El poder de les dones. DAFO

Joana Amat Amigó. Vicepresidenta d’AMAT IMMOBILIARIS i presidenta de la Fundació FIDEM i de COPERSONA.

• La maternitat com a pes i responsabilitat quasi única de la dona. El fet de ser mares penalitza. La maternitat encara no han assolit la igualtat real respecte del dret i les obligacions de la paternitat al llarg de tota la criança dels fills i no exclusivament al moment de néixer.
• El masclisme imperant encara a moltes empreses o un mal entès paternalisme que no escolta a la dona, sinó que, en nom d’ella, pren decisions com ara pagar el mateix sou però rebaixar responsabilitats, viatges, promocions, etc.
• El marc cultural limitador. Hi ha un risc de fer passos enrere donada la baixa integració de la immigració, amb una gran diversitat cultural provinent de societats on la dona encara no te quasi drets adquirits.
• La desprotecció de les dones autònomes. Quantes dones autònomes poden gaudir de la totalitat d’una baixa maternal? Com es poden organitzar en moments de malalties?

• La involució dels drets aconseguits. La derogació del dret a l’avortament als EUA, ha fet retrocedir el país cinquanta anys enrere. I això pot ser només el principi. La pròpia vicepresidenta estatunidenca, Kamala Harris, ha advertit que, després de suspendre el dret constitucional a l’avortament, el següent pot ser el dret al matrimoni homosexual o interracial.
• La xacra de la bretxa salarial. Durant anys, a totes les dones del món se’ls hi ha descomptat una part del sou com a penalització per la maternitat, fins arribar a diferències sostingudes del 22% entre homes i dones. Aquesta diferència té, alhora, un altre efecte pervers: qui renuncia a la carrera professional? Qui demana reducció de jornada? Resposta fàcil: qui cobra menys, la dona.
• La pèrdua del talent. Ens permetem perdre el talent femení per causa de la maternitat, quan tots sabem que es tenen molts pocs fills i en temps podrien equivaldre a cursar un MBA. Aquest talent majoritàriament sortit d’universitats publiques és pagat en molts casos pels impostos de persones que mai no podran portar als seus fills a la universitat.
• Les lleis erròniament proteccionistes. La reducció de jornada per causa de guarda legal es un despropòsit. Arreu d’Europa també existeix, però la durada es de tres anys, fins el moment d’entrar a l’escola infantil. Aquí es pot sol·licitar fins que l’infant té dotze anys, i sabem que un 92% de les sol·licitants són dones de classe mitjana. Dones que podrien ser futures CEO i que tallen totalment la seva carrera professional. Podem perdre aquest talent?

• La tenacitat i el poder transformador de la maternitat. Al contrari del que es pensa, la maternitat dona una força absoluta per lluitar pel propi nadó, una força que, aplicada al món laboral, és espectacular si la posem en un entorn adequat. A més, el sentit de la cura aplicat als equips és un element de transformació de les empreses. Les mares tenen visió a llarg termini, projecten el futur dels seus fills i lluiten per aconseguir-ho. I saben aplicar aquesta mateixa visió a l’empresa.

• Els moviments socials en auge. Tenim una quantitat d’organitzacions per la lluita per la igualtat de les dones i de les seves oportunitats laborals i professionals d’abast mundial com mai a la història. Hi ha corrents empresarials a l’estil del Capitalisme Conscient, Empreses amb Propòsit, etc., que posen a la persona al centre superant la idea de gènere. COPERSONA és el reflex d’aquests moviments socials: 45 entitats del món de la sanitat, l’educació i l’economia que treballen per trobar un nou model de corresponsabilitat social adaptat a les necessitats del segle XXI.
• L’escletxa que obren els Plans d’Igualtat. Després d’anys finalment es comencen a desplegar, però no podem quedar-nos aquí. Hem de treballar perquè les empreses de menys de 50 treballadors també en puguin oferir, però sobretot adaptats a les seves possibilitats. Cal molta pedagogia i poca càrrega administrativa.