Les telecomunicacions són un pilar fonamental en l’evolució de l’economia digital global. Amb la transició cap a la tecnologia 6G, la sobirania tecnològica ha cobrat especial importància en les estratègies de recerca i desenvolupament (R+D) en diferents parts del món.
CARLES ANTÓN-HARO. Director de Programes Europeus i Contractes amb Empreses
Les telecomunicacions són un pilar fonamental en l’evolució de l’economia digital global. Amb la transició cap a la tecnologia 6G, la sobirania tecnològica ha cobrat especial importància en les estratègies de recerca i desenvolupament (R+D) en diferents parts del món.
L’AUGE DE LA SOBIRANIA TECNOLÒGICA
La sobirania tecnològica s’ha convertit en un objectiu prioritari per a molts països. En el camp de les telecomunicacions, la sobirania tecnològica comporta garantir el control sobre les infraestructures crítiques, fomentar el desenvolupament de capacitats internes en tecnologies clau i reduir la dependència de tercers països per a la producció d’equips i programari. D’altra banda, la Comissió Europea, en el seu document Align, Act, Accelerate,1 emfatitza la necessitat d’augmentar la inversió en R+D per millorar la competitivitat tecnològica del continent. Es busca no només enfortir el lideratge en sectors tradicionals, en què s’inclouen la producció d’equips per a xarxes de comunicacions, sinó també assegurar la participació europea en la definició dels futurs estàndards globals de telecomunicacions. No obstant això, la cerca de la sobirania tecnològica no ha de traduir-se en una autarquia absoluta ni en una dependència total d’actors externs. En un escenari global, trobar l’equilibri entre el desenvolupament de capacitats internes i la cooperació amb altres mercats és de vital importància.
Les principals infraestructures estan dominades per empreses estatunidenques com Amazon Web Services, Microsoft Azure i Google Cloud
Malgrat els esforços realitzats per potenciar la sobirania tecnològica, Europa encara presenta mancances. En els sistemes de computació al núvol per a telecomunicacions o telco-cloud, les principals infraestructures estan dominades per empreses estatunidenques com Amazon Web Services, Microsoft Azure i Google Cloud, fet que limita l’autonomia europea en la gestió de dades i serveis crítics per als operadors.
En l’àmbit de la microelectrònica, la producció de semiconductors se segueix duent a terme sobretot a Àsia i els EUA, per la qual cosa Europa depèn de fabricants estrangers per a l’adquisició de components essencials per a la indústria. Així mateix, en ciberseguretat, les solucions més avançades continuen provenint en gran part d’empreses no europees com Palo Alto Networks, Cisco, Fortinet i CrowdStrike, fet que exposa la regió a vulnerabilitats en la protecció d’infraestructures digitals i dades sensibles.
A més a més, el European Telecommunications Standards Institute (ETSI) ha identificat que la falta de lideratge europeu en l’estandardització de 6G podria comprometre la sobirania digital i tecnològica.2
IMPACTE DE LA SOBIRANIA TECNOLÒGICA EN ELS PROGRAMES DE LA COMISSIÓ EUROPEA
El Parlament Europeu ha assenyalat la importància de la resiliència en telecomunicacions com un component clau de la sobirania digital, amb directrius per a la cooperació entre estats membres i l’enfortiment de la infraestructura europea.3 Per aquest motiu, la sobirania tecnològica ha estat un factor determinant en la formulació dels últims programes del Clúster 4 (Digital, Indústria i Espai) d’Horitzó Europa 4 i de l’Empresa Conjunta per als Serveis i Xarxes Intel·ligents 6G (SNS Joint Undertaking) 5. Així, s’han prioritzat inversions en infraestructures digitals, intel·ligència artificial i ciberseguretat per reduir la dependència externa.
Dins del Clúster 4 s’han llançat convocatòries de projectes encaminades a millorar la resiliència industrial i desenvolupar capacitats estratègiques en semiconductors, tecnologia quàntica, telecomunicacions i computació en el núvol. D’altra banda, l’SNS Joint Undertaking ha incorporat la sobirania tecnològica en la seva agenda de recerca i desenvolupament per al 6G, en què destaca la necessitat de consolidar el lideratge europeu en connectivitat avançada.
En el programa de treball del 2025, s’emfatitzen la seguretat, l’eficiència energètica i la integració de tecnologies innovadores per garantir que la pròxima generació de xarxes digitals sigui més autònoma i sostenible.
Les polítiques de sobirania tecnològica estan influint directament en l’R+D en telecomunicacions, i cada regió
està adoptant estratègies diferents per garantir-ne l’autonomia i lideratge
CABLES SUBMARINS: UNA INFRAESTRUCTURA ESTRATÉGICA
Un dels elements més crítics de la infraestructura tecnològica global són els cables submarins, els responsables de transportar més del 95% del trànsit de dades internacional. El paper en la connectivitat global és indispensable, ja que constitueix la base de la comunicació entre continents, empreses i governs.6
Des de la perspectiva de la sobirania tecnològica, la protecció i el control sobre aquests cables són estratègics. A Europa, iniciatives com el reforç de la seguretat dels cables submarins i la inversió en infraestructures pròpies han cobrat rellevància per reduir la dependència d’operadors externs i garantir la resiliència de la xarxa. La creixent preocupació per possibles atacs o interrupcions intencionals ha conduït a una major cooperació entre els països europeus per supervisar i protegir aquestes infraestructures.
CONCLUSIÓ
La transició cap al 6G està marcada per un context de competència tecnològica i geopolítica creixent. Les polítiques de sobirania tecnològica estan influint directament en l’R+D en telecomunicacions, i cada regió està adoptant estratègies diferents per garantir-ne l’autonomia i lideratge. A mesura que avança el desenvolupament del 6G, la capacitat d’aquestes regions per equilibrar seguretat, innovació i competitivitat en determinarà el paper en la configuració del futur de les telecomunicacions a escala mundial.
Perquè Europa aconsegueixi una sobirania tecnològica efectiva en l’àmbit de les telecomunicacions, serà fonamental mantenir una estratègia d’inversió sostinguda en R+D mitjançant empreses conjuntes, fomentant la cooperació entre actors públics i privats, i reforçant el lideratge en l’estandardització de tecnologies clau. La diversificació de proveïdors, l’impuls a la indústria de semiconductors i l’enfortiment d’infraestructures com els cables submarins seran elements clau per reduir la dependència d’actors externs i garantir una xarxa segura i resilient.
Referències
1 Comissió Europea. Align, Act, Accelerate (2024). Disponible a: https://ec.europa.eu/docs/align_act_accelerate.pdf
2 European Telecommunications Standards Institute (ETSI). Roadmap for 6G Standardization (2024). Disponible a: https://www.etsi.org/roadmap_6g.pdf
3 Document tècnic del Parlament Europeu sobre la resiliència en telecomunicacions (2024). Disponible a: https://www.europarl.europa.eu/telecom_resilience.pdf
4 Horizon Europe Work Programme 2023-2024 – Digital, Industry and Space (2024). Disponible a: https://ec.europa.eu/horizon_europe_2023_2024.pdf
5 SNS Joint Undertaking Work Programme 2025 (2024). Disponible a: https://www.sns-ju.eu/sns_work_programme_2025.pdf
6White Paper. “How to Master Europe’s Digital Infrastructure Needs”. Comissió Europea (2024). Disponible a: https://digital-strategy.ec.europa.eu/whitepaper_digital_infrastructure.pdf
