Julian King (Sutton Coldfield, 1964) és el comissari d’Unió de la Seguretat. La seva principal tasca és coordinar i donar més visibilitat a la lluita antiterrorista després dels nombrosos atemptats que ha patit la UE recentment. Serà l’últim britànic que ocupi una cartera a la Comissió Europea, ja que el Regne Unit deixarà el club d’aquí a dos anys. Diplomàtic de professió i euròfil per convicció, va estudiar a les prestigioses universitats d’Oxford i l’École Nationale d’Administration (París).
Text: Esther Herrera. Brussel·les
Fotos: Comissió Europea
Per què considera que és necessari tenir una vertadera Unió de la Seguretat?
Perquè junts som molt més forts. Les amenaces a què ens enfrontem arriben de formes molt diferents, però compartim una mateixa anàlisi i els mateixos valors. Aquells que ens volen fer mal -i aquí incloc a terroristes, organitzacions criminals i, en alguns casos, actors estatals i no estatals que busquen soscavar les nostres democràcies- no entenen de fronteres. És més, busquen beneficiar-se’n i aprofitar-se de les seves vulnerabilitats. Per aquesta raó, el president Juncker va crear una cartera específica en aquesta àrea. És un honor per a mi ser el primer que se’n fa càrrec.
Aviat farà un any que va prendre’n possessió. Un any molt difícil, perquè diversos països de la UE han patit atacs terroristes. El preocupa que molts ciutadans percebin que no es poden sentir segurs enlloc?
Part de la meva feina, i de la dels meus companys a la Comissió, és protegir adequadament els ciutadans perquè puguin viure les seves vides en pau, estabilitat i seguretat. Tot i així, és veritat que la seguretat i, en particular, l’amenaça del terrorisme, és una de les seves principals preocupacions. Amb tot, tinc confiança que després de dos anys i mig en què hem patit atacs terroristes, estiguem començant a progressar per sentir una major seguretat. Estem treballant durament per acorralar els terroristes i evitar que puguin operar, per exemple, prohibint que puguin tenir accés als seus comptes, vigilant la seva mobilitat o impedint que obtinguin armes.
“Aprenem de cada atac perquè l’èxit que hagi pogut tenir un terrorista en el passat sigui un atemptat frustrat en el futur.”
Després dels atacs de París el 13 de novembre del 2015 es va demostrar que els serveis d’intel·ligència no cooperaven suficientment. Han millorat des de llavors?
Ara, els serveis de seguretat i intel·ligència cooperen i intercanvien informació cada dia. Estan constantment treballant com millorar, perquè compartir informació de forma adequada és clau per lluitar contra el terrorisme. Per això és necessari que, primer, tots els estats membres facin el màxim ús dels sistemes d’informació que la UE ha posat a la seva disposició. Hem reforçat l’intercanvi d’informació entre tots els actors i aquí hem vist importants progressos.
D’altra banda, hem proposat nous sistemes d’informació. La presidència rotatòria de la UE i el Parlament Europeu aviat conclouran les negociacions per aprovar el Sistema Europeu d’Informació i Autorització de Viatges (ETIAS, en la seva sigla en anglès). Aquest sistema ens permetrà activar un mecanisme d’alerta si algú demana un visat per viatjar per Schengen i té algun tipus d’antecedent criminal. Finalment, estem treballant en la connexió de totes les bases de dades per assegurar que els nostres sistemes d’informació es comuniquen entre ells i així eliminar els buits legals en què terroristes que, per exemple, utilitzen diversos àlies passin desapercebuts en els nostres sistemes.
Estem, aleshores, més preparats ara que fa dos anys per evitar atemptats terroristes?
