Dues qüestions metodològiques, senyores i senyors, abans de començar. La primera, els convidem a ells en aquesta sessió? La segona, com ens referim al tema: sostenibilitat?, ecologia?, medi ambient?, canvi climàtic? Som dimarts 28 de gener del 2030, Dia Mundial de l’Acció Contra el Canvi Climàtic.
JOSEP-FRANCESC VALLS. Càtedra Retail BSM-UPF
“Permeti’m prendre posició davant de la primera qüestió que planteja”, diu un dels participants que va actuar com a relator de l’Informe Brundtland de les Nacions Unides. “No podem convidar en aquesta sessió de discussió els negacionistes. Sap per què? La raó fonamental és que no pretenen discutir, escoltar i millorar després de cada intervenció; al contrari, en la polèmica, menyspreen el contrincant, el ridiculitzen, distorsionen el debat; l’objectiu que tenen és un altre. Ho vam intentar mesos abans de presentar l’informe el 4 d’agost del 1987 a Nova York, però vam perdre el temps. Quant a la segona qüestió, li diré que vam estar discutint durant mesos l’assumpte i finalment ens vam decidir pel terme desenvolupament sostenible; va ser la mateixa presidenta de la comissió de l’Informe Brundtland, la primera ministra noruega Gro Harlem Brundtland, que dona el nom al document, qui el va suggerir.”
Ens hem reunit a l’aula magna de la universitat en aquesta data per tractar el desenvolupament sostenible. En realitat hauríem pogut triar qualsevol altre Dia Internacional del Medi Ambient dels que s’acumulen al llarg de l’any. A banda del relator de l’Informe Brundtland, hem convidat experts i activistes que han intervingut en algunes de les principals fites pel que fa al tema de les últimes dècades: una jove becària que va assistir a la publicació de l’informe del Club de Roma, Els límits del creixement, el 1972, directora general avui de l’ONG ecologista mundial de més pes; una integrant de la delegació espanyola que va assistir a la segona Cimera sobre la Terra de Rio de Janeiro el 1992, posteriorment ministra, i una activista, que s’ha manifestat en les quatre últimes COP, des de la 31a, i té intenció de participar també en la d’enguany.
De la consciència mediambiental tenim les primeres referències a la dècada del 1970. Fins llavors i durant un parell de dècades, s’ha donat voltes al model de progrés econòmic iniciat arran de la Primera Revolució Industrial
De la consciència mediambiental tenim les primeres referències a la dècada del 1970. Fins llavors i durant un parell de dècades, s’ha donat voltes al model de progrés econòmic iniciat arran de la Primera Revolució Industrial, impulsat a partir dels gloriosos anys 50 del 1900, que, a més dels seus beneficis, amaguen sota la manta les vergonyes d’un desenvolupament insostenible; els ecologistes de la primera època es converteixen en pioners del desenvolupament sostenible lligat a la dimensió ambiental i deslliguen la consciència universal amb les seves primeres accions.
Destaquem quatre de les principals fites que marquen l’evolució de la consciència mediambiental. La primera ocorre arran de la publicació de l’informe del Club de Roma Els límits del creixement, del 1972.
Jo era una jove becària que va tenir la sort d’assistir a l’acte de presentació de l’informe del Club de Roma Els límits del creixement. M’hi va convidar Donella Meadows, biofísica, l’autora del text; era la directora de la meva tesi doctoral, després vaig tenir l’honor de ser la seva ajudant durant diversos anys. El document que va redactar era dur: en cas de seguir en la línia actual, d’aquí a cent anys es produirà el col·lapse mediambiental del planeta a conseqüència del creixement de la població mundial, de les activitats agrícoles, dels recursos naturals, de la producció industrial i de la contaminació; en cas de seguir a aquest ritme, diu, se sobrepassarà la capacitat de càrrega del planeta i la petjada ecològica se’n ressentirà definitivament.
“Quinze anys després, l’Informe Brundtland de les Nacions Unides agafa la iniciativa del Club de Roma, no?”, li pregunto al relator de l’informe.
El desenvolupament sostenible és aquell que satisfà les necessitats del present sense comprometre les necessitats de les futures generacions
“Jo diria que entre la crida del 1972 i el 1987”, respon el relator de l’Informe Brundtland, “es desperta la consciència mundial. Probablement el millor que vam fer llavors a les Nacions Unides va ser conceptualitzar la sostenibilitat i fixar que el desenvolupament sostenible és aquell que satisfà les necessitats del present sense comprometre les necessitats de les futures generacions, cito textualment: unim el medi ambient al fet econòmic i social. Davant d’aquesta realitat, fem una crida a la mobilització dels individus, de les organitzacions, de les empreses, dels instituts i universitats i dels governs per integrar dins de les polítiques mediambientals els recursos d’alimentació, habitatge, energia, indústria, salut, formació, transport i l’organització de les ciutats”.
“Arribem a Rio de Janeiro [1992], ministra”.
“Vam celebrar la segona Cimera de la Terra”, respon l’antiga ministra, “i per a Espanya va ser el gran esdeveniment. Mai una reunió internacional havia integrat una delegació tan nodrida. La Cimera de Rio va significar l’explosió mundial. Tots els organismes multilaterals es van posar les piles. És veritat que es palpava el lideratge europeu, però el món va despertar definitivament a la consciència ambiental. Després vindria París, el 2015, quan s’aconsegueix l’acord històric per combatre el canvi climàtic i accelerar les inversions que impedeixin que la temperatura del planeta superi 1,5 graus”.
“Jo no vaig ser ni a Rio ni a París”, afegeix l’activista. “La meva experiència de les últimes COP és un bla-bla-bla. Els experts s’hi esplaien. Els representants dels governs hi llegeixen llargs discursos. Cada vegada veig més directius i lobbistes de les empreses energètiques i gasístiques internacionals entre els participants. Recorden la COP-28 de Dubai el 2023? Una Cimera del Clima que se celebra en un país petrolífer per excel·lència! Es va retardar la declaració final. Suspens fins a l’últim moment. Per a què? Per parir la fórmula sibil·lina del comunicat final: transitioning away, transició cap a l’abandonament dels combustibles fòssils, compensat per triplicar les renovables i duplicar l’eficiència energètica. Què vol dir això?, que pugem o baixem? Ara rellegeixo els 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible adoptats l’any 2015.
No veig voluntat decidida d’implantar un nou estil de vida de caràcter ètic basat en la cultura, en la igualtat d’oportunitats, en el treball equitatiu,
en la qualitat de vida
Es tracta de bons desitjos, exquisida literatura i ànsies de millora en nom de la humanitat. Però, en realitat, al ritme al qual avancem, més del mateix: no veig voluntat decidida d’implantar un nou estil de vida de caràcter ètic basat en la cultura, en la igualtat d’oportunitats, en el treball equitatiu, en la qualitat de vida”.
Conjuntament, intervenen el relator de l’Informe Brundtland de les Nacions Unides, la directiva de l’ONG mediambiental i l’exministra:
“Té raó”, repliquen els tres a l’activista, “que tot avança a poc a poc, molt a poc a poc. Però tingui en compte que el que els humans hem creat en dos-cents anys i escaig de progrés basat en la sobreproducció, el malbaratament i la contaminació no es pot canviar en dues dècades”.
“En dues dècades, no, però cada dia que avança sense mesures dràstiques és seguir aturats”.
Feliç Dia Mundial de l’Acció Contra el Canvi Climàtic a totes i a tots.
