En l’esforç de l’impuls de l’ecosistema emprenedor-inversor cal assenyalar l’important esforç normatiu que el legislador espanyol ha fet els darrers anys.
FERNANDO MOROY. Director corporatiu d’inversió i finançament del clúster Madrid FinTech, president del Chapter de Madrid de la Red de Business Angels Keiretsu de San Francisco i director financer d’Oryon Global Services.
Per tal d’afavorir aspectes legals i administratius que perfeccionin el teixit de les estart-ups, així com els seus diferents agents inversors (business angels, venture capital i institucions de capital risc), s’han redactat nombroses lleis, entre elles:
• Llei 14/2013, de 27 de setembre, de suport als emprenedors i la seva internacionalització.
• Llei 5/2015, de 27 d’abril, de foment del finançament empresarial.
• Llei 7/2020, de 13 de novembre, per a la transformació digital del sistema financer, també anomenada “Llei del Sandbox”.
• Llei 18/2022, de 28 de setembre, de creació i creixement d’empreses, coneguda com a “Llei Crea i Creix”.
• Llei 28/2022, de 21 de desembre, de foment de l’ecosistema de les empreses emergents, coneguda com a “Llei de les Start-ups”.
Per la seva novetat i importància, farem un especial èmfasi en les dues darreres novetats legislatives, deixant per a una altra ocasió algun comentari relatiu a la resta d’iniciatives regulatòries que han tingut un important impacte sobre l’ecosistema emprenedor-inversor espanyol.
A la Llei 28/2022, el legislador és conscient de la importància que està prenent l’emprenedoria basada en la innovació tant a nivell global com a nivell nacional. En efecte, les xifres i l’evolució de la inversió en start-ups espanyoles comencen a ser veritablement rellevants. En el període 2018-2020, aquesta inversió es va situar al voltant dels 1.000 milions d’euros, va arribar a 4.300 milions el 2021 i ha baixat a 3.500 milions el 2022, si bé ha augmentat lleugerament el nombre d’operacions, passant de 413 a 424. Sens dubte, un moment especialment dolç des de la gesta “emprenedora-inversora” protagonitzada per Cristóbal Colón i la reina Isabel la Catòlica, la primera gran business angel, venture capitalist o empresària de capital risc al món.
A la nova Llei 28/2022, el legislador defineix les start-ups, dedicant també elements de millora i atracció per als que denomina “inversors especialitzats en la creació i creixement d’aquestes empreses”, també coneguts com a business angels.
La Llei defineix com a “empresa emergent” tota persona jurídica, incloses les empreses de base tecnològica creades a l’empara de la Llei 14/2011, d’1 de juny, de la Ciència, la Tecnologia i la Innovació, que reuneixin simultàniament les condicions següents:
A/ Ser de nova creació o, en el cas que no sigui de nova creació, que no hagi transcorregut més de cinc anys des de la data d’inscripció al Registre Mercantil, o Registre de Cooperatives competent, de l’escriptura de constitució, amb caràcter general, o de set en el cas d’empreses de biotecnologia, energia, industrials i altres sectors estratègics o que hagin desenvolupat tecnologia pròpia, dissenyada íntegrament a Espanya (per a aquests casos específics a què podria assolir el període de set anys es desenvoluparà una Ordre Ministerial que ho aclarirà).
B/ No haver sorgit d’una operació de fusió, escissió o transformació d’empreses que no tinguin consideració d’empreses emergents. Els termes concentració o segregació es consideren inclosos en les operacions anteriors.
C/ No distribuir ni haver distribuït dividends, o retorns en el cas de cooperatives.
D/ No cotitzar en un mercat regulat.
E/ Tenir la seu social, domicili social o establiment permanent a Espanya.
F/ Tenir el 60% de la plantilla amb un contracte laboral a Espanya.
G/ Desenvolupar un projecte d’emprenedoria innovadora que tingui un model de negoci escalable. Aquesta certificació d’“empresa innovadora” tal com estableix l’Article 4 de la Llei es confereix a ENISA (Empresa Nacional d’Innovació).
Quan l’empresa pertanyi a un grup d’empreses definit a l’article 42 del Codi de comerç, el grup o cadascuna de les empreses que el componguin haurà de complir els requisits anteriors.
L’article 6 especifica quan aquesta start-up deixaria la condició d’empresa emergent als efectes d’aquesta Llei. Tot i que hi ha diversos supòsits, destaquem:
A- El volum de negoci anual de l’empresa supera el valor de deu milions d’euros.
B- Sigui adquirida per una altra empresa que no tingui la condició d’empresa emergent.
C- Deixi de complir qualsevol dels requisits anteriors i, en particular, al final dels cinc o set anys des de la creació de l’empresa emergent. També per exemple si passés a cotitzar a borsa.
Tal com estableix l’article 4 de la Llei, la certificació de l’emprenedoria innovadora i escalable del model de negoci a què es requereix la Llei perquè la start-up sigui considerada “empresa emergent” s’atribueix a ENISA. Així, al BOE del 21 de juliol passat es va publicar l’Ordre PCM/825/2023, de 20 de juliol, per la qual es regulen els criteris i el procediment de certificació d’empreses emergents que donen accés als beneficis i especialitats reconegudes a la Llei 28/2022.
El procediment d’avaluació dut a terme per ENISA s’efectuarà en un termini no superior a tres mesos, a comptar des de la data de la sol·licitud, completa amb tota la informació requerida. El venciment del termini esmentat sense que s’hagi notificat resolució expressa legitima l’interessat que hagués realitzat la sol·licitud per entendre-la estimada per silenci administratiu positiu.
La condició d’empresa emergent inscrita al Registre Mercantil o al Registre de Cooperatives competent serà condició necessària i suficient per poder acollir-se als beneficis i especialitats de la Llei.
La nova Llei introdueix importants modificacions fiscals per a les start-ups i per als inversors a l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques que inverteixin en aquestes empreses emergents.
També hi ha altres elements de millora a la Llei: reducció dels costos de constituir l’empresa, supressió del NIE per a inversors estrangers, increment de l’exempció a les stock options, facilitació de la tornada de treballadors desplaçats a Espanya i creació d’un visat específic per als anomenats “nòmades digitals” (aquelles persones que vinguin a treballar a Espanya “en remot” per a una empresa estrangera, encara que aquesta no tingui presència o filials a Espanya). També es deixa per a un desenvolupament reglamentari posterior l’anomenada Start-up d’Estudiants que apareix a la Disposició addicional quarta de la Llei 28/2022.
Com a conclusió, es tracta sens dubte de desenvolupament adequat que impulsarà l’ecosistema emprenedor-inversor espanyol.
