El 2024 registrarà el rècord de conflictes oberts des del final de la Segona Guerra Mundial i veurà més de la meitat de la població mundial participant en eleccions, incloent-hi països amb gran pes global com els Estats Units, Rússia o l’Iran. En paral·lel, el món corporatiu segueix el seu curs; un curs que té els relleus de la intel·ligència artificial, de la digitalització i, en un lloc destacat, de la sostenibilitat.
Gerard Valls Tuñón. Especialista en aliances estratègiques a Save the Children
Fa anys que se senten veus sobre la importància de la sostenibilitat corporativa, especialment a conseqüència de la imminent obligatorietat, dictada per la UE, que les empreses reportin amb criteris ASG (ambientals, socials i de govern corporatiu), i no només financers, com feien fins ara. Per això, estem davant d’un any decisiu per consolidar aquesta tendència i emergeixen una sèrie de debats clau.
AL RESCAT DELS OBJECTIUS DE DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE
A meitat de la data límit per al compliment dels ODS, ens hem estancat o retrocedit en el 33% de les metes. Per complir els objectius, existeix una bretxa d’inversió d’uns 2,5 bilions de dòlars, segons el World Economic Forum, que principalment hauria d’anar destinada a inversions en infraestructura, clima, biodiversitat, seguretat alimentària, educació i salut. A més, l’últim acord tancat a la COP28 sobre combustibles fòssils és insuficient per respondre a l’emergència climàtica, mentre que el recent informe Inequality Inc. d’Oxfam assenyala que serien necessaris 229 anys per erradicar la pobresa a nivell global.
L’èxit de l’Agenda 2030 depèn, per tant, del compromís, la innovació i el lideratge del sector privat. Les empreses mobilitzen el 75% del PIB mundial i disposen de la capacitat i les eines per prevenir, mitigar i respondre a riscos adversos associats al medi ambient, drets humans, benestar dels treballadors, relacions amb proveïdors o comunitats locals al llarg de la cadena de valor. Avui, a més, a través d’inversió sostenible, aliances estratègiques, incentius per a pimes sostenibles i productes financers amb criteris ASG, la sostenibilitat és també una oportunitat per créixer econòmicament.
LA GESTIÓ RESPONSABLE DE LA CADENA DE SUBMINISTRAMENT
Les múltiples crisis actuals relatives al medi ambient, conflictes, cost de la vida, energia o aliments tendeixen a fer que les cadenes de proveïment de les empreses siguin més inestables i volàtils. La gestió sostenible de la cadena de valor de les empreses, per tant, s’ha convertit en un element clau en la gestió empresarial, ja que d’això depèn gran part de la competitivitat i de la sostenibilitat del seu model de negoci.
L’èxit de l’Agenda 2030 depèn, per tant, del compromís, la innovació i el lideratge del sector privat
L’ANY DE LES DIRECTIVES EUROPEES
Coincidint amb les eleccions al Parlament Europeu, enguany entren en vigor les noves Directives sobre Informes de Sostenibilitat Corporativa (CSRD) i Diligència Deguda en Sostenibilitat Corporativa (CSDD). Inicialment s’aplicaran a entitats d’interès públic de més de 500 empleats i, progressivament fins al 2030, a grans empreses i pimes, una fita sense precedents en la sostenibilitat i el govern corporatiu emmarcada en el tsunami regulador de la sostenibilitat planificat per a aquesta dècada. Amb aquestes directives –que es transposaran a la legislació de cada país membre en un termini de dos anys, com ja passa a França, Alemanya o els Països Baixos–, les empreses hauran d’avaluar, mesurar i reportar el seu impacte en l’entorn i la societat, subjectes a verificació externa. D’altra banda, hauran d’establir processos d’identificació, prevenció i resposta a impactes socials i mediambientals negatius que pugui provocar la mateixa empresa, les filials i per entitats que formin part de la cadena de proveïment.
Continua, per tant, la tendència a enfortir la coherència legislativa europea (i internacional) i a evitar la coexistència de diferents estàndards sobre sostenibilitat o deguda diligència. Alhora, s’apropa un procés intens de debat i negociació a nivell nacional que definirà el grau de prioritat (i d’ambició) que cada país atorga a la sostenibilitat. Per exemple, en termes de sancions, si bé s’espera que la penalització més alta establerta en les directives sigui el 5% de la facturació, les sancions administratives i multes les decidirà cada estat. Quant a la rendició de comptes, les empreses s’han anat formant i capacitant en gestió sostenible, però són conscients que queda molt per recórrer: ja estan preparades per reportar sota criteris no financers? Així mateix, quin òrgan vetllarà i com s’assegurarà la qualitat i independència en la verificació i auditoria de la informació?
El 2024 és, per tant, un any crucial. Si bé les tendències en finances sostenibles, hàbits i consum sostenibles, atracció de talent o economia circular ja són temes fonamentals en la presa de decisions, continuem corrent el risc d’un greenwashing 2.0?.