aquests preus, el sistema és ineficient i comporta unes conseqüències molt negatives per a l’economia
UN SISTEMA QUE GRINYOLA
Malgrat que les dades del present informe, que permeten comparar els preus entre diferents països, només arriben fins al primer semestre de 2021, i l’escalada de preus de l’electricitat es va produir fonamentalment a partir de la segona meitat de l’any passat, sí que mostren que el preu de l’electricitat que paguen els consumidors no domèstics amb consums de menys 20 MWh se situa per sobre de la mitjana de l’Euro àrea i de la Unió europea, i només per sota d’Itàlia, Irlanda i Alemanya. Aquesta posició d’Espanya entre els països amb el preu de l’electricitat més cara no s’observa, en canvi, en les franges de consum a partir 20 MWh. En aquests casos, el preu a Espanya se situa per sota del de l’Euro àrea i del de la Unió europea i ocupa una posició intermèdia entre els països europeus.
D’altra banda, aquestes dades també permeten obtenir resultats entre el diferencial de preu que es paga segons els diferents nivells de consum. Així, Espanya se situa com el país on la diferència de preu que paguen els consumidors no domèstics que consumeixen menys (< 20 MWh) respecte dels que consumeixen de 20.000 MWh fins a 70.000MWh és la més gran (298% més), seguida de Bèlgica, Itàlia i Suècia. Si analitzem la següent franja de consum (entre 20 MWh fins a 500 MWh), Espanya se situa en tercera posició després de França i Bèlgica (180% més). A mida que la franja s’acosta als consumidors que consumeixen més electricitat, Espanya va perdent posicions, mesurant els diferencials, i aquests es van reduint (138% més a la franja de 500 MWh fins a 2.000 MWh, i 113% més a la franja de 2.000 MWh fins a 20.000 MWh).
A partir d’aquest conjunt de dades, podem concloure que el mercat majorista d’electricitat, a partir dels sistema marginalista de fixació de preus, no funciona satisfactòriament per donar servei al sector productiu i al conjunt de l’economia, doncs increments de preu de la matèria primera d’una part petita de la capacitat de generació provoquen increments de preu més que proporcionals i generalitzats. D’altra banda, també s’observa una manca d’equitat entre els consumidors no domèstics més petits en relació als més grans, en haver de satisfer preus unitaris tres vegades més elevats.
