En un estudi recent, l’FMI reconeix que sobre un 40% de les ocupacions a escala mundial es veuran afectades per l’emergència de la intel·ligència artificial (IA). L’impacte serà més notable en les economies avançades, amb un 60% d’ocupacions afectades, encara que aquí també sorgeixen oportunitats importants de millores de productivitat i noves feines.
Dr. Marcos Eguiguren. Associate Provost for Strategic Projects de UPF-Barcelona School of Management. Cofundador de SingularNet Consulting
UNA REVOLUCIÓ LABORAL PROFUNDA
Amb independència de la guerra de xifres o de la pressió a la baixa dels salaris que la IA pot provocar, la veritat és que centenars de milions d’ocupacions desapareixeran al planeta en els pròxims anys a causa de la implantació de la IA, i només un percentatge relativament baix es recuperarà a través de noves tipologies de treball.
Pot ser que ens estiguem alarmant en excés i no passi el que es va viure a començaments del segle XIX, en què els luddites protestaven contra les màquines i contra la piconadora de la Revolució Industrial. En aquells temps, la humanitat va trobar altres feines i activitats que van substituir les que havien desaparegut. Potser succeirà de nou. Tanmateix, hi ha una dife-rència fonamental entre aquella Revolució Industrial i l’adveniment actual de la IA. En aquell moment, la maquinària substituïa bàsicament la mà d’obra i la força humana, o la dels ani-mals que es feien servir en activitats productives. Avui, la IA, entrellaçada o no amb la robòti-ca o els sistemes autònoms, està orientada a substituir parcialment el que fa l’ésser humà diferent de la resta d’éssers vius sobre la capa de la Terra, la intel·ligència i la creativitat, aplicades a les activitats econòmiques o de qualsevol altra mena. Ull viu! Ens trobem davant un canvi es-sencial molt diferent i molt profund, si el comparem amb revolucions anteriors.
SOLUCIONS PER L’INCREMENT EXPONENCIAL DE LA PRODUCTIVITAT
Es podrien buscar fórmules publicoprivades, de tal manera que l’increment exponencial de la productivitat provocat per l’adopció massiva de la IA fos repartit socialment perquè pogués finançar borses de renda mínima vital, i que aquestes, així, permetessin que grans quantitats de ciutadans en molts països poguessin seguir vivint dignament malgrat no tenir ocupació productiva destacable o de tenir-ne només de parcials.
Avui, la IA, entrellaçada o no amb la robòtica o els sistemes autònoms, està orientada a substituir parcialment el que fa l’ésser humà diferent de la resta d’éssers vius
Aquest seria un pas molt complex i requeriria, a escala mundial, acords estructurals i robustos entre sector privat, sector públic i sector financer –que podria tenir un paper instrumental important en l’aplicació d’aquestes solucions–. Això hauria de comptar, a més, amb la connivència informada de la ciutadania després de diversos anys de diàleg, d’informació no esbiaixada ni manipulada i de debat en profunditat. Parlem d’un veritable nou contracte social per a la segona meitat del segle XXI. Malgrat l’enorme dificultat que representaria, crec que és factible a llarg termini.
LA IA EN EL MARC DEL DESENVOLUPAMENT SOCIAL
Però el veritable problema que suscita aquesta hipotètica situació de substitució massiva de llocs de treball per la IA rau en la seva dimensió moral. I no em refereixo aquí al fet que els algorismes que formen les solucions de IA respectin la dignitat humana i a l’intens debat que ha sorgit en relació amb la necessitat de regular les moltes iniciatives existents en el camp de la IA –que també–. Em refereixo a un fet encara més profund.
Fa vuit anys, vaig publicar una novel·la titulada 2036 (Stonberg Editorial, Barcelona, 2016). Es tracta d’un thriller absorbent que es desenvolupa entre el sud de França i Chicago, on el lector s’enfronta a la desconcertant mort d’una de les protagonistes, Irina, i en què ha de desentranyar dos misteris: qui va matar la Irina i com és la societat el 2036, època durant la qual es desenvolupen els fets. En tots aquests anys, molts lectors s’han posat en contacte amb mi per compartir les seves opinions i fer-me partícip de l’angoixa moral que els provocava el tipus de societat que s’intueix a l’obra.
El llibre recrea una societat àmpliament subsidiada, amb una minoria que té llocs de treball d’elit i viu una existència luxosa i plena al servei de grans consorcis multinacionals o del sector públic. En canvi, una majoria, les classes omega, viu una vida aparentment feliç, encara que sense excessos, gràcies al suport econòmic dels estats, habitatges socials i altres ajudes, així com alguna feina temporal o a temps molt parcial. La majoria d’aquests ciutadans passen gran part del temps ocupats en oci virtual i en altres activitats de baix cost i viuen en una democràcia nominal, ja que la dependència de cada individu respecte a l’Estat és tan elevada que la veritable llibertat acaba per no existir. De la mateixa manera, la creativitat, tot i tenir més temps lliure disponible, és molt restringida atès el pes asfixiant dels entorns virtuals i el paper absorbent de la IA.
Però deixem l’entorn social que ens dibuixa 2036. Es tracta d’una obra de ficció, malgrat que també ho eren Un món feliç (Aldous Huxley) o 1984 (George Orwell). És possible que aquest món no es materialitzi tal com es descriu a la novel·la. Amb tot, estem preparats per a un món en què el lleure, sigui de la mena que sigui, es transformi en l’activitat principal? Estem segurs que aquest lleure es canalitzarà en positiu? És això el que hem de considerar com a felicitat? No és també felicitat l’esforç i la suor per superar la inseguretat i per progressar com a individus i com a comunitat? Deixarem el nostre progrés en mans d’uns quants? Estem disposats a viure una vida parcialment regalada a canvi de renunciar a la nostra capacitat de progrés individual i d’aportació social i, sens dubte, a la nostra llibertat individual?
Desconec la resposta a aquestes preguntes i a moltes altres. Però, creieu-me, el veloç desplegament de la IA en el marc del desenvolupament social i geopolític que ja s’intueix avui sembra moltíssims dubtes en l’àmbit moral que els éssers humans hauríem de plantejar-nos. No és cap broma.
