AMELIA PÉREZ ZABALETA. Degana presidenta del Col·legi d’Economistes de Madrid (CEMAD)
LES PERSONES DEIXEN PETJADA
Les persones deixen petjada. I els creixements poblacional i econòmic deixen la seva petjada al medi ambient ja que provoquen degradació dels ecosistemes naturals i pèrdua de biodiversitat, tant per l’excés en l’ús de recursos naturals com pels efectes externs negatius de la producció o del consum, així com per l’acumulació de deixalles. Per tot això, han sorgit metodologies i eines de diagnòstic per quantificar la sobreexplotació dels recursos naturals i la destrucció del medi ambient.
Entre els indicadors més destacats per avaluar l’impacte ambiental es troben les anomenades “petjades”, com la petjada ecològica, la petjada ambiental, la petjada de carboni o la petjada hídrica. El coneixement de les empremtes permet una anàlisi global de la sostenibilitat d’una determinada regió, una activitat, etc., ja que reflecteixen les conseqüències de l’activitat humana i empresarial des de diferents enfocaments.
La petjada ecològica avalua l’impacte d’un mode de vida sobre el territori i, per tant, la sostenibilitat. Aquest indicador es confon habitualment amb la petjada ambiental, eina de mesura i avaluació de l’exercici ambiental de productes, serveis i organitzacions des d’una perspectiva d’anàlisi de cicle de vida a través de diferents categories d’impacte ambiental.
Un altre indicador de l’impacte ambiental és la petjada de carboni, que valora la totalitat de gasos d’efecte hivernacle per efecte directe o indirecte alliberats per un individu, una organització, un esdeveniment o un producte, i avalua la contribució al canvi climàtic d’una empresa, un producte, un servei o una activitat humana. La petjada de carboni suposa aproximadament el 50% de la petjada ecològica total.
Finalment, la petjada hídrica, la més jove de les petjades, considera l’impacte real de les activitats humanes sobre els recursos hídrics i mesura el volum total d’aigua dolça emprada, tant directament com indirectament, per produir els béns i serveis consumits o produïts.
El model d’economia lineal, basat en la producció i el consum, ha donat pas al d’economia circular en què es tracta de reduir, reciclar i reutilitzar els recursos per aconseguir la sostenibilitat.
El proverbi “El bon caminant no deixa petjades”, atribuït a Lao-Tse, es pot considerar referent com a objectiu de la sostenibilitat ambiental. Per això, cal diagnosticar, mesurar, compensar i deixar una bona empremta.
