Catedràtic d’Economia Financera i Comptabilitat de la UPF, Oriol Amat és també el president de l’Associació Catalana de Comptabilitat i Direcció (ACCID) des del 2014. Amb ell hem parlat sobre els objectius i reptes d’aquesta entitat que ha esdevingut el punt de trobada dels professionals i acadèmics que treballen a Catalunya en l’àmbit de la comptabilitat.
Text: Berta Seijo
Fotos: ACCID
Per començar, quin lloc creu que ocupa actualment la figura del comptable? Sovint s’afirma que són professionals infravalorats que no juguen el rol que mereixen a les empreses…
La comptabilitat entesa amb una perspectiva amplia inclou tot el que té a veure amb la informació financera i també el control de gestió. Són dues àrees que estan experimentant un important desenvolupament des de fa anys. Si parlem d’informació financera, cada dia es demana més transparència i qualitat a la informació de les empreses, organitzacions i administracions públiques. Si parlem de control de gestió, els càlculs de costos, els indicadors i els quadres de comandament també són cada cop més presents en qualsevol organització. Tot això està revaloritzant la figura del comptable. Hem passat del comptable “del manguito” de fa unes dècades (als Estats Units en deien peanut counters o “comptadors de cacauets”) a professionals que contribueixen decisivament a augmentar el valor de les organitzacions en les que treballen. Una prova la tenim també en la figura de l’Expert Comptable acreditat que estem promovent a través del Registre d’Experts Comptables de Catalunya, que és una iniciativa conjunta del Col·legi d’Economistes i el Col·legi de Censors Jurats de Comptes.
La qualitat i la transparència de la informació que les empreses generen i subministren és quelcom que depèn només dels comptables? Com es pot garantir que tant en l’àmbit públic com en el privat aquestes dues premisses s’acompleixin?
La qualitat i la transparència de la informació financera descansa sobre tres pilars fonamentals.
Per una banda, cal tenir una bona regulació comptable. En els darrers anys, en l’àmbit internacional s’ha incrementat molt la regulació per tal de fer front als grans escàndols (com Enron en el 2000 i Lehman Brothers en el 2008). Comparteixo la necessitat de més regulació, però cal afegir que el que necessitem és “bona regulació” i amb les Normes Internacionals d’Informació Financera sembla que s’ha incrementat en excés la informació que han de facilitar les empreses i, en molts casos, és informació incomprensible fins i tot per als mateixos professionals de la comptabilitat. Li posaré un exemple, si una empresa per explicar els comptes ha de publicar una memòria de dues-centes pàgines i bona part d’ella no és fàcil d’entendre, no anem bé. Cal recordar que la millor manera de no informar és informar en excés. Seria millor disposar d’informes més curts però molt clars i informant del que és realment clau.
En segon lloc, les empreses han de tenir bons valors, entre ells, l’ètica i la Responsabilitat Social Corporativa. Encara hi ha massa empreses que prioritzen la rendibilitat dels accionistes a curt termini i els bonus dels executius. Això perjudica els objectius d’ètica i transparència.
I finalment, és imprescindible disposar de professionals competents en matèria d’informació financera. Aquest és un dels objectius pels que va néixer l’ACCID ara ja fa 14 anys.
“La millor manera de no informar és informar en excés”
Quines altres millors pràctiques persegueixen des de la seva associació? I de quina manera fan front a fenòmens com ara la morositat o el frau?
A part de fomentar les bones pràctiques en informació financera, treballem per a millorar la direcció i el control de la gestió empresarial. Tant en matèria de morositat com de frau, contribuïm a la generació de coneixement amb la publicació de treballs (notes tècniques, manuals, documents de recerca), la majoria accessibles per a tothom a través de la pàgina web, que ajuden a implementar millors sistemes de gestió que redueixin la morositat i també el frau. En els propers mesos, publicarem una monografia de la Revista de Comptabilitat i Direcció sobre la prevenció i detecció de fraus.
Em podria assenyalar algunes de les dificultats amb què topen avui dia els comptables i que fa anys no havien d’afrontar?
Els comptables afronten molt reptes avui dia. Entre ells destacaria l’increment exponencial dels requisits de compliance (compliment normatiu) i també les innovacions tecnològiques. Sobre això darrer, The Economist publicava fa poc un estudi que deia que els comptables i els auditors són dues de les professions que poden veure’s més afectades per Internet i la robotització.
Quin perfil de col·lectius professionals i acadèmics posen en contacte? També donen cabuda a àmbits i sectors empresarials diversos?
L’ACCID és una associació que va néixer amb l’ànim de convertir-se en un nexe d’unió pels professionals (directius d’empresa, assessors, etc.) i acadèmics que treballen a Catalunya en l’àmbit de la comptabilitat. Avui dia ja som més de 10.300 persones de tots els sectors empresarials, sector públic i universitats i escoles de negocis.
“Hem passat del comptable “del manguito” de fa unes dècades a professionals que contribueixen decisivament a augmentar el valor de les organitzacions en les que treballen.”
Tinc entès que han ampliat el camp d’actuació de l’associació al mercat internacional. En aquest sentit, però, l’estructura de la professió comptable varia considerablement segons l’estat… Es poden fer sinèrgies entre països quan hi ha variables com la cultura, el sistema financer i el tipus de dret predominant pel mig?
Des de l’ACCID tenim convenis de col·laboració amb entitats similars de països dels nostre entorn (França, Andorra, Portugal o Regne Unit) per tal d’aprofitar les experiències d’altres països. Tot i que part de la regulació és diferent i també hi ha diferències culturals i en el sistema financer, cada dia hi ha més temes comuns que justifiquen que la col·laboració internacional estigui a la nostra agenda i sigui una de les nostres prioritats.
“Els comptables afronten molt reptes avui dia. Entre ells destacaria l’increment exponencial dels requisits de compliance i les innovacions tecnològiques.”
