Amb molta
il·lusió i una recepta a base d’ametlla, Joaquim Trias es va establir l’any 1908 a Santa Coloma de Farners per vendre les seves galetes. Sense saber-ho, aquell emprenedor va posar la primera pedra del que, 108 anys després, seria Trias Biscuits, una de les marques de dolços més conegudes a casa nostra i una empresa que factura al voltant de 4 milions d’euros a l’any i ven a més de 20 països.
MONTSE TORRES
Fotos: Cedides
Joaquim Trias procedia d’una família de forners de Santa Coloma de Farners. El 1908 va tornar de Barcelona, on havia anat a aprendre l’ofici de pastisser, i va decidir establir-se pel seu compte i dedicar-se a la fabricació de galetes. Tenia quatre receptes, molta il·lusió i un local llogat al carrer del Centre. Amb aquests ingredients va posar en marxa un negoci que a poc a poc va començar a funcionar.
Eren els anys previs a la Primera Guerra Mundial i a Catalunya esclataven les lluites obreres i la Setmana Tràgica. No eren temps fàcils, i en Joaquim “havia d’anar en bicicleta als pobles veïns per vendre les galetes”, tal com recorda Maria Trias, responsable comercial i d’exportació de la companyia, besnéta del fundador i quarta generació familiar a l’empresa. Tot i amb això, fruit de la seva inquietud empresarial, en Joaquim aprofitava totes les oportunitats de negoci que se li presentaven. Comercialitzava les galetes a granel i en caixes de llauna com a motiu de regal i de record per als turistes que visitaven Santa Coloma i passaven uns dies al balneari Martí, les termes del poble.
Fruit de la seva inquietud empresarial, Joaquim Trias aprofitava totes les oportunitats de negoci que se li presentaven: comercialitzava les galetes a granel i en caixes de llauna com a motiu de regal i de record per als turistes que visitaven Santa Coloma i passaven uns dies al balneari Martí, les termes del poble.
L’impuls d’aquest turisme de balneari i l’empenta del seu fundador van portar a Galetes Trias a seguir creixent i adaptant-se als nous temps, comercialitzant, per exemple, les galetes en capses de cartró, una innovació que es va posar en marxa l’any 1922. L’esclat de la Guerra Civil espanyola, però, va truncar aquests anys d’expansió, i el 1938 es va prohibir utilitzar farina per fer galetes, fet que va obligar a interrompre el negoci, ja que tot el blat disponible havia de ser emprat per les tropes del front. “Van ser moments complicats, però un cop acabada la guerra es va normalitzar la situació”, continua Maria Trias.
Superat el conflicte i recuperada la producció, Trias va seguir creixent i va continuar comercialitzant els seus productes en llaunes, incorporant dissenys com les rajoles catalanes, i també en capses de cartró.
El salt a les grans cadenes de distribució
El següent punt d’inflexió de la marca catalana de dolços arribaria durant la dècada dels anys 70 del segle XX quan, ja amb la tercera generació al capdavant de l’empresa, es va plantejar la necessitat de portar les galetes als supermercats i a les grans cadenes de distribució, en aquell moment en plena expansió. Eren temps en què el comerç tradicional de petites botigues de poble o de barri començava a cedir terreny als supermercats d’autoservei i Trias va decidir apostar per aquesta nova via comercial.
Aquesta aposta va culminar l’any 1976 amb la construcció d’una nova fàbrica de més de 4.000 metres quadrats als afores del poble, que va permetre “industrialitzar els processos de producció, mantenint la seva qualitat artesanal”, tal com apunta Trias. Fins a aquell moment només es fabricaven cinc tipus de galetes, però la innovació i la utilització de nous ingredients va permetre ampliar l’assortit fins a les 40 varietats actuals.
Ja amb la tercera generació al capdavant de l’empresa, la marca catalana de dolços es va plantejar la necessitat de portar les galetes als supermercats i a les grans cadenes de distribució durant la dècada dels anys 1970.
Ampliar horitzons
La construcció de la nova fàbrica va possibilitar també ampliar els mercats, venent tant a botigues selectes com també a les grans superfícies que en aquell moment van començar a expandir-se. A més, gràcies a la constant innovació i la millora dels processos d’empaquetat, es va aconseguir allargar la conservació de les capses de galetes fins a 12 mesos, i això permeté obrir mercats internacionals no només europeus sinó també més llunyans, com el Japó o la Xina. Perquè encara que la major part de la seva facturació prové del mercat català, “actualment les nostres galetes es poden trobar a més de 20 països”, afirma la besnéta del fundador.
Precisament, la internacionalització i la innovació són els dos pilars de futur sobre els quals se sustenta l’empresa, sense oblidar la seva recepta tradicional basada en productes naturals. En aquest sentit, Maria Trias explica que “continuem innovant amb producte, ampliant la gamma de galetes i seguint sempre la mateixa línia, fent galetes sense conservants ni colorants, 100% naturals”.
Quan Joaquim Trias va començar a fer galetes fa més d’un segle emprava els ingredients més habituals en aquell moment (ametlla, sucre, ou i farina) per fer un producte 100% artesanal i de qualitat. Amb els pas dels anys i les noves tendències del mercat, Trias, que segueix sense emprar colorants ni conservants, ha anat incorporant altres ingredients i avui fan servir productes com coco, xocolata, cafè o taronja, entre d’altres. També han evolucionat els formats i recentment s’ha adaptat el packaging a les noves tendències del consum, no només a les derivades de la crisi, sinó també a les que neixen amb els nous models familiars. Així, s’han mantingut les capses d’assortits que són les clàssiques i s’han creat “nous formats més petits de 100 g i 115 g, explica Maria Trias, responsable comercial i d’exportació de la companyia, i besnéta del fundador. A més, l’empresa ha llançat una línia de productes sense gluten i sense sucre, que ha anomenat Triabé. Es tracta d’una aposta per arribar a un públic més jove i preocupat per la salut i el benestar.
Una de les últimes –i més sorprenents– apostes de Trias són els maridatges, pensats per vendre no només galetes sinó també experiències, com explica Maria Trias. Es tracta de combinacions que uneixen la dolçor de les galetes amb productes com el foie o el salmó. Presentats a la Fira Alimentària de Barcelona, alguns d’aquests maridatges són Teula de Coco amb mató, anxova de l’Escala i olivada o la Teula ecològica amb brandada de bacallà i oli de tòfona.
Més d’un segle de fabricació de galetes, en un museu
Els hereus de Galetes Trias, Joaquim Trias Mas i els seus fills, tenien clar que el llegat del seu fundador, Joaquim Trias, no podia quedar a l’ombra. Per això, aprofitant que s’havia conservat documentació i maquinària de l’empresa des de l’any 1908 fins al 1960, van crear el Museu de les Galetes a Santa Coloma de Farners, inaugurat el 1995 i renovat el 2008. Aquest és un espai únic a Catalunya, tant per temàtica com per continguts, ja que el visitant pot descobrir-hi com es feien les galetes fa 100 anys i veure com les fa avui la companyia, a les instal·lacions industrial annexes. Entre altres coses, el museu permet veure una llibreta amb 300 fórmules de pastisseria i galetes, la reproducció de la pastisseria original de 1908 i una exposició de llaunes antigues que servien per comercialitzar les especialitats Trias. L’espai, l’accés al qual és gratuït i permet gaudir d’una degustació, rep cada any més de 25.000 visitants.