Mirant enrere aquests últims dos anys, ens estem assegurant que aprenem de cada atac perquè l’èxit que hagi pogut tenir un terrorista en el passat sigui un atemptat frustrat en el futur. Els recents atacs a Europa tenen molts punts en comú. Per exemple, molts es van preparar i executar a diversos països, alguns dels atacants eren ciutadans o residents europeus que havien viatjat a Síria o a l’Iraq, i només un petit grup provenia de països tercers. I gairebé tots els atacants havien creuat les fronteres exteriors de la UE en algun moment abans dels seus atemptats. En resposta a això, hem endurit la seguretat a les fronteres exteriors de la UE, amb controls sistemàtics per a tothom. També el registre de dades de passatgers (PNR, en la seva sigla en anglès) farà més fàcil la detecció de moviments dels terroristes. La informació és bàsica per poder-nos defensar, per això hem enfortit els nostres sistemes d’informació per conèixer qui entra i qui surt de la zona Schengen. Alhora que enfortim els controls a les fronteres exteriors i l’intercanvi d’informació entre les nostres forces de l’ordre i les agències de seguretat, també criminalitzem els viatges a Síria i a l’Iraq amb intencions terroristes. També hem proposat un enduriment en les normes sobre blanqueig de diners, i ara hem posat més difícil als terroristes accedir a les armes més perilloses i a detonadors explosius. Així que podem dir que els estem posant molt difícil als terroristes poder viatjar, finançar-se i accedir a armes i explosius.
“Aquells que ens volen fer mal -i aquí incloc a terroristes, organitzacions criminals i, en alguns casos, actors estatals i no estatals que busquen soscavar les nostres democràcies- no entenen de fronteres.”
La cooperació entre països europeus és bàsica, també amb els Estats Units. Està en contacte amb la nova Administració Trump? Creu que la cooperació continuarà sent la mateixa?
Les amenaces a la seguretat actualment són transnacionals, no importen les fronteres i ens afecten a tots per igual com, per exemple, la propaganda a la Xarxa dels grups terroristes, el terrorisme financer, la ciberseguretat o el tràfic d’armes. Per tant, l’aïllament no és una resposta; hem de treballar conjuntament. La UE i els Estats Units tenen una llarga i estreta relació en matèria de seguretat, i seguirem treballant junts. La Comissió Europea ha estat en contacte de forma regular amb la nova Administració. Quant a la seguretat, tenim contactes regulars en contraterrorisme i ciberseguretat, i estem augmentant l’intercanvi d’informació entre les nostres diferents agències de seguretat. Enfrontar-se als reptes actuals sobre seguretat requereix cooperació internacional per seguir protegint els nostres ciutadans i contribuir a la pau i la seguretat al món.
Quin creu que ha de ser el rol de les xarxes socials com Twitter i Facebook en la lluita antiterrorista? Creu que estan fent suficient?
El desembre del 2015, la Comissió va llançar la iniciativa del Fòrum UE d’Internet amb la participació dels estats membres i les companyies més importants del sector. Aquesta iniciativa té dos objectius: reduir l’accés a continguts terroristes per Internet i donar a la societat civil més i millors alternatives a la Xarxa. Quant al primer objectiu, l’Europol compta amb la Unitat de Notificació de Contingut d’Internet que identifica els continguts terroristes que es troben a la Xarxa. Es guarden en una base de dades desenvolupada per la indústria d’Internet i ajuda que aquesta propaganda no torni a reproduir-se en d’altres plataformes. Tot i així, impedir que les persones acabin caient en el terrorisme ha de ser el nostre principal objectiu. Per això, hem de donar més eines a professors, agents de presons, treballadors socials, etc. perquè identifiquin el més aviat possible si veuen signes d’extremisme i assegurar que es pot intervenir i oferir ajuda.
També és clar que grups terroristes com Da’esh (acrònim d’Estat Islàmic, en àrab) dediquen un gran nombre de recursos a Internet perquè ho veuen com un mecanisme ideal per atraure i reclutar a individus, i donen instruccions específiques de com perpetrar atrocitats contra civils innocents. A la Comissió estem treballant durament perquè totes aquestes companyies d’Internet, incloses les xarxes socials, estiguin disposades a fer el necessari per protegir els seus usuaris, impedint que els terroristes es beneficiïn d’aquestes plataformes.
“Els serveis de seguretat i intel·ligència cooperen i intercanvien informació cada dia. Estan constantment treballant com millorar, perquè compartir informació de forma adequada és clau per lluitar contra el terrorisme.”
Llegeix també: La UE davant del desafiament del terrorisme internacional
