Deu anys després que la televisió coreana emetés la sèrie `Start-Up´, hem volgut tornar al plató incubadora Sandbox on es va rodar a Seül. Està intacte, amb el seu aire desenfadat, a mig camí entre la factoria i el garatge. En efecte, entre el 17 d’octubre i el 6 de desembre del 2020, tvN va reproduir les aventures de Seo Dal-mi, que aspirava a ser la Steve Jobs coreana; de Nam Do-san, el geni de les matemàtiques que va fracassar en la seva emprenedoria; de Han Ji-pyeong, el talentós de les finances; de Seu/Won In-jae, “l’acadèmica”, i dels seus col·legues. Els personatges somiaven aconseguir el seu unicorn, però cap d’ells ho va aconseguir en la ficció, en el transcurs dels escassos setze capítols.
JOSEP-FRANCESC VALLS. Director de la Càtedra d’Escenaris de futur del retail, turisme i serveis de la BSM-UPF.
Reuneixo un grupet d’emprenedors de la darrera fornada. Tots han passat per Y Combinator, de Palo Alto, una de les incubadores més antigues i sòlides, que ha engendrat més de 30.000 empreses, aportant uns 200.000 milions d’euros al circuit emprenedor. S’encenen els focus del plató. Comença l’enregistrament.
Simplement, els demano la seva visió sobre les característiques de les start-ups a principis de la dècada del 2030:
— És clar que les millors incubadores i acceleradores —ens indica un indi que ha instal·lat la seva empresa a Barcelona i fa un any que va deixar de ser start-up— segueixen sent aquelles que disposen dels millors mentors, xarxes de contactes i talent, formació empresarial i digital, i proximitat al venture capital. La diferència més clara que contemplo entre les start-ups de principis del mil·lenni i les actuals és la rapidesa dels processos emprenedors. A Silicon Valley, però sobretot a les incubadores xineses, s’han escurçat els temps des de la concepció de la idea de negoci fins al mercat global. Això ha modificat substancialment l’ecosistema emprenedor.
— Tots somiem a convertir les nostres emprenedories en unicorns en entre tres i cinc anys, com indiquen els manuals —afegeix una coreana que s’ha instal·lat a Califòrnia que ha obert la quarta ronda d’inversió—. Per mi la gran diferència entre les velles start-ups i les nostres és que les primeres estaven dirigides per enginyers i ara manem els marketinians. Al principi de l’era, el més estratègic eren les tecnologies; qui disposava dels programadors millors i més bojos guanyava la partida. Ara, això és a l’abast de la majoria. En canvi, el coneixement dels mercats i la capacitat d’interpretar els clients i gestionar-ne les expectatives i les experiències resulten la pedra de toc. El concepte originari de start-up tenia més a veure amb la logística i la tecnologia (activar, arrencar, programar) quan ara això és el més barat.
És clar que les millors incubadores i acceleradores segueixen sent aquelles que disposen dels millors mentors, xarxes de contactes i talent, formació empresarial i digital, i proximitat al venture capital `venture capital´
— Efectivament —afegeix un petit emprenedor australià que s’ha quedat a Europa—. La innovació és holística. Continua sent el far que il·lumina els mercats digitals. Ara bé, els reptes més importants no tenen a veure amb les eines tecnològiques a emprar (els ERP, el CRM, la logística o el transport), sinó sobretot amb les estratègies per al maneig de la plataforma web i les xarxes socials, que són les que interactuen amb els clients. Cada cop resulta més difícil assolir taxes de conversió superiors a l’1%; disposar de les millors màquines no assegura res si els clients no compren. Més de 90% de les emprenedories segueixen fracassant.
Aturem un moment l’enregistrament. Unes begudes. Uns retocs de maquillatge. Un canvi de lloc d’un dels participants. Un focus redirigit. Arrenca de nou.
DISRUPCIÓ
— Amb el seu naixement, es van produir dos canvis radicals —intervé una equatoriana a Europa—. El primer és el canvi del model de negoci, basat en les noves tecnologies i el redisseny de tots els processos interns i externs; és una disrupció, que obre concepcions d’empresa radicalment diferents de les anteriors. El segon és el trencament amb la forma tradicional de finançar-se a través de la banca convencional; els recursos es busquen directament entre els inversors i no a través dels seus intermediaris bancaris.
