La recent aprovació de les regles fiscals a la Unió Europea i les seves conseqüències per a Espanya, especialment en el context de la renúncia del Govern a presentar els pressupostos generals de l’Estat per a aquest 2024, confirmant la pròrroga dels de l’exercici anterior, constitueix un punt d’inflexió per a la governança fiscal a nivell europeu, amb una incidència significativa i diferencial al nostre país.
MIGUEL A. VÁZQUEZ TAÍN. President del Consello Galego d’Economistes.
Degà del Col·legi d’Economistes de la Corunya
Això obliga a analitzar com la gestió d’un pressupost prorrogat pot i ha d’alinear-se amb aquests requisits, al mateix temps que és capaç de donar resposta a les necessitats de l’economia espanyola.
El nou marc resultant reflecteix un equilibri entre la necessitat de disciplina fiscal —es limita al 3% el dèficit i al 60% el deute públic sobre el PIB— i la flexibilitat per permetre als països, en un enfocament més personalitzat i ajustat a les seves pròpies característiques, afrontar les seves necessitats de despesa, centrar-se en la sostenibilitat del deute i en un plantejament més matisat de la gestió fiscal, fet que atorgui als governs més control sobre el seu ritme d’ajustament.
Per al nostre país, que va tancar l’exercici del 2023 amb una ràtio de deute públic respecte al PIB del 107,7% i un dèficit del 3,6%, dades totes dues que se situen per sobre dels llindars abans assenyalats, aquestes reformes suposen desafiaments i oportunitats singulars. La necessitat d’adaptar-se a unes regles fiscals més complexes es produeix en un moment de pròrroga pressupostària, situació que, a pesar que des del Govern se li ha restat importància, complica la possibilitat d’afrontar amb èxit els reptes que tenim davant.
La necessitat d’adaptar-se a unes regles fiscals més complexes es produeix en un moment de pròrroga pressupostària
D’entrada, limita la possibilitat del Govern d’assumir noves despeses en àmbits estratègics, però sobretot limita la capacitat per afrontar la implementació de les reformes estructurals necessàries per millorar l’eficiència de la despesa i augmentar els ingressos fiscals, elements clau per garantir la consolidació fiscal a mitjà termini. A més, aquesta pròrroga pressupostària, en el marc d’un panorama polític crispat i indefinit, incrementa una ja de per si mateixa acusada incertesa que, sens dubte, condicionarà encara més les expectatives d’empreses i consumidors.
Així mateix, cada estat membre haurà de presentar els primers plans nacionals abans del 20 de setembre d’aquest any, mentre que la Comissió, per la seva banda, presentarà una trajectòria de referència als països que, com Espanya, superin els esmentats límits de dèficit i de deute públic sobre el PIB. En aquest sentit, s’ha de procedir acuradament per alinear l’estratègia fiscal amb els objectius a llarg termini de creixement sostenible i inclusiu, i assegurar al mateix temps que es compleixin aquests nous criteris fiscals europeus, la qual cosa requerirà un equilibri entre la consolidació fiscal i les inversions en àrees crítiques per al futur econòmic del nostre país. Si bé la pròrroga pot ajudar a acostar-nos al compliment dels objectius fiscals, això no suposa necessàriament un avanç en termes de contenció dels desequilibris estructurals.
Cada estat membre haurà de presentar els primers plans nacionals abans del 20 de setembre d’aquest any
Encara que hàgim d’esperar a l’any que ve per començar a aplicar els ajustaments i materialitzar les grans reformes necessàries per a la modernització tant del nostre sector públic com del nostre teixit productiu, s’imposa, prèviament, planificar i consensuar. La realitat política actual no sembla procliu a aquestes accions, però si els nostres polítics no volen ser el principal problema per a l’economia, han de ser conscients dels desafiaments als quals ens enfrontem i de la seva responsabilitat per afrontar-los
