L’ACCID, presidida per Montserrat Casanovas, té mes d’11.000 socis. És un punt de trobada de professionals i acadèmics de l’àmbit de la comptabilitat i la direcció.
Les primeres converses sobre la necessitat de crear una associació de comptabilitat a Catalunya es varen produir l’any 2000. En aquells moments, el Col·legi d’Economistes tenia la Comissió de Comptabilitat i els col·legiats demanaven més activitats en matèria de comptabilitat i més publicacions, sobretot en català. Tot i que aquesta Comissió tenia un elevat nombre de membres, més de mil, no tenia la massa crítica per generar coneixement suficient i per difondre’l. Això va permetre identificar la necessitat d’unir forces amb altres col·legis per generar més coneixement i per disposar d’una entitat que permetés obtenir el finançament per poder desenvolupar les activitats. L’empresa no era senzilla ja que, en aquells moments, els col·legis professionals no mantenien bones relacions i, en alguns casos, fins i tot hi havia conflictes judicials. En l’àmbit acadèmic, els professors de les diferents institucions pràcticament no es coneixien. Per tant, el punt de partida no era fàcil.
La Junta del Col·legi d’Economistes de Catalunya de seguida va donar suport amb entusiasme a la idea d’iniciar contactes amb els altres col·legis professionals relacionats amb la comptabilitat per veure si es podia engegar una iniciativa conjunta. El Col·legi de Censors Jurats de Comptes de Catalunya ho va veure amb molt bons ulls. La mateixa reacció hi va haver al Col·legi de Titulats Mercantils i Empresarials de Barcelona.
La primera reunió entre els representants dels tres col·legis va anar molt bé i ja es va prendre la decisió de proposar a en Ferran Termes, fins feia poc síndic major de la Generalitat de Catalunya, com a president de l’associació que es volia crear. A continuació, ens vàrem posar a treballar en els estatuts.
Les primeres converses sobre la necessitat de crear una associació de comptabilitat a Catalunya es varen produir l’any 2000
El 18 de juliol de l’any 2002 es va reunir per primera vegada la Junta Directiva constituent de l’Associació, formada per quinze membres proposats pels tres col·legis promotors. Els contactes amb les institucions acadèmiques varen donar molt bons resultats igual que amb ajuntaments, diputacions, consultores i firmes d’auditoria.
Posteriorment, el 2009, amb la incorporació del Col·legi de Gestors Administratius de Catalunya es va ampliar el nombre d’institucions amb representació als òrgans de govern de l’ACCID.
Entre els factors que han contribuït als resultats obtinguts, es pot destacar el model de funcionament aprofitant les sinergies amb els col·legis professionals i altres entitats, així com la col·laboració de moltes persones, fet que permet donar serveis amb una aportació mínima per part dels col·legis, socis protectors i socis numeraris. A tall d’exemple, l’any 2008, coincidint amb l’aprovació del nou Pla General de Comptabilitat (PGC), fent una aportació de 3.000 euros, un dels col·legis fundadors va aconseguir que els seus col·legiats rebessin publicacions gratuïtes de l’ACCID valorades en 48.000 euros.
Un altre factor clau ha estat la suma de voluntats. Ha estat molta la gent que ha ajudat a crear i fer créixer l’ACCID, tant els col·legis professionals, com les universitats i escoles de negocis, les associacions (APTTCB, AECE, ACP…) i l’Administració Pública. Molts han estat també els directius d’empreses i firmes d’auditoria i consultoria que han confiat en l’ACCID i l’han ajudat des del primer dia. El mateix podríem dir del Consell Assessor, òrgan integrat per més de cinquanta persones representants d’entitats acadèmiques, empresarials, consultores, auditores i públiques, que aporta reflexions, suggeriments i valoracions en relació amb les activitats que es realitzen.
Un aspecte molt destacable és la gran quantitat i qualitat dels actes que s’organitzen periòdicament, uns cinquanta actes l’any en els que participen diversos milers de persones
En l’apartat de publicacions, han estat desenes de professors de totes les institucions acadèmiques catalanes i també molts de la resta d’Espanya els que han fet possible la Revista de Comptabilitat i Direcció, que publica dos números l’any i ja ha arribat al número 34, i la European Accounting and Management Review i la Central de Casos. També podem destacar els més de cent llibres i manuals editats. Molts han tingut una gran acollida, com l’edició en català del Pla General de Comptabilitat (PGC) i les Normes Internacionals d’Informació Financera (NIIF).
Fins avui, l’ACCID ha comptat amb quatre presidents: Ferran Termes, Oriol Amat, Daniel Faura i Montserrat Casanovas. La Junta ha fet més de dues-centes reunions i d’elles cal destacar que mai ha calgut votar cap punt, ja que totes les decisions s’han anat prenent amb consens. Això no vol dir que no hi hagi hagut debats i diferents visions en molts temes. El mètode utilitzat per prendre decisions ha sigut molt efectiu ja que quan una proposta no tenia consens quedava sense decidir i en una propera Junta es tornava a plantejar fins que s’aprovava o es descartava per consens.
En les comissions, els resultats han sigut molt variats i n’hi ha hagut de molt actives. També podem destacar l’Agrupació de Professorat de Comptabilitat i Control, presidida pel professor Francesc Gómez, que és un punt de trobada d’acadèmics de la comptabilitat.
Un aspecte molt destacable és la gran quantitat i qualitat dels actes que s’organitzen periòdicament, uns cinquanta actes l’any en els quals participen diversos milers de persones.
Ha estat fonamental la bona feina del personal de l’ACCID i en els premis, la bona feina dels membres dels jurats. En aquestes iniciatives hi ha entitats amb les quals es col·labora des de fa molts anys, com són Òmnium i la Fundació Roca Galès.
L’ACCID ha tingut tres seus: al principi a la seu del Col·legi d’Economistes a l’avinguda de la Diagonal, posteriorment a la seu de la UPF Barcelona School of Management al carrer de Balmes i, finalment, a partir de 2013, a la nova seu del Col·legi d’Economistes a la plaça de la Gal·la Placídia de Barcelona.
També cal agrair a organitzacions com Caixa d’Enginyers, Wolters Kluwer i Sinfopac, entre altres, que han ajudat econòmicament a poder dur a terme les activitats realitzades. I cal ressaltar el suport de les principals universitats i escoles de negocis del país que han estat coorganitzadores de jornades i congressos (UAB, UB, UdG, UdL, UOC, UPF, URV, UVIC-UCC, UAO-CEU, UIC, ESADE, IESE, Tecnocampus, UPF BSM…).
Poc ens podíem imaginar l’any 2002 la suma de voluntats que es podia generar a partir d’aquesta associació. Tot plegat, es resumeix afirmant que és un luxe comptar amb les aportacions de totes les persones que dediquen el seu temps i els seus esforços desinteressats en aquesta entitat sense afany de lucre que encara té molt de futur per endavant, i més tenint en compte els reptes en aquests propers anys.
L’any 2012, coincidint amb el desè aniversari, l’ACCID va iniciar una nova estratègia per garantir la màxima coherència amb la tasca que fan els col·legis. Ara, quan es compleixen els vint anys de vida de l’associació, hi ha el repte d’anar adaptant l’estratègia i el model de funcionament als reptes que es presenten avui dia. El que cal és que entre tots i totes seguim sumant voluntats perquè l’obra iniciada continuï, i vagi millorant cada dia per contribuir a fer més excel·lent el món de la comptabilitat i la direcció d’empreses i institucions.
