Una de les decisions més importants que pren una empresa durant la seva trajectòria és la tria de l’actiu immobiliari que esdevindrà la seva seu. L’arbre de decisions que s’obre és immens, però, sens dubte, la decisió més rellevant és en relació a la conveniència de comprar l’actiu que es vol ocupar o bé signar un contracte d’arrendament amb un tercer.
Anna Gener. Sòcia i directora general d’Aguirre Newman Barcelona.
Les empreses que són propietàries dels actius que ocupen estan immobilitzant una part molt rellevant dels seus recursos amb una activitat que no és la pròpia. Tot sovint, destinar aquests recursos al core business del negoci implica uns avantatges molt superiors que tenir aquests diners concentrats en un immoble.
Així mateix, ser propietari d’un actiu suposa esdevenir responsable de la seva gestió a nivell tècnic i normatiu, la qual cosa obliga a disposar d’un equip amb els coneixements immobiliaris necessaris.
Per altra banda, les necessitats immobiliàries d’una empresa acostumen a canviar en el decurs dels anys. I una superfície que en un determinat moment de la història de l’empresa era l’adequada, pot esdevenir insuficient o sobrera a mig termini.
En els darrers temps hem vist com moltes de les empreses que eren propietàries dels seus actius realitzaven operacions de sale & leaseback (venda de l’actiu i posterior arrendament) com una manera de finançar-se i alliberar recursos per tal de destinar-los a la seva activitat.
En aquesta línia, els principals avantatges del lloguer són els següents:
• Incrementar o reduir superfície un cop finalitza el compromís contractual, que acostuma a ser de tres anys.
• Destinar els recursos de l’empresa exclusivament a l’activitat que li és pròpia.
• I evitar riscos immobiliaris i de gestió.