De la mateixa manera que la societat actual conviu en un món marcat per la desinformació, la polarització i les profundes emergències que es precipiten l’una rere l’altra, el món empresarial s’enfronta a un cúmul de normatives de sostenibilitat mentre busca fórmules per ser sostenible i, alhora, rendible.
Gerard Valls Tuñón. Especialista en aliances estratègiques a Save the Children
DESCONEIXEMENT PEL QUE FA A LA SOSTENIBILITAT
Si bé el terme desenvolupament sostenible no és un concepte nou i fa dècades que se sobreutilitza en múltiples àrees d’estudi, existeix encara cert desconeixement o renuència. Molts dels nostres veïns europeus tenen una llarga trajectòria integrant la sostenibilitat en les estratègies empresarials (i l’agenda pública), així com més tradició capacitant comitès directius en aquesta matèria. Països com Alemanya o França compten fins i tot amb legislacions pròpies obligatòries.
DE COMPLIANCE A ESTRATÈGIA
Per a les empreses, amb la condició de no caure en una onada o una moda, és important parar i reflexionar per entendre, ordenar i analitzar quins són els riscos i oportunitats emergents de la sostenibilitat corporativa de cara als pròxims cinc anys. El risc de ser acusats de green o social washing és real, tal com s’ha vist enguany amb exemples de grans empreses denunciades per publicitat enganyosa.
L’ONADA ANTI-ESG
La lluita de termes ha fet que moltes petites i grans empreses tinguin la temptació de pujar al tren de la sostenibilitat i agafar el nom d’ESG de manera fraudulenta, amb poques accions per garantir els drets humans en les seves cadenes de subministrament, contribuir en la transició energètica o facilitar la circularitat.
El concepte segueix a l’alça, però existeix un cert desgast (ESG fatigue) i cada vegada més executius es mostren poc disposats a utilitzar l’acrònim ESG. Aquest terme, per exemple, s’ha omès en les cartes anuals del director executiu de BlackRock des del 2023. Tot indica que aquesta onada sorgida als EUA podria aguditzar-se després de les eleccions del novembre. El dubte rau a si s’incrementarà el risc de contagi a Europa.
L’IMPACTE REGULADOR
Aquest debat s’ha traslladat a l’esfera reguladora i ha obstaculitzat els avanços de les múltiples directives liderades per la UE en matèria de sostenibilitat corporativa. Aquestes defensen que, sense un marc regulador comú i obligatori per a les empreses en matèria de sostenibilitat, no hi ha transició sostenible possible. Aquesta aposta ferma i de llarg termini de la UE ha accelerat la reproductibilitat de legislacions similars en altres països i està facilitant la interoperabilitat amb regulacions i estàndards internacionals.
Durant el procés de votació de la Directiva de Diligència Degudaen Sostenibilitat Corporativa (CSDDD) en el primer quart del 2024, vam viure una estrepitosa politització de l’assumpte, quan alguns dels principals països impulsors d’aquesta directiva van tractar de bloquejar-la a última hora per acabar aprovant un text difuminat que trencava un consens establert durant més de dos anys de negociacions. Els motius incloïen l’alt cost administratiu necessari per complir la legislació i la pèrdua de competitivitat causada pels requisits exigits, però també coexisteix un component polític.
En qualsevol cas, l’aprovació de la CSDDD, així com d’altres regulacions europees com la Forced Labour Regulation, la Packaging and Packaging Waste Regulation, la Directiva d’Informes de Sostenibilitat Corporativa o la Directiva de Greenwashing, ja per si mateix significa l’inici d’un procés integral i transformador.
IMPACTE EN LES PIMES
Aquestes regulacions no apliquen obligació directa a les pimes, però sí indirectament, perquè moltes formen part de cadenes de valor de grans grups. La CSDDD, per exemple, proposa un sistema just de garanties, que exigeix a grans empreses oferir suport i assistència tècnica als seus socis comercials pimes, per assegurar que no incorren despeses d’auditories i que no els suposa una major càrrega burocràtica o financera.
LA INVERSIÓ SOSTENIBLE HA VINGUT PER QUEDAR-SE
Durant els últims cinc anys ha existit una tracció sense precedents en inversió sostenible, però als EUA aquests fons van començar a perdre força el 2022 i el 2023. L’any 2017 rondaven els 95.000 milions de dòlars, els 358.000 milions el 2021 i els 13.000 milions el 2023. Alguns factors que expliquen aquestes fluctuacions inclouen les altes taxes d’interès o la major volatilitat d’aquests fons.
Tot i aquesta frenada, els experts coincideixen que la inversió sostenible a la UE ha vingut per quedar-se, que això es tracta d’un ajustament i que eventualment s’estabilitzarà.
Segons dades de Morningstar, els inversors europeus tenen set vegades més capital en actius de fons sostenibles que els estatunidencs. Tal com afirma la plataforma digital ESG Book, les regulacions més ràpides condueixen a una major conformitat, la qual cosa ha protegit les institucions financeres europees de les dificultats de l’ESG.
UN ANY DETERMINANT
Ara com ara, a la UE existeix més suport polític quant a la sostenibilitat i se sosté el compromís del tsunami regulador. Amb grans conflictes oberts a les nostres portes, i amb un nou màxim mundial en despesa militar que amenaça de reduir la inversió en altres àrees clau per al desenvolupament sostenible com el canvi climàtic, la sanitat o l’educació, aquest any, amb les eleccions europees al juny, sembla que ha de ser clau.
