silvia urarte. Professora de la UOC en Responsabilitat Social, Sostenibilitat i ODS. CEO de la consultora de responsabilitat social Conética
PUNTS FEBLES
1. Cultura R+D. Segons els càlculs de Cotec, que prenen com a referència l’escenari macroeconòmic pluriennal del Programa d’Estabilitat d’Espanya, en cas de mantenir una taxa de creixement de la inversió en R+D del 12 per cent de mitjana anual fins al 2027, la ràtio d’R+D sobre el PIB se situaria en el 2% enguany, encara per sota del 2,12% marcat per l’estratègia.
2. Gestió del canvi. El canvi cultural per la sostenibilitat, la consciència social a mitjà/llarg termini i la necessitat imperativa de modificar processos i procediments conviuen amb la diversitat generacional a les empreses i les resistències per aplicar-los. També a causa dels nous canvis tecnològics associats.
3. Conceptual. El desenvolupament sostenible és un concepte molt ampli i amb múltiples interpretacions; difumina un focus estratègic comú.
4. Competir en un mercat lliure, amb normatives sostenibles segons cada país, posa en clar desavantatge els processos productius segons el territori.
5. Pocs líders compromesos. Això fa que l’impuls sigui insuficient, la qual cosa ens ha col·locat en una situació de retard respecte als nostres compromisos com a país i a l’hora de sensibilitzar i dinamitzar l’opinió pública espanyola.
6. Falten indicadors d’aportació de la sostenibilitat als resultats. Cal mesurar els avanços, els totals, per descomptat, però també els intermedis. Fixar la mesura com més aviat millor és una oportunitat per fer correccions.
AMENACES
1. Incertesa geopolítica. La inestabilitat pel que fa a la geografia física sobre la política i les relacions internacionals generen incertesa i dificulten la presa de decisions.
2. Problemàtica demogràfica i sobreexplotació de recursos amb activitats descontrolades que no permeten regeneració. La base d’aquest problema és la proliferació de models econòmics i productius no sempre sostenibles que causen problemes socials com el desequilibri econòmic i la deterioració del medi natural. Una cadena de conseqüències que es retroalimenten. Els països amb menys desenvolupament seran els que tindran un creixement demogràfic més elevat.
3. Conflictes bèl·lics. Les guerres suposen una amenaça directa a la sostenibilitat social, ambiental i econòmica. Són un atemptat contra el planeta i la humanitat, que afecta cadascun dels 17 objectius de desenvolupament sostenible.
4. Canvi climàtic. L’escalfament global, la sequera, la desforestació, etc. alteren la biodiversitat i geodiversitat del planeta i produeixen efectes com la pujada del nivell del mar, el desglaç de masses glacials i l’extinció de la flora i la fauna, entre altres coses. La desertificació i la sequera són un problema global que causa la pèrdua anual de 12 milions d’hectàrees de terra productiva.
5. La contaminació de l’aire per la crema de combustibles fòssils. L’OMS va considerar l’any 2019 que la contaminació de l’aire és el risc ambiental més gran per a la salut i el planeta.
6. La contaminació per plàstics i brossa digital. La producció de plàstic no deixa de créixer i els mars se’n veuen especialment afectats, ja que és la destinació final de la majoria. La fàcil dispersió i el procés lent de degradació converteixen el plàstic en el principal enemic dels ecosistemes aquàtics. Al seu torn, existeix un augment de la brossa digital, és a dir, la que generen els aparells electrònics quan deixen de tenir una vida útil. Els components contenen metalls pesants com ara crom, plom o mercuri.
7. Espècies invasores. Les espècies invasores constitueixen una de les principals causes de pèrdua de biodiversitat al món, suposen la destrucció d’hàbitats autòctons i també amenacen la salut i l’economia.
8. Enfocament curtterminista amb l’“optimització dels beneficis” que tenen moltes empreses. És una manera de dir que el que importa són els diners i la resta, com el progrés social i el benestar de la comunitat, són objectius secundaris, per justificar la viabilitat economicofinancera.
9. La irrupció de les tecnologies i la intel·ligència artificial mal gestionades poden suposar la dinamitació de la sostenibilitat econòmica.
10. Lentitud en el canvi d’hàbits de consum. Modificar els hàbits de consum i que aquests siguin percebuts per les empreses i reflectits en el compte de resultats. Canvi cultural significa canvi de valors.
11. Els canvis en la política internacional, com per exemple la postura internacional dels Estats Units que tothom personalitza en Donald Trump i, sobretot, la seva retirada de l’Acord del Clima de París.
