La lluita antiterrorista és un dels principals problemes amb què s’enfronta actualment la Unió Europea. El president del Consell Europeu, Donald Tusk, va alertar recentment en un dels seus discursos sobre el futur de la UE que el terrorisme és una de les principals amenaces externes. En els últims dos anys, el territori europeu ha patit més de 10 atemptats. Per aquesta raó, la Comissió Europea ha situat entre les seves prioritats la creació d’una Unió per a la Seguretat que coordini la lluita antiterrorista entre els estats membres.
Text: Esther Herrera
La primera vegada que es va parlar que s’havia d’ampliar la coordinació entre els estats membres per lluitar contra el terrorisme va ser el 1999. Lamentablement, cinc anys més tard Madrid patiria un dels pitjors atacs de la seva història provinents del terrorisme internacional, a mans d’Al-Qaeda. Des de llavors, el dia 11 de març és el Dia Europeu en la Lluita Contra el Terrorisme. Després també es veuria atacada Londres, el 2007, i malgrat que tot els països rere cada atemptat s’han afanyat a demanar més coordinació i millors recursos, es va avançar poc. Ara, l’augment de la pressió d’un nou grup, Estat Islàmic, ha posat encara més contra les cordes a la Unió Europea per les seves carències en la lluita antiterrorista.
L’Europa post Je suis Charlie
Des de la Comissió Europea admeten que l’atac contra la revista satírica francesa Charlie Hebdo i contra el supermercat jueu a París el gener del 2015 va marcar un abans i un després. Es va anunciar una nova directiva de control d’armes perquè fusells com els kalàixnikov es puguin inhabilitar ràpidament per evitar la seva venda per Internet. Moltes d’aquestes armes provenen de la guerra dels Balcans durant els anys 90, o a vegades es venen peces per separat, però amb la nova legislació es podrà seguir millor el seu rastre per evitar que acabin en el mercat negre. D’aquí a un any i mig, tots els països estaran obligats a aplicar aquesta nova directiva, que, amb tot, és molt menys ambiciosa del que s’esperava en un primer moment, a causa de les pressions del lobby de caçadors a països com la República Txeca.
També després de Charlie Hebdo, tots els estats es van comprometre a introduir informació al Sistema d’Informació de Schengen (SIS), la base de dades comuna dels països que comparteixen la lliure circulació de persones, ja que els germans Coulibaly que van perpetrar l’atac ja eren coneguts dels serveis d’intel·ligència. Però els avenços encara són molt lents, en part per la desconfiança de les autoritats policials a compartir la seva informació.
En la legislació que més s’ha avançat fins ara ha estat en l’aplicació del Registre Europeu de Dades de Passatgers (PNR, en les seves sigles en anglès). Un sistema en què es comparteix tota la informació personal dels usuaris que viatgen en avió dins i fora de la UE
Objectiu: recuperar el control de les fronteres
11 mesos més tard, el 13 de novembre del 2015, una sèrie d’atacs a la capital francesa tornen a posar al descobert els mateixos problemes: els països segueixen sense coordinar-se. Salah i Ibrahim Abdeslam i Mohamed Abaaoud, terroristes que van participar i preparar els atemptats, havien viscut a Bèlgica i eren coneguts per les seves forces policials, però França no en tenia constància. Llavors, els ministres d’Interior de la UE van tornar a lamentar que els atemptats, en part, es perpetressin per la manca de col·laboració policial. Amb la intenció de protegir més i millor les fronteres exteriors de la UE, es va acordar que a tots els ciutadans europeus i als de països tercers se’ls apliquin controls sistemàtics. Així, des del passat mes d’abril, la informació personal de totes les persones que entren a la zona Schengen es creua amb el servei de dades SIS per saber si tenen antecedents lligats al terrorisme. També llavors es va iniciar la nova directiva que busca ampliar la lluita contra el terrorisme, en què s’aplicaran penes més dures per a les persones que financen activitats terroristes o que ajuden a viatjar cap a Síria o l’Iraq per unir-se a grups armats.
Però en la legislació que més s’ha avançat fins ara ha estat en l’aplicació del Registre Europeu de Dades de Passatgers (PNR, en la seva sigla en anglès). Un sistema en què es comparteix tota la informació personal dels usuaris que viatgen en avió dins i fora de la UE. La proposta va néixer el 2011, però va estar durant anys bloquejada pel Parlament Europeu pels temors que el dret a la privacitat dels ciutadans fos vulnerat. Amb la pressió dels atacs terroristes, finalment es va poder arribar a un acord a mitjan 2016, i actualment l’Executiu comunitari ofereix assistència legal perquè tots els països la puguin aplicar en menys d’un any. Tot i així, hi ha països com Bèlgica, que va patir el pitjor atac de la seva història el 22 de març del 2016 a l’aeroport de Brussel·les i la parada de metro de Maelbeek de la capital, que ja està treballant per aplicar el PNR per a les persones que viatgin en tren pels seus quatre estats veïns: Regne Unit, França, Països Baixos i Alemanya.
Llegeix també: Entrevista a Julian King, comissari europeu d’Unió de la Seguretat
