Juan Tugores Ques. Catedrático de economía de la Universitat de Barcelona.
Les previsions de l’estiu de l’FMI apunten a un creixement moderadament estable per al conjunt de l’economia mundial encara que subjecte a riscos rellevants, entre els quals aquest organisme destaca, a més de les incerteses geoestratègiques convertides ja en un clàssic, els dubtes sobre la continuïtat de la desacceleració de la inflació, els costos de les polítiques fiscals i l’evolució dels fluxos comercials en un món amb distorsions a l’alça.
Les perspectives més concretes, resumides a la taula 1, mostren unes xifres de 3,2-3,3% per al conjunt de l’economia mundial, amb un diferencial a favor de les economies emergents una mica més modest que en èpoques anteriors. Entre les economies avançades s’apunta a un cert alentiment per al 2025 als Estats Units (sempre amb el dubte de les polítiques del govern que sorgeixi de l’elecció presidencial del novembre vinent) i una modesta recuperació per a la zona euro amb Alemanya sortint de la recessió del 2023 i amb xifres d’Espanya revisades a l’alça per al 2024. Les previsions per al conjunt de les economies emergents i en desenvolupament es revisen en una dècima (tant per al 2024 com per al 2025), i es moderen les pors a una desacceleració a la Xina i l’Índia. En canvi, les perspectives per a Amèrica Llatina es revisen modestament, a la baixa per al 2024, però a l’alça el 2025, amb les expectatives sobre l’evolució a l’Argentina. I Àfrica subsahariana, només per darrere d’Àsia en previsions de creixement.