12. A causa de la globalització i a la pèrdua de biodiversitat existeix un risc més elevat de pandèmies.
OPORTUNITATS
1. Reinventar i construir el futur de manera que sigui sostenible. Per exemple, comptar amb unes energies netes que substitueixin les fòssils i les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle a través de l’ús d’energies renovables. El sector de les renovables, en concret, crearà quaranta-dos milions de llocs de treball de cara a l’any 2050, segons afirma Global Renewables Outlook d’IRENA (Agència Internacional d’Energies Renovables).
2. Aconseguir l’equilibri dels factors ambientals i socials sense detriment dels econòmics. És a dir, equitat.
3. Nova mentalitat productiva. Entre altres aspectes, conservar les reserves estratègiques naturals d’aigua per poder suportar períodes puntuals d’escassetat, la reutilització d’aigües residuals o reciclades, conscienciar sobre l’estalvi d’aigua, el reciclatge, optar per productes conreats de manera local i de temporada, promoure models agrícoles i ramaders sostenibles, limitar la producció d’agrocombustibles, impulsar l’ús d’energies renovables o limitar l’ús de substàncies químiques.
4. Protegir els boscos primaris (àrees forestals verges que contenen una gran part de la biodiversitat terrestre) mitjançant mesures governamentals reals que tinguin com a objectius la conservació de la biodiversitat i conscienciar la ciutadania per adoptar un estil de vida basat en un consum responsable.
5. Modificar els models de consum (economia circular). Aplicar la denominada regla de les tres erres: reduir, reutilitzar i reciclar. Així limitem la manera que tenim de consumir i de gestionar els productes, cosa que pot aplicar-se a qualsevol mena de consum. S’haurien de fomentar mesures basades en l’economia circular, implementar sistemes de retorn d’envasos i aparells electrònics, prohibir l’ús de microesferes de plàstic i afavorir la innovació d’alternatives que redueixin l’ús de plàstic. En definitiva, adquirir uns hàbits molt més sostenibles.
6. Invertir en educació i formació de la millor qualitat possible. Ajustar la formació dels joves a les necessitats del mercat laboral.
7. Alinear l’estratègia empresarial i la sostenibilitat. És important que els negocis sostenibles prenguin decisions fermes que alineïn els objectius estratègics que té l’empresa amb el seu impacte i puguin demostrar la responsabilitat amb l’entorn per potenciar la seva marca.
8. Crear avantatges competitius mitjançant una proposta de valor diferencial.
9. Atraure inversors. Un estudi realitzat conjuntament pel Boston Consulting Group (BCG) i l’Institut Tecnològic de Massachusetts afirma que els clients són reticents a les empreses que no demostren un compromís sostenible. Fins a un 44 per cent dels inversors rebutja invertir en empreses que estiguin desvinculades de l’actuació sostenible.
“Si es vol continuar generant valor en els clients i els inversors, cal demostrar el compromís”.
Crear nous models de negoci i noves oportunitats.
No hi ha una altra alternativa.
FORTALESES
1. Talent en Green Job. Educació, formació, especialització i conscienciació. S’han potenciat noves professions (enginyeria social i ambiental, anàlisi de solucions i projectes tecnològics sostenibles, consultoria de logística sostenible, ecodisseny…). També, per exemple, una persona que es dediqui a l’advocacia interessada en la preservació de la naturalesa pot especialitzar-se en dret mediambiental.
2. No dependre de tercers. El sector privat és l’actor principal per al creixement econòmic i la creació de llocs de treball i pot garantir condicions dignes d’ocupació, tant als seus treballadors directes com a través de les seves cadenes de subministrament. A més, pot erradicar pràctiques que posin en perill els drets laborals, fomentar la contractació i incrementar la productivitat econòmica a través de l’impuls de l’R+D+I, la tecnologia i l’emprenedoria.
3. La sostenibilitat té un caràcter universal i els aspectes rellevants i les necessitats ja estan identificades per les empreses, que tenen capacitat per actuar.
4. Més conscienciació de les noves generacions pels temes mediambientals.
5. Els avanços en tecnologia i l’interès unànime per innovar són algunes de les fortaleses i ho podem veure en la indústria, la innovació i les infraestructures. A més, aquest factor és el que van treballar més les empreses de l’Ibex-35 l’any passat.
6. Aposta dels fons, com BlackRock o Vanguard, per tots aquests aspectes.
