El terme estratègia prové del grec strategós, compost de stratós, “exèrcit”, i ago, “conduir”, per la qual cosa significa l’art de dirigir o conduir les operacions militars. No obstant això, si confiem que els canvis de tota mena se succeeixen de manera accelerada en els moments actuals, podem afirmar que el final de la concepció estratègica empresarial basada en el paradigma militar verticalista és proper.
MARCOS URARTE. Professor convidat del Massachusetts Institute of Technology (MIT) i de la Universitat Nacional de Singapur (NUS).
Està consolidant-se a tot el món un enfocament estratègic revolucionari. En un entorn cada vegada més turbulent, global i competitiu, ja no n’hi ha prou de tenir una bona idea, capitalitzar una oportunitat de mercat i tractar de maximitzar beneficis a curt termini. Els negocis oportunistes han de passar a ser organitzacions perdurables ben estructurades mitjançant valors finals i instrumentals que els donin orientació i sentit més enllà de generar beneficis econòmics a curt termini als propietaris.
L’actitud estratègica es caracteritza per ser una actitud oberta al canvi, una actitud crítica de la pròpia concepció i pràctica directiva, que suposa la capacitat de qüestionar-ho tot, de sortir del marc de la rutina per descobrir i posar en marxa solucions noves.
L’essència de l’estratègia és decidir què no es farà. Una posició estratègica no és sostenible si no es renuncia a d’altres. Dit d’una altra manera, per tenir més d’una cosa cal tenir-ne menys. Però voler tenir totes dues ens pot portar a incórrer en importants ineficiències. Cal decidir ser-ho tot per a algú, perquè si no, serem res per a tothom. Als mercats hem de ser diferents, però mai indiferents.
Quan parlem d’estratègia és imprescindible diferenciar els conceptes “teatre d’operacions”, mercat on es desenvolupa “l’enfrontament”, i “escenari”, que és el mercat més “el conjunt de circumstàncies” que envolten el succés.
