L’escalada del preu de la factura elèctrica està propiciada per l’escalada de preu del gas, l’evolució del preu dels drets d’emissió i el model marginalista de fixació de preus del mercat elèctric.
FERNANDO SOTO. Director general d’AEGE (Associació d’Empreses amb Gran Consum d’Energia).
La factura elèctrica de la indústria electrointensiva espanyola s’ha desbocat en la segona meitat del 2021. La situació, lluny de remetre, es presenta molt problemàtica pel 2022; actualment els preus dels futurs elèctrics cotitzen per sobre dels 225 €/MWh, més del doble del preu que hem pagat el 2021, ja de per si mateix caríssim. La falta de liquiditat dels mercats elèctrics de futurs —com ja va assenyalar la CNMC al seu informe del juliol passat—, ha propiciat que el 2022 la indústria estigui més d’un 80% exposada al preu del pool, cosa que la situa en una situació de vulnerabilitat que requereix l’acció del Govern per evitar un desastre industrial.
La indústria requereix disposar de contractes bilaterals d’electricitat a mitjà termini a preus competitius de les tecnologies de generació elèctrica inframarginals (nuclear, hidràulica i renovables), com també tenen els seus competidors europeus principals d’Alemanya i França. A França, la indústria disposa de 100 TWh al preu de la tecnologia nuclear que fixa la tarifa ARENH, que és de 42 €/MWh. Aquí, aquests contractes no s’estan oferint i el 2022 la indústria corre el risc de quedar electrocutada.
AEGE va publicar, l’1 de desembre passat, un Manifest per la indústria electrointensiva, al qual es van adherir les comunitats autònomes de Galícia, Astúries, Cantàbria i el País Basc, juntament amb organitzacions empresarials i sindicals, en què reclamem al Govern mesures de curt termini capaces de sortejar la situació d’elevats preus elèctrics que estem patint i que posen en perill la supervivència de la indústria electrointensiva, motor fonamental de l’economia espanyola, generadora d’ocupació estable i de qualitat. Aquestes mesures han de salvaguardar la competitivitat i el futur de les activitats productives i dels milions de llocs de treball que la indústria genera al nostre país.
Des del nostre punt de vista entenem que cal modificar l’estructura de l’actual PVPC per deixar de ser un producte amb una indexació directa a l’spot d’OMIE. S’hauria de negociar a través de cobertures a termini que donessin estabilitat pel que fa a preu.
FRANCISCO ESPINOSA. Soci director d’ACE (Associació de Consumidors d’Electricitat).
D’altra banda, considerem que cal reduir el llindar dels 10 KW per accedir a aquest PVPC. Al nostre parer, s’hauria de limitar a una potència inferior als 4 KW i anar-lo baixant de forma progressiva i gradualment en un termini de tres anys fins a desaparèixer i convertir-se únicament en una tarifa refugi a manera de bo social en què només tindrien cabuda consumidors per criteris de renda.
En aquest període transitori de tres anys, i per fixar-ne el preu, podrien ser aplicables les subhastes que preveu el RDL 17/2021 de 14 de setembre. Aquest decret les defineix com a subhastes de contractes de compra d’energia a llarg termini amb un període de liquidació igual o superior a un any amb energia elèctrica en base. L’energia per a aquestes subhastes sortiria de l’anomenat RECORE (renovables, cogeneració i residus), que tenen una remuneració taxada, i es trauria del mercat spot pel que no estaria vinculada als preus del mercat de futurs.
Pel que fa a les empreses com a consumidores, i donant per descomptat la dificultat de modificar el sistema marginalista del mercat elèctric espanyol vinculat al mercat europeu a través del PCR “Price Coupling of Regions”, proposem:
• Continuar invertint en autoconsum fotovoltaic, perquè, malgrat la pujada dels preus de les instal·lacions, continua sent el mitjà més rendible d’aprovisionament d’energia a mitjà termini.
• Els PPA continuaran sent protagonistes de la negociació d’energia, perquè les renovables són les úniques tecnologies amb previsió de desenvolupament real a Europa i necessiten el consumidor per al seu finançament.
• No oblidem l’eficiència energètica i la flexibilitat, que seran factors clau en la reducció de costos dels propers anys.
