La revisió de la normativa sobre el desplaçament de treballadors ha encès el debat en el sens de la Unió Europea. L’objectiu de la reforma consisteix a facilitar la mobilitat laboral de manera equitativa en quant a salaris i condicions laborals. Però això sembla no agradar a tothom.
Text: Esther Herrera
Treballar en un altre país de la Unió Europea: a favor o en contra? Brussel·les sempre ha volgut fomentar la mobilitat social entre els estats de la UE, i un dels pilars principals del projecte europeu és la lliure circulació de persones i el dret a poder residir legalment a qualsevol estat membre. Tot i així, l’Executiu comunitari lamenta que les empreses s’aprofitin dels buits legals a l’hora de contractar treballadors d’altres països de la UE pagant salaris més baixos segons el seu origen. Una situació que es produeix especialment en el sector de la construcció. Per tal d’evitar-ho, l’Executiu comunitari va proposar el passat mes de març un nou canvi a la directiva de treballadors desplaçats, que persegueix que tots aquells treballadors que s’hagin de traslladar a un altre país de la UE durant una temporada superior a dos anys puguin estar protegits segons la legislació del nou país i disposin de les mateixes condicions salarials i de protecció social.
Reaccions diverses
Precisament França i a Alemanya, els països que acullen més treballadors desplaçats, exigeixen que la reforma segueixi endavant i es canviï la legislació actual com abans millor. I és que en aquest punt entra en joc el fenomen del dumping social: creuen que les condicions inferiors dels treballadors provinents, en gran mesura, de l’est d’Europa impedeixen que els seus obrers, igualment qualificats però que reben sous més alts segons les normatives alemanyes o franceses, siguin contractats.
L’altra cara de la moneda és la visió dels països de l’Est, exportadors per excel·lència de treballadors desplaçats. Fent ús de la Targeta Groga, amb la qual els parlaments nacionals poden bloquejar una directiva, han impedit que avanci la reforma. En aquest sentit, la comissària Thyssen defensa que la nova directiva protegeix millor els treballadors europeus, encara que reconeix que estan escoltant totes les posicions i que prendran una decisió abans que acabi l’any.
L’Executiu comunitari lamenta que les empreses s’aprofitin dels buits legals a l’hora de contractar treballadors d’altres països de la UE pagant salaris més baixos segons el seu origen
Adaptació als nous temps
Llicenciada en Turisme, la Paula fou contractada per una cadena d’hotels espanyola, tot i residir a Bèlgica. L’empresa va aprofitar el seu origen, contractant-la segons les lleis espanyoles, perquè de moment es permet fer aquest tipus de contractes fins a un màxim de dos anys, malgrat tenir un contracte indefinit. Temps després va canviar de feina, ja que les seves condicions laborals eren clarament inferiors a les que podia tenir amb una empresa belga. L’Executiu és clar al respecte: sí a la mobilitat social, però protegint els treballadors sigui quin sigui el seu origen. “Quan va néixer aquesta legislació, el 1996, el món era diferent”, explica Thyssen, però “la mà d’obra barata entre estats membres s’ha d’acabar” per evitar les disparitats.
Llegeix també: Entrevista a Marianne Thyssen, comissària europea d’Ocupació, Afers socials, Capacitats i Mobilitat Laboral.
