antoni gómez. President d’Auren Internacional i CEO d’Antea, Aliança Internacional de Firmes Independents. President del col·legi de Censors Jurats de comptes de Catalunya
DEBILITATS
1. Recursos financers limitats. Impulsades per un o pocs emprenedors, els recursos financers depenen essencialment de la capacitat financera i de l’endeutament dels promotors, cosa que sovint en limita el creixement.
2. Fragilitat de gestió. Moltes de les pimes desapareixen en els primers 5 anys de vida per la feblesa del model de negoci, fruit sovint de la il·lusió dels emprenedors, o que tot està plantejat des de bases poc realistes o insuficients.
3. Dificultats per guanyar dimensió. Les seves limitacions financeres i de gestió i el rebuig a col·laborar o fusionar-se amb altres empreses fan que els siguin difícils els creixements significatius que permetin economies d’escala.
4. Dificultats per a la successió. El relleu de la generació fundadora pot comportar fragilitat en la gestió o enfrontaments entre accionistes.
AMENACES
1. Poques barreres d’entrada. La pime té difícil establir barreres d’entrada per evitar que altres companyies, siguin de format semblant o bé amb més capacitat, irrompin en el seu nínxol de mercat.
2. Dificultat per evolucionar. El seu èxit pot generar-los dificultats en necessitar més capital o capacitats directives que poden no estar al seu abast. Evolucionar pot significar més complexitat. Moltes empreses exitoses sucumbeixen en el procés d’expansió nacional o internacional, o per la competència d’empreses més fortes.
3. Sensibilitat a dificultats financeres. El palanquejament financer pot crear-los dificultats en cas de restriccions creditícies o d’exercicis econòmics insuficients per poder atendre el servei del deute.
4. Risc d’innovacions disruptives. La pime pot reaccionar bé als canvis incrementals, però pot tenir dificultats per adaptar-se a les modificacions disruptives.
FORTALESES
1. Alta motivació de directius i empleats. Els fundadors i la resta dels equips s’identifiquen amb el projecte, ja que el nombre reduït de la plantilla facilita la comunicació i la implicació de tothom.
2. Àgils en la presa de decisions. Per la seva grandària i la vinculació dels líders, les decisions són molt més fàcils que en les empreses de més envergadura o en els grups complexos.
3. Estabilitat dels equips. Tenen menys fugida del talent perquè els empleats clau se senten molt pròxims al projecte empresarial. És resultat d’un nivell de motivació més alt que en empreses més complexes.
4. Flexibilitat i adaptabilitat. La seva dimensió aporta agilitat per poder atendre les especificitats del client, que sovint és fidel a la companyia.
OPORTUNITATS
1. Canvis socials. L’evolució de la societat fa que sorgeixin oportunitats tant per a nous productes o serveis com per a nous enfocaments per als antics. Canvis en els perfils poblacionals, en els gustos de la població, en els models de negoci, etc. faciliten el naixement de noves empreses.
2. Tecnologia accessible. La tecnologia permet l’accés virtual a mercats que facilitin la viabilitat d’empreses que no serien possibles sense aquests recursos. També a professionals o proveïdors que cobreixin, de manera assumible, les necessitats de les noves empreses.
3. Valoració social de l’emprenedoria. Es valora socialment la iniciativa emprenedora, amb diversos agents predisposats a facilitar finançament i altres suports tant a emprenedors emergents com a les etapes de consolidació. En molts àmbits formatius, es potencia i es forma en emprenedoria, important tant per al desenvolupament d’iniciatives individuals o col·lectives com perquè a molts professionals ben formats els atregui treballar en un entorn pime.
4. Reducció de barreres d’entrada. Molts processos d’emprenedoria permeten arrancar amb costos essencialment variables: rènting, coworking, contractació parcial, etc., la qual cosa facilita la viabilitat de la iniciativa.
