A finals de 2016, la manresana i fundadora de l’empresa Eix Ambiental, Montserrat Braut, va assumir la presidència de la delegació d’Osona de la Cambra de Comerç de Barcelona, després dels sis anys de mandat de Josep Pujadas. D’aquesta manera, Braut ha esdevingut l’única dona que ocupa el càrrec de presidenta al conjunt de cambres de Catalunya. Un pas endavant que permetrà que ella també pugui aportar els seus coneixements i habilitats en la defensa dels interessos econòmics i empresarials dels osonencs.
Text: Berta Seijo
Fotos: Cambra de Comerç de Barcelona
Si no vaig errada, actualment és l’única dona que ocupa una presidència dins la xarxa de delegacions i cambres de comerç que hi ha a Catalunya. Per què creu que les institucions camerals són un món dirigit per homes?
Entenc que es tracta d’un tema que ve del passat; no fa tants anys que les dones tenien cura de la casa i la família. Els temps van canviant i, afortunadament, la incorporació de la dona al món laboral fa que avui en dia ja comptem amb empresàries de renom i molt potents, tot i que encara en siguin poques. Ben segur que aviat veurem més dones al capdavant de companyies, cambres de comerç i altres institucions, perquè està clar que per ser més competitius en tots els àmbits de la vida és bàsic que hi hagi diversitat de visió, d’opinió, d’idees, etc.
No només exerceix el seu rol com a presidenta de la delegació, sinó que a més dirigeix la seva pròpia empresa, Eix Ambiental. Què li aporta aquest contacte directe amb la realitat empresarial a l’hora de gestionar la delegació?
Visc en primera persona els problemes de la petita empresa, conec de primera mà les seves necessitats i això em permet poder representar un gran nombre d’empreses catalanes; no hem d’oblidar que més del 90% d’aquestes són autònoms, micro i petites empreses. I em sento orgullosa de poder aportar el meu granet de sorra a totes elles.
Vostè, com a emprenedora i gerent d’una pime, què creu que s’hauria de millorar per potenciar el teixit empresarial de la seva comarca?
En primer lloc, parlaria de formació: tenir bons professionals, ben formats, implicats i satisfets és bàsic per al creixement econòmic del territori. S’ha d’ajustar l’oferta formativa a les necessitats del mercat de treball i retenir el talent. És necessari vincular universitat i empresa, però fer-ho de veritat.
D’altra banda s’ha d’ajudar, empènyer i promoure que moltes petites empreses facin un salt endavant, que no tinguin por de créixer. En aquest punt, suposo que l’Administració hauria d’implicar-se i facilitar aquest salt. Això faria créixer notablement tot el teixit empresarial de la comarca.
Per últim, un altre punt a millorar és el finançament. Altrament dit, fer arribar els recursos necessaris perquè es creïn noves empreses amb projectes sòlids, ajudar a créixer les més petites, i facilitar el dia a dia de les empreses més grans que ho requereixin.
“L’Administració hauria d’implicar-se i facilitar que moltes petites empreses facin un salt endavant, que no tinguin por a créixer. Això impulsaria notablement tot el teixit empresarial de la comarca.”
I què me’n diu d’aspectes tan rellevants avui dia com la innovació o l’adaptació de les empreses al món digital: són encara assignatures pendents a Osona?
No crec que Osona sigui una comarca on l’adaptació a les noves tecnologies sigui una assignatura pendent. Crec que les empreses osonenques estan al dia o, si més no, fan el possible per estar-ho. Des de la Cambra s’organitzen cursos, jornades i xerrades amb aquest objectiu: acostar el món digital a totes les empreses per tal de facilitar-ne l’adaptació.
Després de mig any de mandat, quines propostes posades sobre la taula destacaria? Quines reformes vol emprendre com a nova presidenta de la delegació?
Volem arribar a tot el teixit empresarial i vetllar pels seus interessos, ser útils i treballar per acostar la universitat a l’empresa. L’objectiu consisteix a assolir un futur prometedor per a la nostra comarca.
“L’ocupació va en augment en el sector dels sistemes d’informació, amb 313 llocs de treball creats el 2016 a la comarca.”
Per últim, com veu el futur de la comarca pel que fa al seu creixement econòmic? Es comença a veure el final de la crisi?
Osona és una de les comarques catalanes que més va créixer el 2015. Segons l’última dada disponible, ho va fer un 6% interanual, gairebé el doble que el conjunt de la província de Barcelona (3,4%). A més a més, el 2016 va ser la segona comarca de la província on més va augmentar l’ocupació, un 4,1%.
Per tant, la recuperació econòmica és molt intensa a la comarca, fins i tot més que al conjunt de la província. Tots els sectors econòmics ho estan notant, especialment el comerç i la industria dels productes alimentaris i de maquinària, on s’està creant més ocupació.
Quins nous sectors despuntaran en els anys vinents?
L’ocupació va en augment en el sector dels sistemes d’informació, amb 313 llocs de treball creats el 2016, fet que demostra que hi ha un bon nivell tecnològic a la comarca. Precisament, aquest pot ser un sector que despunti en els anys vinents perquè la indústria requerirà cada vegada més la introducció de tecnologia per mantenir la seva competitivitat.
