Entrevista a Xavier Vallhonrat, president de l’Asociación Española de Franquiciadores
La franquícia ha resistit la crisi millor que la majoria dels altres models de negoci i no ha deixat de créixer ni en els anys més complicats. La col•laboració entre el franquiciador i el franquiciat, que tenen un objectiu comú, és la clau de l’èxit d’aquest model. Així ho assegura Xavier Vallhonrat, president de l’Asociación Española de Franquiciadores (AEF), que malgrat no voler fer previsions de creixement, es mira el futur de la franquícia amb optimisme.
Ariadna Cortés
Com ha afectat la crisi a les franquícies?
En principi de la mateixa manera que a la resta del comerç i els serveis. La franquícia és només una fórmula de comercialització de conceptes de negoci i, per tant, si un sector determinat d’activitat econòmica pateix una recessió, les franquícies d’aquest sector també la patiran. I, al contrari, un sector expansiu tindrà d’immediat franquícies ajudant-lo a créixer. Per això és tant important que quan un emprenedor s’interessi per una marca, analitzi bé les possibilitats del sector i, sobretot, la seva projecció de futur.
Segons l’informe anual que elabora l’AEF, sembla que la franquícia se n’està sortint millor que altres models d’empresa. Quins avantatges té?
Treballar en xarxa, comptant amb l’experiència del franquiciador, és un plus per al franquiciat. La col•laboració entre les dues parts, que comparteixen l’objectiu de fer créixer la marca, està a la base del èxit d’aquesta fórmula. Per a un emprenedor és determinant endegar el seu negoci sabent què ha de fer en cada moment i comptant amb el suport dels serveis de la central franquiciadora i amb una assistència organitzada.
Quins sectors d’activitat estan funcionant millor en l’àmbit de la franquícia? I quins han sofert una davallada?
Als qui millor els hi està anat actualment són als de l’alimentació, tant supermercats com tendes especialitzades; la informàtica; la restauració fast food; la impremta i retolació; les fleques amb pastisseria i un ampli ventall de serveis a empreses i a persones. S’han mogut en sentit contrari les agències de viatge, els serveis financers i el mobiliari i tèxtil de la llar.
Tots els tipus de negoci són franquiciables?
No. Una premissa necessària per poder franquiciar un negoci és disposar d’un saber fer propi, diferenciat i transmissible. A més, s’ha de donar formació inicial i assistència tècnica continuada i, evidentment, tenir la marca que es vol franquiciar degudament registrada. Sense algun d’aquests elements, no hi ha franquícia.
“És molt important que quan un emprenedor s’interessi per una marca analitzi bé les possibilitats del sector i la seva projecció de futur”
Ha canviat el perfil del franquiciat amb la crisi?
La crisi ha fet augmentar l’interès per la franquícia com a eina d’autoocupació. És una possibilitat que sempre ha existit, però aquesta opció només tindrà èxit si el franquiciat té un perfil determinat que inclogui el seguiment de les normes del franquiciador i l’esforç en el treball.
Què s’ha de tenir en compte a l’hora d’obrir una franquícia?
En primer lloc, s’ha de buscar un sector que ompli personal i professionalment, que agradi. I, en segon lloc, analitzar la projecció de futur i la rendibilitat de la proposta. També s’ha d’estar ben informat sobre l’empresa franquiciadora.
Quins són els majors obstacles amb què s’enfronten els emprenedors que volen convertir-se en franquiciats?
El finançament. Des de fa temps els bancs no compleixen amb la seva missió i l’enduriment de les condicions per obtenir crèdit ha reduït les opcions de l’emprenedor. Com a conseqüència, en els últims anys els conceptes de negoci que han crescut més són aquells que requereixen inversions fins als 40.000 euros.
“Una premissa necessària per poder franquiciar un negoci és disposar d’un saber fer propi, diferenciat i transmissible”
Quines perspectives de creixement preveu l’AEF per al sector de la franquícia el 2014?
L’AEF no fa previsions, però des de l’últim quadrimestre de l’any passat crec que estem en una fase expansiva, encara que de forma suau, i sembla que la tendència es manté. També voldria afegir que en el cicle de crisi, entre el 2008 i el 2013, el nombre de marques franquiciadores no ha deixat de créixer a un ritme del 4,8% anual, la facturació ha perdut un escàs 0,5%, el nombre de locals ha crescut un 1,4% i l’ocupació ha augmentat un 2,6%, cosa que significa que s’han creat 6.211 llocs de treball. Aquesta mostra de solidesa és la que em permet encarar el futur immediat amb optimisme.