Els reptes més importants no tenen a veure amb les eines tecnològiques a emprar (els ERP, el CRM, la logística o el transport), sinó sobretot amb les estratègies per al maneig de la plataforma web i les xarxes socials
— Permet-me intervenir per matisar un aspecte del que acabes d’indicar —talla una altra emprenedora, lituana, al capdavant d’una xarxa de 500 emprenedors als països de l’Est d’Europa—. Tens raó pel que fa a la ruptura davant la dependència de la banca que ha caracteritzat les empreses des dels orígens de la revolució industrial fins a mitjans del segle passat quan neixen les primeres start-ups. Però et deus haver adonat que en aquesta darrera dècada els tentacles de la banca han penetrat fins a les entranyes de les emprenedories. Per entendre’ns, lluny del que es pronosticava fa set o deu anys respecte al procés de desintermediació dels diners, d’acord amb tots els sectors a l’era digital, la banca s’ha transfigurat a manera de venture capital i assisteix nombroses start-ups.
— Una cosa que em crida l’atenció —introdueix una nord-americana enamorada dels Estats Units que acaba d’aixecar una ronda d’un milió— és que tot i que van néixer al meu país i s’expandeixen a un ritme més gran per tot el món, els emprenedors fixen la seva meta a instal·lar el seu projecte als Estats Units. Continua sent la finestra mundial, el camí cap als unicorns.
— No tinc tan clar com tu que la majoria dels emprenedors somiïn assolir el seu unicorn daurat i viatjar als Estats Units —parla un xinès que ha estat seleccionat entre les millors propostes i viatja des de Barcelona a Silicon Valley la setmana que ve per recollir un premi i tancar una altra ronda—. Als orígens del moviment, a principis del mil·lenni, sí. Ara, després del boom de la intel·ligència artificial, que s’ha convertit en un bluf, la maduresa del mercat dels data i de l’internet de les coses, els unicorns resulten cada vegada més inassolibles i Califòrnia ja no és El Dorado.
CREIXEMENT EXPONENCIAL
— Aquestes dades es contradiuen amb la realitat —afegeix un madrileny que triomfa a Madrid—. El nombre d’empreses unicorn creix exponencialment. Entre 2020 i 2030, hem passat de les mil a les quatre mil actuals, expandint-se, a més dels Estats Units, sobretot, a la Xina, l’Índia, Alemanya, Gran Bretanya, Corea, Singapur, Malàisia i els països de l’Est. Una altra cosa és que els mil milions de facturació estan a l’abast de cada cop menys emprenedors. Les fases entre el pre-seed i el seed s’han escurçat, i en canvi han augmentat les de l’early stage, el growth stage, i la majoria s’estanca a l’expasion stage.
Després del boom de la intel·ligència artificial, que s’ha convertit en un bluf, la maduresa del mercat dels data i de l’internet de les coses, els unicorns resulten cada vegada més inassolibles i Califòrnia ja no és El Dorado
— Un altre aspecte que cal considerar —entra a la conversa una alsaciana, la més jove de tots els presents, amb una altra ronda milionària entre les mans— és el canvi radical en la valoració de la start-up. Van abusar molt fins al 2022 i des de llavors els pre-money i els post-money ja no són tan atractius com aleshores a cadascuna de les rondes d’inversió; les notes convertibles pràcticament han desaparegut perquè cap inversor es refia i dona diners per avançat. Des d’aquesta òptica, podríem afirmar que en aquesta darrera dècada els models de negocis de les empreses tradicionals i els de la nova economia segueixen molt diferenciats; tanmateix, els sistemes de finançament s’assemblen cada cop més.
Tanquem les càmeres, els focus. Després algú editarà les respostes, afegirà unes imatges filmades a les més cèlebres incubadores i acceleradores del món, i en uns mesos la peça enllaunada es trobarà a punt per enviar-la a les cadenes. El títol, Revival Start-Up, Corea 2020. Busqueu-lo a la vostra plataforma.
