Les dades i previsions del comerç mundial presentades a la primavera per l’Organització Mundial del Comerç (OMC) són més modestes i més prudents que en altres ocasions.
Joan Tugores
Catedràtic d’Economia de la UB
Tradicionalment durant el mes d’abril, l’Organització Mundial de Comerç (OMC) presenta les dades i previsions sobre la dinàmica dels intercanvis comercials globals. Aquest any la moderació i la cautela han estat perceptiblement més grans que en edicions anteriors. Una resposta assenyada a un comportament més feble? Una prudència més gran derivada de la personalitat del seu nou director general, menys exuberant que el seu antecessor? Una aposta per un creixement del comerç en què la quantitat no es vol sacrificar per damunt de la solidesa i la qualitat?
La figura 1 mostra les principals dades. És una gràfica ja habitual als informes de l’OMC on es comparen els ritmes de variació del volum de comerç i del PIB mundial per a cadascun dels anys representats. Les línies horitzontals discontínues mostren la mitjana d’ambdues variables entre el 1990 i el 2013, i obtenen el resultat tradicional: el dinamisme del comerç internacional pràcticament havia estat duplicant el del PIB mundial.
Aquesta regularitat empírica que semblava força estable, però, es va trencar de forma estrepitosa en esclatar la crisi, amb la gran caiguda del 2009 i la gran recuperació inicial del 2010. L’any 2011, a més, quan ja semblava que es començava a restablir la normalitat, fou seguit per uns exercicis 2012 i 2013 durant els quals s’ha compartit un creixement del comerç inferior al de l’activitat econòmica global mesurada pel PIB, amb ambdues variables per sota de la mitjana del 5,3% assolida des del 1990.
Quant a les dades de l’OMC referents a l’any 2013 parlen d’un creixement del comerç en termes reals del 2,1% (una xifra que s’assoleix després de successives revisions a la baixa durant el mateix període), mentre que les previsions efectuades pel 2014 són d’un creixement del 4,7%, que hauria de ser l’antesala per recuperar, ja el 2015, la mitjana de les darreres dècades.
L’OMC expressa la seva preocupació perquè el comerç internacional estigui perdent pistonada; recuperar la tendència precrisi està costant més del que l’organització esperava
Europa dins del món global
A l’hora de donar explicacions sobre la modèstia dels resultats i la prudència de les previsions s’apunten diversos factors. D’una banda, de forma una mica crua, i fins i tot no gaire políticament correcta, l’OMC constata com la feblesa de l’economia europea esdevé un llast pel conjunt del comerç mundial. Això té una lectura positiva, ja que el pes de l’economia europea en el comerç continua essent cabdal, i per això el que succeeix al Vell Continent conforma les dades agregades. De fet, segons les estadístiques presentades aquest abril, quan les xifres de comerç es presenten amb la Unió Europea com una única entitat, aquesta encara lidera les exportacions mundials de mercaderies, amb un 15,3% del total mundial l’any 2013, encara per davant de la Xina, que tindria un 14,2%. Aquest és un actiu de l’economia europea que no podem oblidar i que no hauríem de deixar perdre afeblint el posicionament global d’Europa dins del món global.
La qualitat i la sostenibilitat dels fluxos comercials tenen tanta importància com els indicadors més quantitatius, per això cal mantenir l’aposta per un sistema comercial obert
D’altra banda, però, caldria endegar un debat més de fons per establir si el comerç internacional realment està perdent pistonada com a motor de l’economia mundial. La figura 2 mostra com l’OMC expressa la seva preocupació respecte a això i evidencia com recuperar la tendència precrisi està costant més del que s’esperava. Segons aquestes dades, fins i tot semblaria que el diferencial respecte a la trajectòria anterior al gran col·lapse del comerç de l’any 2009 s’amplia. És cert que hi ha factors tècnics que contribueixen a explicar aquestes dificultats, especialment la caiguda més que proporcional d’alguns ítems de consum i inversió amb més presència al comerç internacional que la mitjana de béns i serveis (automòbils, alguns tipus de maquinària, etcètera). Però aquestes dades també mostrarien la importància dels esforços que cal fer per mantenir obert el sistema comercial mundial i per avançar en els resultats positius – modestos, però positius – de la cimera de Bali de desembre de 2013, especialment en àmbits com els de la facilitació del comerç i la resistència a temptacions proteccionistes, tal vegada no gaire glamurosos, però sí molt importants a la pràctica. Dit amb d’altres paraules, la qualitat i la sostenibilitat dels fluxos comercials tenen tanta importància com els indicadors més quantitatius i per això cal mantenir l’aposta per un sistema comercial obert en què el posicionament competitiu transparent sigui cabdal.