La gestió sostenible de la cadena de valor de les empreses s’ha convertit en un element clau en la gestió empresarial, ja que en depèn gran part de la competitivitat i de la sostenibilitat del seu model de negoci.
GERAD VALL TUÑÓN. Especialista en aliances estratègiques a Save the Children Espanya.
Aquesta transformació és catalitzadora d’innovació i capaç d’aportar beneficis als seus diferents grups d’interès, i, alhora, presenta una gran oportunitat tant per a grans empreses com per a pimes.
En primer lloc, integrar la sostenibilitat en la gestió de la cadena de valor d’una empresa ajuda a introduir un producte o un servei nous o significativament millorats. Per exemple, la inclusió de criteris ambientals (reduir, reutilitzar, reciclar, recuperar) i socials (drets humans, deguda diligència) en l’avaluació i la selecció de proveïdors reforça la qualitat del producte. Una relació millorada amb proveïdors i aliances de llarg termini contribueix a reduir riscos i proporciona més estabilitat a la cadena d’abastament i compres. Per tant, es genera un valor nou al producte que ajuda a satisfer les noves necessitats dels clients. Com que el cost és el principal escull, en un estudi d’EY dut a terme l’any passat entre 525 executius de cadenes de subministrament globals, el 61% de les empreses citaven l’estalvi de costos i l’eficiència com els principals motivadors per invertir en sostenibilitat de la cadena de subministrament.
Integrar la sostenibilitat en la gestió de la cadena de valor d’una empresa ajuda a introduir un producte o un servei nous o significativament millorats
Des de l’òptica d’innovació en els processos, la sostenibilitat corporativa comporta una nova manera de fer i entendre els negocis. Això inclou transitar cap a la traçabilitat i cap a cadenes de valor més transparents, revisar els processos de proveïment, treballar la sostenibilitat de manera transversal juntament amb altres àrees de negoci –per exemple, proveïment i compres, comunicació o estratègia– o crear figures com la del Comitè de Sostenibilitat o la del director científic o CSO. En aquest sentit, el desenvolupament de capacitats de l’alta direcció i àrees clau de l’empresa és el primer pas fonamental per entendre l’impacte social i ambiental que cada empresa genera, així com per identificar els riscos i les oportunitats que això implica.
Pel que fa al posicionament, la sostenibilitat empresarial aporta oportunitats de negoci a sectors emergents i altres de consolidats, de manera que es desenvolupa un creixement estable i amb potencial d’impacte. Una major competitivitat i sostenibilitat en el model de negoci promouen la diferenciació positiva, reforcen la marca i atrauen nous clients.
Aquest paradigma genera oportunitats d’innovació que seran el vector per crear plans d’acció comuns entre empreses del mateix sector, autoritats i actors socials per sumar-se a aliances de desenvolupament sostenible alineades amb l’Agenda 2030. Alhora, es posa en alça el valor que suposa per a les empreses tenir un personal més compromès, motivat i productiu. En l’àmbit de la transformació digital, aquest paradigma reforça, a més, els conceptes de digitalització sostenible i digitalització per a la sostenibilitat.
Durant la darrera dècada hem pogut comprovar el potencial d’invertir en models basats en aliances estratègiques d’impacte
Això sí, no només es tracta de mostrar, sinó de mesurar. Durant la darrera dècada hem pogut comprovar el potencial d’invertir en models basats en aliances estratègiques d’impacte en tres grans àmbits. D’una banda, la innovació social, mitjançant la implementació d’enfocaments provats basats en evidències. Per exemple, grans ONG, cada cop més preparades i professionalitzades, han llançat durant la darrera dècada laboratoris d’innovació social (tant propis com juntament amb fons d’inversió social) centrats en el testeig de nous projectes i pilots socials que siguin mesurables, escalables i replicables, amb base científica.
Així mateix, cada cop hi ha més focus en el mesurament d’impacte. Accelerat pel context legislatiu –la nova Directiva europea de diligència deguda, la reforma de la Llei de Societats de Capital, estàndards normatius o la Llei d’Informació No Financera–, cada cop més empreses estan buscant fórmules per mesurar com la seva activitat genera impacte i retorn ambiental, social i de governança, mentre troben oportunitats per maximitzar el valor de la seva inversió.
Finalment, aliances entre empreses, organitzacions del tercer sector i finançadors internacionals fa dècades que treballen a consolidar fórmules de finances innovadores. S’hi estan sumant fons d’inversió sostenibles que avaluen les seves inversions en clau ESG. Algunes millors pràctiques en aquest àmbit inclouen, per exemple, instruments financers com ara fons d’inversió social, finançament basat en resultats, blended finance o global ventures.
Si bé estem davant d’una oportunitat única per començar realment a canviar la manera de veure i fer les coses, el risc principal continua sent utilitzar aquesta terminologia frívola i en va, caient així al green- washing 2.0.
