L’afany per la investigació de Mateo Valero va sorgir quan va arribar a Barcelona, procedent d’un petit poble situat a Aragó, per tal de realitzar el seu doctorat. Anys després, la seva petjada a la capital (i a tot el país) és evident: fou el primer catedràtic d’Informàtica de la UPC i és considerat un dels majors experts internacionals en l’àmbit de l’Arquitectura de Computadors. Des del 2004 dirigeix el Barcelona Supercomputing Center, el centre nacional de supercomputació a Espanya.
Text: Ferran Amago. Degà del Col·legi d’Enginyers Tècnics i Pèrits de Telecomunicacions de Catalunya.
Fotos: cedides
Vostè fou el primer professor i investigador espanyol que va mostrar interès per la supercomputació a Espanya el 1976. Com van ser aquells primers anys?No sé si vaig ser el primer, però sí un dels que van veure que unir diversos processadors era una via important a l’hora de guanyar velocitat. Aleshores jo era l’únic professor a Espanya que dedicava tota la seva jornada a l’arquitectura de computadors. Un cop vam crear la primera càtedra, vaig poder fundar una escola d’experts en el disseny de processadors i computadors paral·lels. Van ser uns anys apassionants.
El BSC atreu més de 350 investigadors procedents de 44 països. Com s’ho fan perquè vulguin treballar al seu centre i no als EUA o a altres institucions més properes?
El Barcelona Supercomputing Center està molt ben situat dins l’àmbit de la supercomputació. Investiguem els supercomputadors actuals i futurs, però també utilitzem la computació d’altes prestacions per a investigar en diferents àrees de la ciència, com per exemple, ciències de la vida, de la Terra o enginyeria. Això fa que el centre tingui una visió molt global i interdisciplinària de la supercomputació tant des del punt de vista de l’informàtic com de l’usuari. A més, modestament penso que el BSC ofereix una posició privilegiada per estudiar i entendre aquest món.
“Els supercomputadors permeten de veure-hi molt més enllà del que és evident”
Ens podria explicar en què contribueix a la investigació espanyola i europea el supercomputador MareNostrum ?
Els supercomputadors són una eina imprescindible per a la recerca en tot tipus de camps: la salut, el medi ambient, l’empresa, etc. Fan funcions similars a les que poden fer un laboratori, un gran telescopi o un microscopi, és a dir, permeten de veure-hi molt més enllà del que és evident. Serveixen per a fer grans càlculs, analitzar grans quantitats de dades i fer simulacions. Si ens centrem en exemples concrets, ens ajuden a veure quin tipus de fàrmac encaixarà millor amb una determinada diana terapèutica, a testar diferents dissenys d’un vehicle i comprovar quin serà més resistent a un determinat impacte, investigar quins paràmetres d’una càmera de combustió aprofitaran de manera més eficient les matèries primeres, etc. Els supercomputadors acceleren la recerca i els nostres estan a la disposició dels científics europeus a través d’uns comitès d’experts que reparteixen les hores de supercomputació disponibles a Europa i a Espanya.
Qui seria per a vostè el referent mundial en Supercomputació?
Crec que no hi ha ningú que sigui especialment rellevant per ell mateix. La ciència és una tasca d’equip i el que és bonic és que les idees sorgeixen mentre es treballa i s’investiga plegats.
Quines són les línies d’investigació en què treballa actualment el BSC-CNS?
El BSC té quatre grans departaments de recerca: Ciències de la computació (on es defineix com seran i com s’hauran de programar els supercomputadors del futur), Ciències de la vida (on es treballen aspectes crucials per a la futura medicina personalitzada), Ciències de la Terra (on es posa èmfasi en la qualitat de l’aire, el canvi climàtic i el fenomen de les tempestes de sorra procedents del desert) i Ciències de l’enginyeria (on es desenvolupen solucions de software útils per a les empreses més innovadores). Cada departament s’encarrega de nombrosos projectes en les seves especialitats.
Entre els projectes de recerca que ha desenvolupat el BSC n’hi ha un de particularment valuós per a una gran companyia de l’IBEX 35 com és Repsol. Podria explicar en què consisteix aquesta línia d’investigació?
És un software que es diu BSIT i que serveix per a localitzar petroli en entorns geològics molt complexos com el Golf de Mèxic, on les bosses de petroli es troben sota quilòmetres d’aigua i capes de sal. Es tracta de fer una gran ecografia del fons marí que requereix grans quantitats de dades i fórmules complicades. Aquest software ha donat un gran avantatge a Repsol en termes de competitivitat i encara avui dia l’estem perfeccionant perquè estigui sempre a la frontera del coneixement. Voldria afegir que també és un projecte valuós per a nosaltres: vam començar a treballar-hi quan encara érem un centre molt jove i de seguida ens va atorgar molts reconeixements internacionals.
“Al Barcelona Supercomputing Center investiguem els supercomputadors actuals i futurs, però també utilitzem la computació d’altes prestacions per a investigar en diferents àrees com ara ciències de la vida, de la Terra o enginyeria.”
Quines són les tendències tecnològiques que encara no dominem però que esdevindran una realitat revolucionària a curt termini?
Ara mateix, la disrupció en el món de la computació ve marcada per la computació cognitiva (cognitive computing): en un futur ja no haurem de programar les màquines indicant exactament quines operacions volem que facin, sinó que les donarem grans quantitats de dades i només assenyalant els objectius elles mateixes buscaran la manera de trobar la solució, sense que els haguem d’explicar pas a pas què han de fer. En altres paraules, esdevindran aparells que aprendran de nosaltres i de les seves pròpies experiències. La quantitat de coneixement que podrem generar amb aquest nou sistema encara és difícil d’imaginar.
Per últim, vostè és un dels 25 científics més importants d’Europa en matèria de TIC i un dels homes més premiats a Catalunya i a Espanya per la seva trajectòria investigadora i el supercomputador MareNostrum. De quin guardó se sent més orgullós?
És veritat que m’apassiona la meva feina i hi dedico moltes hores, però, com deia, en recerca els èxits sempre són col·lectius. Tots els premis em fan il·lusió: des de l‘Eckert-Mauchly (considerat el Nobel de la informàtica) fins a la creu de Sant Jordi, però sentimentalment, el que m’ha omplert més és que al meu poble, a Alfamén, decidissin posar el meu nom a l’escola on vaig estudiar de petit.
