Tot i l’aparent sobtada irrupció de la intel·ligència artificial (IA), el seu desenvolupament ha estat un procés gradual gestat en laboratoris informàtics des de mitjans del segle passat, i, per tant, podem contemplar-la com l’evolució natural de la informàtica en aquest procés de digitalització en què ens trobem immersos.
JORDI TORREs. Catedrático de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC)
Ara bé, tot i que la IA comparteix amb la informàtica els tres components fonamentals de màquines, algorismes i dades, és innegable que la seva magnitud ha canviat completament. Actualment, disposem d’una quantitat de dades sense precedents, acumulades al llarg de molts anys. Comptem amb algorismes matemàtics altament eficients, i tenim màquines potents, com supercomputadors, capaços de realitzar milers de bilions d’operacions per segon, com el MareNostrum 5, que s’acaba d’inaugurar al Barcelona Supercomputing Center – Centre Nacional de Supercomputació (BSC-CNS).
Però, encara que la contínua evolució de la IA ens pot portar a territoris desconeguts, la IA en el seu estat actual és lluny dels escenaris de ciència-ficció en què la retraten com un ens amb entitat pròpia.
LIMITACIONS DE LA INTEL·LIGÈNCIA ARTIFICIAL
La IA no té consciència ni sentit comú; fins i tot no entén una cosa tan bàsica com el concepte de causa i efecte. El matemàtic i filòsof Judea Pearl ho exemplifica molt bé amb dos elements: la sortida del sol i el cant del gall. Una IA és capaç de comprendre la correlació entre aquests dos fets, però no és capaç d’identificar si el gall canta perquè surt el sol o si és el sol el que surt perquè canta el gall. Reputats investigadors com Stuart Russell consideren que necessitaríem diversos Einsteins per aconseguir una IA amb aquestes capacitats, si és que mai s’assoleix.
La IA no té consciència ni sentit comú; fins i tot no entén una cosa tan bàsica com el concepte de causa i efecte
Dit això, les capacitats actuals de la IA són impressionants i ho estan canviant tot. En camps com la medicina, s’observen avenços que proporcionen als metges eines valuoses per fer diagnòstics molt més precisos. Tanmateix, també cal reconèixer aspectes negatius, com ara la manipulació d’imatges per crear notícies falses, una pràctica accessible per a qualsevol persona amb un simple ordinador. A més, la IA actual reflecteix biaixos inherents a les dades d’entrenament, problemàtica que cal abordar i mitigar per aconseguir sistemes d’IA més equitatius i justos. Però, malgrat tot això, no podem deixar d’aprofitar aquesta tecnologia perquè ens ajudi a resoldre els grans reptes que tenim plantejats actualment la humanitat, igual que hem fet amb les diverses tecnologies que han anat apareixent al llarg de la història. Si no les haguéssim adoptat, estaríem encara a les cavernes.
NECESSITAT D’UNA REGULACIÓ PER PODER-LA CONTROLAR
Ara bé, com que és una eina extremament potent, és crucial que la puguem controlar mitjançant una regulació adequada, que hauria d’estar en vigor com més aviat millor, de la mateixa manera que s’han regulat totes aquelles qüestions d’importància per a la humanitat. Per exemple, avui no ens podem imaginar una societat avançada sense una agència com l’Agència Europea de Medicaments, que regula i controla la producció, la distribució i l’ús dels fàrmacs. I no només ens hem d’ocupar de regular el desenvolupament de la tecnologia en si, sinó també dels seus efectes, com el canvi en el mercat laboral que la IA està provocant en reemplaçar els humans en certes fases del procés d’automatització i digitalització en què estem immersos.
La IA en si mateixa no és ni bona ni dolenta, depèn del seu ús i qui se’n beneficiï, i cal cercar que no només se’n beneficiïn uns quants, sinó tota la societat!
