L’entorn polític ha estat considerat tradicionalment com a font d’amenaces davant el temor d’accions com ara expropiacions o nacionalitzacions per tal d’apropiar-se de les rendes econòmiques generades per l’empresa. Mesures més subtils, com modificacions unilaterals de condicions pactades, resulten també clarament perjudicials. Però no sempre és així.
ALFREDO JIMÉNEZ. Professor de KEDGE Business School.
Diversos estudis han demostrat que les empreses tendeixen a evitar invertir en aquelles localitzacions amb elevats de risc polític a causa d’un possible comportament oportunista governamental, especialment en el cas d’empreses estrangeres que en ocasions són utilitzades com a “caps de turc” dels problemes del país. No obstant això, recentment comença a difondre’s la perspectiva que l’entorn polític pot representar també una font d’oportunitats potencials.
En concret, aquelles empreses capaces de crear i desenvolupar capacitats polítiques poden veure’s beneficiades a l’hora d’obtenir una posició i condicions preferencials en el mercat, com a conseqüència de la seva millor capacitat per avaluar el risc, negociar, litigar, identificar les contribucions polítiques més influents i formar coalicions polítiques.
Fins i tot, encara que amb una moralitat clarament discutible, les empreses poden desenvolupar una habilitat especial a l’hora de posar en pràctica estratègies de lobbying o aprofitar-se de la corrupció. Aquestes capacitats polítiques han estat fonamentals en diversos sectors com ara l’elèctric als Estats Units o el de transport aeri a Europa.
L’entorn polític i el mateix mercat de l’empresa es troben inextricablement units, de manera que resulta fonamental que les empreses afavoreixin la seva ambidextralitat com a possible font d’avantatge competitiu, és a dir, que siguin capaces de gestionar les influències i interrelacions entre tots dos de manera beneficiosa.