Tenen vigència els gremis al segle XXI o són estructures empresarials anacròniques? A Catalunya, la tradició dels gremis està molt arrelada, i nombrosos sectors continuen agrupant-se al voltant d’ells. Per tant, podem afirmar que un gremi no és un anacronisme empresarial al segle XXI, no només perquè existeixen, sinó per les raons que fan que existeixin.
Oriol Tarrats. Secretari general de la Federació Catalana de Carnissers i Cansaladers-xarcuters.
Un gremi no és un anacronisme empresarial, sinó que, més enllà de la seva fórmula jurídica -associació empresarial sense afany de lucre- és el dipositari col·lectiu d’un ofici, d’uns productes, d’una tradició i d’un valors. Això sí, només seguiran existint aquells als quals la societat els valori els productes resultants del seu bon fer.
Si tenim clar que un gremi s’estructura al voltant de la defensa i representació d’un ofici, en el cas dels gremis d’oficis artesans alimentaris –xarcuters, pastissers, forners, etc.– també s’estan defensant i representant els productes que elaboren i que formen part de la cultura gastronòmica d’una societat. En aquest sentit, cal assenyalar la gran tasca que fan les escoles d’aquests gremis. De fet, son la peça clau de la continuïtat de l’ofici, tant pel que fa als elaborats tradicionals com els més innovadors.
En la vessant de la gestió, els professionals dels gremis, dirigits per Juntes Directives d’empresaris compromesos amb el sector, treballem amb una taula de doble entrada. Per una banda, tenim els tres elements, indissociables un de l’altre, que donen sentit a l’agremiació: ofici, comerç i empresa. I cada un d’aquests tres elements han de ser treballats des de quatre eixos:
– defensa i representació,
– formació i innovació,
– assessorament i serveis,
– informació i comunicació.
La resultant és una gestió professional d’una entitat que, tot i tenir les arrels a l’edat mitja, té la vista posada a afrontar amb èxit els reptes que esdevindran en aquest segle XXI.