El 2024 vaig demanar al ChatGPT que m’ajudés a encapçalar un article sobre la IA. Les recomanacions van ser les següents: introducció científica del concepte, en què destacava el paper en la societat actual; anècdota personal; estadística impactant, i pregunta retòrica, com per exemple, “què passaria si poguéssim dissenyar màquines capaces d’aprendre i millorar per si mateixes?”.
Josep-Francesc Valls. Càtedra Retail BSM-UPF
Acabo de redactar la mateixa pregunta el febrer del 2030 a l’última màquina d’IA que ha aparegut, que va retirar del mercat el ChatGPT. La resposta és la següent:
“Objectius aconseguits: anàlisi massiva de dades no estructurades; automatització immediata en la creació de textos, quadres i gràfics; interpretació i traducció instantània; mètriques al 100% per als sistemes de producció; adaptació dels xatbots a les preguntes específiques dels usuaris al 95%. Objectius inassolibles: mai coneixeré amb certesa els gustos dels usuaris; mai m’assemblaré a la ment humana; mai seré capaç d’obrir les portes del cel.”
El 2023, la ‘MIT Technology Review Insights’ publicava un informe sobre els grans avanços que es produirien en la IA els cinc o deu anys següents
Des del meu despatx, condicionat com una primavera eterna, em relaciono amb els meus col·legues xinesos i japonesos, cadascú en el seu idioma. No parlo cap dels dos idiomes, com tampoc ells parlen el meu, però fa tres o quatre anys vam trobar finalment la màquina hologràfica perfecta; per si de cas el xat adjunt reprodueix la xerrada. Això de la primavera eterna ja ho explicaré un altre dia.
El 2023, la MIT Technology Review Insights publicava un informe sobre els grans avanços que es produirien en la IA els cinc o deu anys següents. L’estudi The great acceleration: CIO perspectives on generative AI es referia als provadors virtuals, a l’optimització de les prediccions de la demanda, al descobriment de nous nínxols, a la programació dels lliuraments, a les solucions integrals i mètriques en la producció, a la personalització dels productes, a les gràfiques en temps real, al perfeccionament dels indicadors i KPI, a les traduccions automàtiques… Ni cinc ni deu anys: el 2025, la IA va escalar de tal manera que aquestes tecnologies eren a l’abast de qualsevol. Un exemple concret, el del meu editor: tradueix els llibres a qualsevol idioma en pocs minuts mitjançant un programa de cost molt assumible.
EL MÉS DESITJAT
S’avança ràpidament al servei de la producció i la distribució, del desenvolupament i innovació del producte, del coneixement del client i de les vendes, de les finances, de les tecnologies de la informació, dels recursos humans, de la protecció dels oceans –per combatre la pesca il·legal o investigar millor els forats negres–, de la convivència i els serveis socials, dels sistemes d’ensenyament a còpia de tutors personals d’IA per als estudiants –com ha aplicat amb èxit la Fundació Khan Academy–, o del control dels compradors a la sortida de l’establiment sense que es vegin obligats a mostrar les bosses, com fa Walmart. No hi ha cap àmbit en el qual la IA no ajudi a reduir el temps i els costos, descarregui l’esforç, ajudi a avançar més enllà del que pot desenvolupar un humà, amb la seva ajuda o sense.
No existeix àmbit en el qual la IA no ajudi a reduir el temps i els costos, descarregui l’esforç, ajudi a avançar més enllà del que pot desenvolupar un humà, amb la seva ajuda o sense
EL PROGRÉS I BIAIX DE LA IA
Els algorismes han progressat en aquesta dècada més que en les dues anteriors. En una primera fase van servir per compilar el màxim de dades possible i accedir a desentranyar els problemes amb més o menys encert; a mesura que avançava la IA generativa van aprendre els patrons i l’estructura per engendrar noves dades que faciliten un millor tractament de les més complexes operacions en totes les àrees. La seva gestió i governança continua produint biaixos. Això resulta indubtable: el context, el nivell de preparació, les intencions i els prejudicis dels qui les manegen suposen un hàndicap a resoldre; el mateix es pot afirmar del disseny de l’arquitectura i del sistema de recollida de dades. Malgrat aquestes desviacions, per sort, a Europa la UE s’ha convertit en avançada legislativa sobre el seu ús, establint-ne els límits i codis ètics gairebé des del primer moment. En aquest sentit, marca el camí per a la resta del món.
EL COST DEL MEU DESPATX
El problema que tenim ara el 2030 és doble. El primer, les dificultats econòmiques de la majoria de la població mundial per accedir a la IA. Quan era jove, el menjador, la cuina i la meva habitació representaven el 70% del cost total de la meva llar; avui els aparells del meu despatx superen aquest percentatge i cada any em deixo una picossada per mantenir-me en aquesta ona. És clar que s’abarateixen a mesura que els fan servir més persones, però el cost continua sent elevat, excessivament elevat, de manera que en comptes de reduir les desigualtats, encara les augmenta. I el segon problema és que, si el 2020 es requeria un contingent reduït de professionals competents en el ram, ara la seva demanda s’ha decuplicat i no apareixen enlloc, malgrat que els salaris resulten més elevats que en altres camps.
La UE s’ha convertit en avançada legislativa sobre el seu ús, establint-ne els límits i codis ètics gairebé des del primer moment. En aquest sentit, marca el camí per a la resta del món
LA INTEL·LIGÈNCIA ARTIFICIAL NO ÉS UN “LLORO SAVI”
Pocs anatematitzen avui la IA, com va passar la primera part de la dècada, sobretot arran de la presentació del ChatGPT. Ningú la titlla de “lloro savi”. Un cop que el món científic va convenir que no es tractava de reproduir les funcions humanes, sinó que la indústria biònica millora la majoria de les funcions biològiques i psíquiques, que la web semàntica facilitava la comunicació, i que les noves eines algorítmiques avançaven en aquesta línia en tots els camps, es va produir una reducció de l’estrès social que li significava a l’humà enfrontar-se a una cosa desconeguda al seu atzar que l’anava a suplantar. Bill Gates, un prehistòric digital, va afirmar que les tecnologies són alhora prometedores i perilloses; la humanitat va saber a meitats de la dècada de 2020 que la IA estava sobretot situada en primer lloc i que els criteris ètics aplicats per les institucions llimaven els aspectes perillosos de l’invent.
El 2024 vaig escoltar la cançó inacabada de The Beatles perfectament reconstruïda; eren vuit segons taral·larejats per John Lennon: “Sé que és veritat, és tot gràcies a tu, i si ho aconsegueixo, és tot gràcies a tu.”
Avui, després d’aquesta sessió entorn de la intel·ligència artificial, em submergiré en un concert barroc en viu de François Couperin, organista de Saint-Gervais de París, on ell actua d’organista; els creadors de la reproducció situen la funció entre 1685 i 1688
