El mentoring entès com “donar consells” és una activitat mil·lenària que sense aquest nom hem practicat, i moltes vegades suportat, els éssers humans des que ens comuniquem. Sembla impossible evitar rebre “un bon consell” de qualsevol dels nostres interlocutors quan comentem les nostres preocupacions. Però el mentoring professional no és només donar bons consells.
XAVIER CASARES. President de la Asociación Española de Mentoring i Coaching de la Economía Social (Amces).
ctualment el mentoring, emergent fa tot just unes dècades a les millors escoles de negocis nord-americans, és una activitat consolidada i de perfil propi, diferent del coaching o de la consultoria. El mentoring és un exercici d’acompanyament compromès i de guia a altres persones cap al seu camí d’èxit personal o professional, especialment amb el focus posat a mitjà i llarg termini. És aplicable en tots els àmbits de la vida i per això les seves especialitats, tant en l’àmbit vital (presa de decisions personals, conflictes familiars, vida acadèmica, relacions, motivació, etc.) com professional (successió de l’empresa, relleu generacional, gestió d’equips i, sobretot, emprenedoria).
Si fugim del mentoring “voluntarista”, segurament sempre motivat per la bona voluntat d’ajudar altres persones, l’activitat professional de mentoria requereix competències, especialment quant a experiència, ortodòxia i procés.
QUI POT SER MENTOR?
Per exercir el mentoring, cal, en primer lloc, experiència en el camp objecte de la mentoria. L’activitat del mentoring consisteix a donar bons consells, no lliçons acadèmiques, sinó consells basats en vivències reals de situacions similars viscudes pel mentor de les quals es poden treure conclusions. L’experiència del mentor, imprescindible i en el camp adequat, és la base a la qual cal sumar la resta de requisits per exercir com a tal.
En paral·lel a l’experiència, i al mateix nivell d’importància, el mentor ha de tenir unes habilitats personals, que ara s’anomenen soft skills, com ara empatia, saber escoltar, comunicar i negociar, capacitat de compromís, objectivitat, etc. I per descomptat, cal comptar amb un conjunt de competències tècniques, de base acadèmica, en relació amb el camp de què tracti la mentoria.
ORTODÒXIA
Tot i que no existeix un mètode ortodox universalment reconegut actualment, ja tenim algunes bones referències internacionals plasmades com a codi ètic de les principals associacions europees i nord-americanes de mentoring.
Per ortodòxia de l’exercici del mentoring em refereixo a aplicar estàndards de conducta basats en valors humans i principis ètics fonamentals. En aquest punt recomano una lectura del codi de conducta de l’Asociación Española de Mentoring y Coaching (Amces), inspirat en el codi ètic de del EuropeanMentoring & Coaching Council (EMCC), on es detallen aspectes fonamentals sobre els principis d’independència, transparència, conducta en la relació, etc.
PROCÉS I PACTE
Un exercici de mentoria a emprenedors ha de ser un procés pactat, convingut, calendaritzat i escrit entre les parts, res a veure amb reunions puntuals sense tenir clar de què es parlarà a la propera.
Un procés òptim de mentoria ha de seguir una sèrie de fases ineludibles, com ara la presa de coneixement del projecte, l’avaluació compartida de la situació, l’establiment d’objectius, l’abast i el calendari de l’actuació, la revisió i la correcció, i l’avaluació final de resultats. Cadascuna d’aquestes fases comptarà amb un nombre determinat de reunions, en funció de l’abast dels objectius proposats per ambdues parts.
Finalment, cal recomanar encaridament que els emprenedors reuneixin al voltant dels seus projectes un o més mentors que els acompanyin. Segur que contribuiran a augmentar les seves possibilitats d’èxit.
