Els graduats socials són autèntics tècnics especialitzats en matèria de relacions laborals i recursos humans que coneixen de primera mà les mancances, fortaleses i reptes del sistema sociolaboral i empresarial espanyol. Carlos Berruezo presideix el Col·legi de Graduats Socials de Barcelona i precisament amb ell hem parlat dels temes que tenen a veure amb la seva professió i que afecten, en major o menor mesura, tota la societat.
Text: Berta Seijo
Fotos: Col·legi de Graduats Socials de Barcelona
En primer lloc, quin paper juguen els graduats socials en la gestió empresarial?
El 80% de la petita i mitjana empresa és gestionada per graduats socials i el 50% dels procediments laborals que se susciten en els jutjats socials està fet per graduats socials. Cal no oblidar la tasca d’assessorament i defensa dels drets de professionals autònoms i treballadors en general, com tampoc la quantitat rellevant de professionals formats en Relacions Laborals que treballen dins de grans firmes jurídiques o departaments de RH de grans empreses.
Avui dia les empreses es prenen més seriosament el tema de la prevenció dels riscos laborals?
La millora dels drets dels treballadors sempre ha anat molt lligada a les condicions de treball dels mateixos. La disminució dels índexs de sinistralitat laboral d’un país és un indicador directe de la seva escala de progrés i benestar social. Bona part de la imposició dels canvis reglamentaris en matèria de riscos laborals s’acompanya de mesures de coerció per al seu compliment, algunes de les quals van més enllà de les sancions administratives. La desprotecció d’un treballador en la seva feina no pot sortir mai rendible.
“L’índex de sinistralitat laboral mostra l’escala de progrés i benestar social d’un país.”
El reciclatge permanent i especialització dels graduats socials són dos aspectes crucials davant de les complexitats de les normes laborals i de la seguretat social que heu de fer front?
Totes les professions jurídiques requereixen una permanent actualització que ni la revolució digital a la societat de la informació és capaç de suplir. És en aquest punt on els col·legis professionals tenim un paper fonamental, garantint la formació continua dels nostres membres, que cobreixin no sols la literalitat dels canvis normatius, sinó el fons i les diverses interpretacions que aquests canvis suposen.
Amb els canvis imminents a l’arena política, què li demanen a una nova reforma laboral?
La passada reforma laboral de 2012 no va ser perfecta: va aparèixer en un moment molt complex en què les urgències per generar ocupació van condicionar el seu contingut, però calia una reforma. Cal partir de la base que una llei no crea ocupació però pot actuar com a coadjuvant. Crec que qualsevol canvi ha de partir d’una anàlisi extremadament curosa del cos normatiu actual, però sempre sota una òptica realista i constructiva. Cal més diàleg, més consens i allunyar-se del curt termini i de la cerca de la rendibilitat política.
Des del Col·legi quina és la seva visió sobre la precarietat laboral que arrosseguem?
La situació actual és també resultat de les múltiples oportunitats perdudes en les èpoques de bonança, com hagués estat una millora en l’educació i la formació, afavorir l’R+D+i, apostar per sectors productius d’alt valor afegit, etc. Sols espero que els polítics, bàsicament, hagin après la lliçó. D’altra banda, avui la creació de treball està condicionada, en bona part, pels salaris baixos. El més probable és que les millores salarials sols vagin vinculades a millores en la competitivitat. A les economies europees més fortes, la competitivitat no està tan lligada al preu del treball, sinó a la tecnologia, la qualitat i els processos.
“El treball il·legal existeix tant amb mà d’obra estrangera com espanyola. Aquesta responsabilitat correspon als empresaris i a les administracions. El treballador és una víctima per manca d’opcions.”
La regularització laboral de treballadors estrangers és una de les atribucions que exerceixen els graduats socials. Parlem d’un fenomen més present en l’actualitat o abans de la crisi ja es donava?
Aquests darrers anys, amb la crisi, la pressió de la immigració ha disminuït tot i que el degoteig és continu, especialment en el cas d’Espanya, com a país fronterer de la Unió Europea. De totes maneres, el treball il·legal existeix tant amb treballadors estrangers com espanyols. Aquesta responsabilitat correspon als empresaris que contracten en aquestes condicions i a les administracions, que han d’invertir el màxim nombre de mitjans per evitar-ho. En aquests casos, el treballador és una víctima per manca d’opcions.
Quina és l’actuació del Col·legi quant a la desigualtat entre homes i dones en els càrrecs de major responsabilitat?
En el Col·legi el nombre total de graduades socials correspon al 43% dels professionals en actiu. Cal reflexionar, però, sobre quina posició ocupen aquestes dones dins dels despatxos professionals. I és que del 52% de dones responsables d’administrar justícia que hi ha a Espanya, només el 13% són membres al Tribunal Suprem. Una xifra ridícula que posa de manifest que hi ha barreres molt resistents. La desigualtat d’oportunitats, la bretxa salarial o les poques opcions a l’hora de conciliar, continuen llastrant el futur professional de moltes dones. Queda molt treball per fer i un dels meus compromisos és incidir, des de la presidència del Col·legi, en aquest tema a fons, afavorint actituds i activitats que apoderin les professionals. Hem d’apostar per una societat capaç de prendre decisions sobre la base dels mèrits aconseguits i on el gènere sigui irrellevant.
Quins són els reptes de la professió amb vista al futur?
En un món tan canviant, un dels grans reptes com a Col·legi és acompanyar a treballadors i empreses en tots els aspectes que es deriven de la digitalització de la societat i les seves afectacions en l’àmbit laboral. D’una banda, hem de ser capaços d’ajudar els companys i companyes a prestar servei com a graduats socials en aquests nous entorns de forma competitiva i eficient. De l’altra, hem de ser capaços, com a professionals i com a col·lectiu, d’incidir i participar positivament en les noves formes d’ocupació que estan sorgint al voltant d’aquesta nova societat: el treball col·laboratiu, l’intercanvi, la desaparició de les barreres físiques en la prestació de molts treballs, els nous serveis professionals que es deriven de plataformes com Uber o Glovo, etc. En aquest camp, hem de protegir els drets dels ciutadans en dos sentits: que puguin participar d’aquestes noves formes d’economia i de relacions econòmicolaborals i també evitar que aquestes amaguin situacions d’abús i desprotecció.
“Del 52% de dones responsables d’administrar justícia que hi ha a Espanya, només el 13% són membres del Tribunal Suprem. Una xifra ridícula que posa de manifest que hi ha barreres molt resistents.”