La UE ha pactat recentment la directiva per a l’equilibri de gènere als consells d’administració i negocia la llei per acabar amb la bretxa salarial.
Text: Júlia Manresa Nogueras
Mai abans la Unió Europea havia tingut tantes dones al cim de les seves institucions. Ursula von der Leyen és la primera presidenta de la Comissió Europea, però també Christine Lagarde és la primera presidenta del Banc Central Europeu. I més recentment, l’Eurocambra va donar la benvinguda a la segona presidenta, Roberta Metsola, única dona després de Simone Veil. El canvi en el lideratge comunitari pel que fa a gènere és, doncs, evident i innegable, però a Europa encara li queda molt per fer.
“Vull que Europa esdevingui finalment un continent amb igualtat d’oportunitats per als homes i les dones. Encara no ho som. Sé per la meva experiència que les dones han de treballar dues vegades més dur per aconseguir el mateix salari, el mateix reconeixement o la mateixa posició de lideratge que els homes. […] Hem d’eliminar els obstacles del passat, hem de lluitar per la igualtat d’oportunitats”. Aquest és el contundent i personal discurs de la presidenta de la Comissió amb motiu del Dia de la Dona.
UN 40% DE DONES ALS CONSELLS D’ADMINISTRACIÓ
La Unió Europea s’ha vist empesa per la pressió social i per un canvi de mentalitat global a apostar per la igualtat de gènere com una prioritat estratègica i, de fet, s’ha notat fins ara a les polítiques impulsades des de Brussel·les. Recentment, els legisladors comunitaris han acordat la directiva per a la igualtat als consells d’administració de les grans empreses europees. Aquesta llei feia deu anys que estava encallada als calaixos del Consell Europeu, bloquejada per països com Alemanya i els Països Baixos, que la rebutjaven per diferents motius.
A la pràctica, aquesta normativa que entrarà en vigor el 2026 implica que el 40% dels membres no executius dels consells d’administració de les empreses cotitzades amb més de 250 treballadors han de ser del sexe infrarepresentat, normalment les dones. Actualment, només un terç d’aquestes posicions estan ocupats per elles, una proporció que és encara més petita si tenim en compte els càrrecs executius. Però no només això, la llei també implica que les companyies que queden cobertes han de publicar informació sobre el seu equilibri de gènere i que fins i tot poden ser sancionades si no compleixen els objectius.
[La directiva per a la igualtat als consells d’administració de les grans empreses europees] implica que el 40% dels membres no executius dels consells d’administració de les empreses cotitzades amb més de 250 treballadors han de ser del sexe infrarepresentat, normalment les dones. Actualment, només un terç d’aquestes posicions estan ocupats per elles, una proporció que és encara més petita si tenim en compte els càrrecs executius
Per predicar amb l’exemple, von der Leyen es va assegurar de nomenar un Col·legi de Comissaris amb paritat de gènere i la Comissió busca aconseguir-la també entre els alts càrrecs interns. En el cas del Parlament Europeu, de les darreres eleccions del 2019 van resultar triades un 41% d’europarlamentàries. El 2004, eren un 31%.
Aquests són, de moment, els canvis més visibles en una Brussel·les amb més dones també a les reunions del Consell Europeu. I encara que l’absència d’Angela Merkel encara es fa notar, hi ha noves cares femenines, com la primera ministra de Finlàndia, Sanna Marin, la seva homòloga danesa, Mette Frederiksen, Kaja Kallas a Estònia o Magdalena Anderson a Suècia. Continuen sent minoria, però cada cop són més les líders de governs europeus.
TRANSPARÈNCIA PER A LA IGUALTAT SALARIAL
Aquest pes més gran del lideratge femení europeu també explica que recentment s’estiguin impulsant mesures per promoure la igualtat a tots els estaments de la societat. La Comissió von der Leyen ha impulsat una estratègia d’igualtat de gènere que compta amb diversos vessants. Un altre exemple que afecta el sector empresarial és la directiva de transparència salarial, que va proposar el març del 2021, actualment en negociació entre el Parlament Europeu i el Consell.
Aquesta llei pretén que les empreses hagin d’informar obligatòriament del salari previst abans de l’entrevista i no podran preguntar als entrevistats sobre el seu històric salarial. A més, els empleats tindrien el dret de reclamar a les empreses informació sobre els sous en funció del gènere i la categoria. D’altra banda, les companyies amb més de 250 treballadors també hauran de publicar la informació de la seva bretxa salarial.
[La directiva de Transparència Salarial] pretén que les empreses hagin d’informar obligatòriament del salari previst abans de l’entrevista i no podran preguntar als entrevistats sobre el seu històric salarial. A més, els empleats tindrien el dret de reclamar a les empreses informació sobre els sous en funció del gènere i la categoria
Segons les dades de l’agència estadística europea, Eurostat, a la UE la bretxa salarial de gènere continua estancada en un 14%, una diferència que es deu en gran mesura justament per la sobrerepresentació de la dona en sectors poc remunerats com el de les cures, la salut i l’educació. “Els treballs altament feminitzats tendeixen a ser sistemàticament infravalorats”, ressalta l’Executiu comunitari. Si ens fixem en les diferències entre països, a Luxemburg la bretxa salarial és del 5% mentre que a Alemanya o Àustria és superior al 19%.
Aquests són únicament dos exemples concrets i tangibles del que a la pràctica implica una major presència de les dones en el lideratge de les institucions europees, als quals podem incloure la lluita contra la violència de gènere, les polítiques comunicatives per conscienciar la societat o les propostes legislatives per millorar la conciliació entre la vida laboral i la vida familiar, a través dels permisos de paternitat i maternitat, per exemple.
Com recorda la presidenta de l’Institut Europeu per a la Igualtat de Gènere (EIGE), Carline Scheele, una presència més gran de dones en la presa de decisions, ja sigui empresarial o pública, contribueix a una innovació més gran, però també millora els resultats en termes d’eficiència. Es tracta, en realitat, que les estructures de poder econòmic, polític i social reflecteixin la realitat de la societat, explica l’experta. En aquest sentit, a Europa, hi ha pràcticament la meitat de dones que d’homes, i per això les institucions busquen arribar, com a mínim, a aquest llindar.
