Un canvi radical en el model econòmic d’una regió es produeix quan es millora massivament i col·lectivament la productivitat, es redueixen costos, s’augmenta la qualitat dels productes, es comercialitza eficientment a la regió i globalment, es genera un impacte social positiu i, sobretot, s’acompanya constantment amb la immensa oportunitat de creixement econòmic a partir de la capacitat d’anar innovant.
MONTSERRAT GUÀRDIA GÜELL. Chief People & Culture at IDEADED, Presidenta del Consell Social Universitat Politècnica de Catalunya
Heràclit ja ens deia que “el canvi és l’única constant de la vida”, i Sòcrates reforçava el fet que “la clau per canviar és centrar tota la teva energia no a lluitar contra el vell, sinó a construir el nou”.
Al s. XXI ja hem assumit que el canvi és constant i que ara és el millor moment per convèncer-nos que aquest canvi radical és possible, no només gràcies a la connectivitat, sinó, sobretot, al fet que som capaços de reduir la complexitat del desplegament i integració de les tecnologies de la informació i la comunicació avançades com l’internet de les coses (IoT), la blockchain, el big data, la intel·ligència artificial (IA) i la robòtica aplicades a la indústria, i a l’empresa.
Parlar de desplegament i integració de diverses tecnologies pensant en els processos industrials, empresarials, suposa aplicar els mateixos conceptes que en el món arquitectònic-urbanístic d’un poble, ciutat o casa particular depenent de la mida de l’empresa o el grup d’empreses. Fer l’arquitectura i urbanisme requereix un ampli coneixement tecnològic, d’abstracció, visió espacial i imaginació per dissenyar i proporcionar, ordenadament, creativament, coherentment, estructuradament, optimitzadament i simplificadament, el millor resultat arquitectònic i, a més a més, gaudir de complicitat estratègica, una gran empatia i una gran capacitat de comunicació amb les persones que coneixen bé totes les particularitats de la indústria, la fàbrica, el producte, el mercat, el que es produeix, ser curiosos o curioses sobre com es produeix i com, després, es pot vendre i com s’arriba al client o a l’usuari.
El canvi radical arriba quan treballem amb una visió estratègica de les tecnologies de la informació combinant les tres variables: qualitat, temps i espai
Calen decisions sobre on situem i com connectem sensors i dispositius (internet de les coses) necessaris de monitoratge i control remot per millorar l’eficiència operativa, com els acompanyem de robots col·laboratius (cobots) que treballen al costat dels humans per augmentar la precisió i reduir els riscos laborals i, a més a més, com les dades que es van recollint les podem protegir i traçar amb una blockchain. En el cas d’obtenir dades massives (big data), calen decisions sobre com podem programar aplicacions informàtiques que les analitzin i ens proporcionin una millor comprensió dels processos, i la identificació d’oportunitats de millora en aquests gràcies a l’adequada preparació i utilització de la intel·ligència artificial (IA), que ens identificarà patrons i proporcionarà informació anticipada de futurs comportaments, fet que permetrà la presa de decisions per seguir optimitzant la producció i el manteniment. Tot són decisions estratègiques, operatives i tàctiques i, segons la profunditat de la reflexió que fem, ens indicaran si la nostra indústria o empresa estan preparades i en quin moment poden efectuar un canvi radical.
El gran repte del talent tecnològic, la capacitat de poder fer encaix professional entre la necessitat de la indústria o de l’empresa i el talent que es va desenvolupant a les universitats i les escoles d’FP existeix, però és més rellevant el fet que els conceptes arquitectura i sistemes d’informació i telecomunicació encara no formin part, massivament i diàriament, del vocabulari general bàsic del món industrial i empresarial. Parlem d’IA, però hauríem de parlar de l’arquitectura dels nostres sistemes d’informació i telecomunicació. Sense un bon o una bona arquitecta urbanistes dels aspectes digitals aplicarem les tecnologies comentades amb un alt risc de generar complexitat innecessària a la nostra fàbrica o empresa.
Podem saber que els sensors i els dispositius connectats recopilen dades en temps real i que, si les tractem adequadament, ens permeten fer una presa de decisions més informada i eficient. Que aquesta presa de decisions, si es fa veloçment, però alhora raonadament, pot agilitzar el model de producció de qualsevol producte que puguem necessitar o desitjar com a usuaris o consumidors en tres variables: qualitat, temps i espai. Que quan parlem de qualitat parlem de producte i del que es produeix, però també parlem de com es produeix, i de la qualitat en les dades que va acompanyada de la seguretat cibernètica, que ens permet protegir la informació delicada i garantir la integritat, confidencialitat i disponibilitat dels sistemes amb la intel·ligència artificial i el blockchain, que té un paper important quant a la protecció. Però el canvi radical requereix identificar els i les millors arquitectes urbanistes, que reforcin la seva capacitat de divulgació i formació i que ens recordin el seu espai professional i deontològic, com fan els metges o advocats.
El progrés científic, tecnològic i econòmic, així com la promoció del pensament crític, són font de benestar per a tothom gràcies a totes les persones de la universitat
El canvi radical arriba quan treballem amb una visió estratègica de les tecnologies de la informació combinant les tres variables: qualitat, temps i espai. L’avantatge competitiu significatiu de qualsevol empresa arriba just en el moment que pot proporcionar producte en el temps i en el lloc adequats i amb la qualitat promesa, amb el màxim valor que el mercat pugui pagar.
En Nelson Mandela ens deia que “l’educació és l’arma més poderosa per canviar el món”. Aquest missatge i una reflexió sobre les paraules societat, coneixement i universitat em permeten plantejar la necessitat de focalitzar-nos en com els arquitectes urbanistes poden anar desenvolupant-se a la universitat, per fer-ne un motor de canvi poderós. El progrés científic, tecnològic i econòmic, així com la promoció del pensament crític, són font de benestar per a tothom gràcies a totes les persones de la universitat. Estem davant d’una mostra clara de la rellevància de la universitat del s. XXI a la societat per canviar radicalment el món industrial empresarial cap a millor.
