El llarg període de “taxes d’interès zero” que va seguir a la crisi financera del 2007 va “erosionar” gradualment els guanys dels bancs. Però la forta pujada de tipus d’interès iniciada als Estats Units ara fa un any està agitant encara més la comunitat financera. No és només una qüestió de la corba de rendiment que veu caure els tipus llargs per sota dels tipus curts, i que posa en dubte el mateix model de negoci de la banca.
Pierre Gruson. Professor de Finances i responsable del mestratge a Banca i
Finances a Kedge Business School Bordeaux
Les fallides bancàries recents van ser desencadenades per esdeveniments molt diferents, de vegades indirectament vinculats als mercats, però han posat en relleu la vulnerabilitat de totes les institucions financeres, incloses aquelles que se suposava que eren més segures perquè invertien en els valors de l’Estat més segurs. Les grans retirades (42.000 milions de dòlars en un sol dia en el cas de Silicon Valley Bank) obliguen a vendre valors que els bancs pensaven que tindrien fins al seu reemborsament; figuraven als comptes pel seu valor nominal (100%), mentre que la revenda a preus de mercat pot provocar pèrdues d’entre el 10 i el 20%.
L’obsessió dels bancs centrals per lluitar contra la inflació suggereix noves pujades per al 2023. Potser són menors si es tenen en compte les dificultats dels bancs i les asseguradores, però el BCE es veu obligat a seguir la tendència decidida per la Fed (5,00%). Si els tipus europeus baixen (3,75%), si augmenta el diferencial de tipus, l’euro perdrà valor respecte del dòlar. I les primeres matèries energètiques, que ja estan al màxim, es facturen en dòlars!
