Tot i les complexitats de la situació actual —o especialment per aquestes—, periòdicament, és un exercici recomanable posar les “llums llargues” i plantejar-se escenaris de futur a un llarg termini,que l’herència que deixarem a les següents generacions.
Juan Tugores Ques. Catedràtic d’Economia de la UB
El 1930, en els moments inicials més durs i de màxima perplexitat de la Gran Depressió, John Maynard Keynes va publicar un text —i va pronunciar diverses conferències, una de les quals a Espanya— sota el títol Possibilitats econòmiques per als nostres nets, que seríem nosal-tres. Reconeixent el desordre colossal que es vivia i que semblava deixar poques alternatives a l’entusiasme, va esbossar motius per a un raonable optimisme a llarg termini basat en les aportacions de les innovacions tecnològiques i de les inversions, que les traslladarien a l’economia productiva; va assenyalar reformes necessàries per adequar l’entorn institucional i sociocultural a les noves realitats i va enumerar riscos que hem hagut d’afrontar, com els demogràfics i les guerres.
El març del 2024, la directora de l’FMI, Kristalina Georgieva, va triar com a tema per a una intervenció al King’s College de Cambridge, on va ser professor Keynes, afrontar el mateix desafiament de realitzar projeccions sobre el futur dels nets de l’actual generació. Els nets de la generació de Keynes llancem ara projeccions per als nostres! Constata com algunes de les prediccions de Keynes s’han complert, especialment les referides a millores en el volum material de béns i serveis a escala mundial, així com les expectatives de longevitat; però, com a contrapunt, unes altres han quedat lluny, com les que pro-nosticaven que les millores de productivitat permetrien més qualitat de vida amb jornades laborals de quinze hores setmanals. I, així mateix, la directora de l’FMI reitera com les aplicacions i implicacions de les enormes innovacions tecnològiques, ara amb el protagonisme de la intel·ligència artificial, se-gueixen —al costat de les amenaces de guerres— en una llista de reptes crucials als quals s’afegeixen les dimensions climàtiques. En aquest marc general, val la pena comentar algunes de les formulacions.
Algunes de les prediccions de Keynes s’han complert, especialment les referides a millores en el volum material de béns i serveis a escala mundial
INNOVACIONS I PRODUCTIVITAT
L’innegable paper crucial dels avanços de productivitat té el seu contrapunt, a l’hora de poder intentar ser optimistes, en les dades sobre l’alentiment en els últims temps, que, per enèsi-ma vegada, documenta l’FMI (gràfic 1). A les discussions sobre si estem mesurant aquesta decisiva variable de manera correcta en aquest món de fulgurants canvis científics i tecnolò-gics, s’hi uneixen d’altres més de fons, entre les quals la relativa a si la distribució dels even-tuals beneficis serà prou inclusiva o si, per contra, accentuarà les polaritzacions sociopolítiques. Bona part de les controvèrsies sobre els impactes a curt i llarg termini de la intel·ligència arti-ficial plantegen de manera inseparable aquestes dues qüestions: les millores agregades d’eficiència i el repartiment entre els diferents segments de la societat, que ens recorden el llibre d’Acemoglu i Johnson Progreso y poder, i com aquest últim aspecte depèn de conside-racions sociopolítiques i institucionals que, com en època de Keynes, més que probablement no s’estan adaptant al ritme que caldria. En tot cas, feina rai a traduir les millores cientifico-tècniques en augments del benestar econòmic i social!
EL PAPER DE LES POLÍTIQUES INDUSTRIALS
Un aspecte recent en el qual insisteixen els analistes actuals és el paper de les polítiques industrials per canalitzar els avanços tecnològics. Les principals potències —amb els Estats Units i la Xina al capdavant— estan destinant volums ingents de recursos públics a sectors industrials considerats essencials o estratègics, possiblement més per consideracions de rivalitat i pugna per l’hegemonia que per altres consideracions. Aquí a Europa llancem els fons Next Generation amb el doble objectiu d’impulsar la recuperació postpandèmia i de modernitzar una economia europea que s’afeblia en la pugna entre els dos gegants globals. Però ja tenim prou experiència per atendre el reclam de l’FMI (resumit al gràfic 2) sobre les condicions perquè siguin realment efectives aquestes polítiques industrials (i la gran quantitat de diner públic, dels nostres impostos, que mobilitzen). Segons l’organisme internacional, cal triar bé els sectors destinataris —realment capaços de proveir externalitats positives en el conjunt de l’economia i de la societat—, cal minimitzar els efectes negatius sobre altres països (és a dir, destinar-los més a promoció que a protecció enfront de tercers o a alentir l’ascens de tercers) i, així mateix —i aquesta és una novetat important en què el mateix FMI verbalitza el que fins ara se sentia en crítiques més en privat— evitar que els fons siguin (continuïn sent) capturats per grups d’interès amb capacitat política per influir sobre els processos de presa de decisions. Experiències llunyanes i pròximes apunten al fet que aquest risc està realment molt més present del que seria desitjable en termes d’eficiència… i d’un no-insultant (ab)ús dels nostres impostos!
En l’actualitat té un paper central l’eventual fragmentació d’una economia mundial subjecta a friccions geopolítiques
GUERRA FREDA VERSUS REGLOBALITZACIÓ
Com en la dècada del 1930, en l’actualitat té un paper central l’eventual fragmentació d’una economia mundial subjecta a friccions geopolítiques que altres alts funcionaris de l’FMI no dubten a denominar una “nova Guerra Freda”, continuació en certa manera de les respostes proteccionistes que es van donar durant la Gran Depressió (i que, cal recordar, en un primer moment el mateix Keynes va secundar moderadament, encara que va trigar poc a rectificar a la vista del desastre). No sorprendrà que des de l’FMI es mantingui la defensa d’un sistema comercial i financer multilateral obert, amb vies de cooperació davant de problemes compartits fins i tot entre rivals geopolítics com els relatius al medi ambient i amenaces —en absolut conjurades— a la salut global. La dada que els costos de continuar avançant en fragmentaci-ons podrien suposar un perjudici per a l’economia mundial de l’ordre del PIB conjunt d’Alemanya més França aquí queda. Així mateix, l’Organització Mundial del Comerç ha actu-alitzat les dades —reflectides al gràfic 3—, que mostren com des de la invasió d’Ucraïna s’ha accentuat la bretxa entre el ritme de comerç entre països pertanyents al mateix bloc geopolí-tic en comparació amb el que es duu a terme entre països de blocs diferents (G7 versus BRICS; economies avançades versus “nou Sud global”).
EN RESUM: ESCENARIS DE K. GEORGIEVA
La directora de l’FMI planteja per a les següents generacions un escenari pessimista, que defineix com créixer simplement en la proporció en què ho va fer l’economia mundial entre el 1820 i el 1920, i un escenari optimista que extrapoli els ritmes de creixement des del 1920 fins al 2020, malgrat totes les inclemències de crisis i guerres. I si bé reconeix que aconseguir aquest últim requereix, tot i l’alentiment en la dinàmica de la productivitat observada en les últimes dècades, un millor aprofitament de les innovacions científiques i tecnològiques i una distribució més equitativa dels seus potencials enormes beneficis es tractaria d’un objectiu tècnicament assolible però sociopolíticament complex de gestionar, fet que requeriria recuperar uns mínims consensos —a escala interna dels països i entre aquests, caldria afegir— que van en sentit oposat a les polaritzacions tan d’actualitat
